Miquel Forteza Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 octubre 1986 Antoni Nadal
|
Retractació del manifest i cap d'obres públiques. Durant la Segona República signà alguns missatges d'afirmació catalanista, entre els quals el "Manifest de resposta als catalans" de juny de 1936. Un mesos després de l'Alçament els germans Miquel i Llorenç Villalonga negociaren amb ell i amb Miquel Ferrà la retractació dels signataris del "Manifest", publicada el 18 de setembre de 1936 a tots els diaris de Palma. El 23 d'abril de 1940 Miquel Forteza va ser nomenat enginyer en cap d'Obres Públiques a les Balears. D'aquell temps són, entre d'altres projectes seus, la carretera que va de l'Hotel fins el far de Formentor i la de Pollença a Lluc. Durant el seu manament s'asfaltaren 300 km. de carreteress i es construïren 114 km. de carreteres noves. El 27 d'abril de 1958 fou ascendit a conseller inspector i passà a residir a Madrid, on solament romangué tres mesos, perquè el juliol següent es va jubilar. El maig de 1961 va obtenir el doctorat en enginyeria de camins per la seva tesi Las carreteras de Mallorca (Madrid 1958). Unes altres publicacions seves en matèria d'ingenyeria són Los antiguos caminos de Mallorca (Palma, 1953) i Muros y cabañas (La mampostería en seco en Baleares (Palma, 1955). Anys enrera, Miquel Forteza havia estat regidor de l'Ajuntament de Palma i primer tinent de batle. Entusiasta de la musica clàssica, sonbretot de Wagner, el juny 1946 ell i Antoni Parietti fundaren l'Orquestra Sinfònica de Mallorca, de la qual fou vice-president. En fundar-se l'Obra Cultural Balear, el desembre de 1962, en fou elegit president, càrrec que exercí fins a la seva mort, esdevinguda el 9 de novembre de 1969 a la casa on va nèixer. Tenia 81 anys d'edat. Literatura de resistència Malgrat la importància de la seva obra professional, Miquel Forteza fou més conegut com a intel·lectual. Conreà la poesia, la traducció. el teatre i la sociologia. Com a poeta, publicà L'Estela (Barcelona, 1919), L'intim recer (Palma, 1936) i Ressons (Barcelona, 1951). També concursà i fou guardonat en diversos jocs florals. A la dècada dels anys 40 publicà algunes edicions semiclandestines. Un poema que havia d'esser inclòs dins el llibre Ressons, "Els exilats", li fou censurat l'any 1951. Freqüentà les tertúlies literàries "de resistència" i va contribuir al manteniment de l'us literari de la llengua catalana. Les seves traduccions en vers foren aplegades en el recull Rosa del vents (Palma, 1960), Abans, però, ja havia publicat unes traduccions excel·lents de Poe i de Valéry. Amb Guillem Colom traduí el poema Evangelina de Longfellow (Barcelona, 1958). Quan al teatre, publicà El Castell d'Iràs i no tornaràs - balada en tres actes, musicada pel Jaume Mas i Porcel - i Santah - llegenda oriental en un acte i tres quadres -. Les dues peces, escrites en vers, varen esser aplegades en un mateix volum (Palma, 1955). També publicà Nuredduna, llibret d'òpera, adaptació escènica del poema de M. Costa i Llobera La deixa del geni grec, musicada pel pare Antoni Massana (Palma, 1947). Com a socioòleg i investigador apassionat de la nostra història, col·laborà d'una manera decisiva en l'elaboració del llibre Inquisición de Mallorca. Recconciliados y relajados (1488-1691). L'any 1966 publicà a Palma la seva darrera obra. Els descendents del jueus conversos de Mallorca, la qual es va convertir en un autèntic èxit editorial. La publicació d'aquest llibre li reportà, a més, el nomenament d'acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història, |