Camí dels Reis, tràgic trajecte nocturn

Memoria Civil, núm. 32, Baleares, 10 agosto 1986

Antoni Oliver

El Camí dels Reis, que travessa una gran part del terme municipal de Ciutat, des de la carretera de Soller, fins passat Genova, esdevingué escenari de la repressió a Palma, durant el període juliol de 1936, primers mesos del 1937. En aquests dies, quan el mecanisme repressiu era més incontrolat, un gran nombre de persones varen ésser assassinades a diferents indrets del camí.

El Camí dels Reis passa moltes de possessions i llogarets, que al llarg d'aquests darrers cinquanta anys han sofert les transformacions pròpies del creixement de la ciutat.

Així, una part de la zona, Son Pardo i Ca'n Valero, s'ha convertit en Polígon Industrial o forma part de l'eixampla de la Ciutat. Anar a cercar testimonis de persones que recordin el que va succeir durant el període de la Guerra Civil és, certament, difícil. Les families vinculades a les antigues possessions varen traslladar-se, durant la postguerra. No obstant això en alguns nuclis de població resta encara el record dels fets ocorreguts durant aquest període lamentable.

La zona de Son Pardo no té, avui en dia, cap nucli de població consolidat. Però a l'actual carrer Francesc de Sales, conegut també per Es camí Roig, es pot trobar alguns testimonis que recorda, com un mal somni, el que va succeir. Diferents persones coincideixen en senyalar que va esser precisament a Son Pardo, també coneguda la barriada com El Amanecer un dels llocs on caigueren més victimes. Les parets, ponts, i d'altres llocs, on es materialitzaren les execucions, han estat esborrats pel temps. Encara se'n pot reconèixer algun. Una persona de mès de vuitanta anys, veïnada del Camí Roig, recorda encara esfereïda, la forta impressió produïda durant aquells tràgics mesos. "Jo només vaig estar aquí durant unes setmanes però la situació era insostenible. A Son Pardo mataren molta gent. Nosaltres ens traslladarem a una altra banda, recorda.

Un altra testimoni recollit apunta que una al·lota, que durant la Guerra Civil devia tenir uns dotze anys, va morir a conseqüència del trauma que lo produí l'ambient veritablement terrorífic d'aquesta zona.

Es poden reconèixer encara alguns dels indrets escollits pels falangistes per "llevar d'enmig", a nombroses persones. Un escenari dels assassinats va esser les inmediacions de la caseta de "peones camineros" que encara es troba a la carretera de Sóller, (Es pontarró) aproximadament en el quilometre tres. Davant la caseta, situada aleshores en un pinar, del que resten dos grans pins, existia un petir pont, que avui en dia encara es pot veure al mig de la carretera, "Es ponterró -diu una dona ja més que octogenària- era on els mataven". "Aquí va morir -afegeig- un que li deien "en maneta curta", que era repartidor de diaris". "Ca'n digadarra" i "Ca'n Valero" foren també, segons diferents fonts, elegits pels falangistes per conduir-hi a matar a les víctimes. Precisament a "Ca'n Valero" mataren, día 28 d'agost del 1936, a Bartomeu Amengual Canals, de Palma.

La mateixa dona que recorda la mort "den maneta curta" té encara present que un matí va veure passar pel Camí "un camió estibat de cadàvers". Aquest fet també el constata Georges Bernanos, en el seu llibre "Els grans cementiris sota la lluna". Té la seva explicació. Els falangistes enviaven a "recollir" els cadàvers de les voreres de les carreteres a alguna empresa funerària, el dematí següent al vespre en que es produïen els assassinats.

El mateix Bernanos descriu, en un passatge del seu llibre, on era freqüent que deixassin els cadàvers. "Els cadàvers -escriu Bernanos- són disposats a la vorera del talús, on el fosser els trobarà l'endemà, amb el cap rebentat. amb la nuca que descansa sobre un horrorós coixí de sang coagulada. Dic el fosser perquè hom ha près la precaució de fer el que calia no lluny d'un cementiri. El batlle escriurà en el registre: "Un tal, un tal i un tal, morts de congestió cerebral".

Aquesta descripció de Bernanos es qualificada com a exacta, per l'historiador, Josep Massot i Muntaner, autor de l'edició crítica del "Grans cementiris". Està constatat, i així encara ho recorden nombroses persones que un dels lloc on s'executà més gent foren les inmediacions del cementiri de Palma, i, a "Ca l'Ardiaca" aiximateix, a Gènova, on també existeix un cementiri i a Sa Teulera.

Seguint el trajecte trágic del Camí dels Reis, es troben, a més de Son Pardo i Can Valero, altres escenaris d'assassinats encara presents a la memòria de molta gent. "Can Granada, i les inmediacions de la benzinera de la carretera de Sóller, són altres noms recordats, per haver estat reconeguts com a llocs on hi havia, quasi cada vespre, execuxions.

Ja quasi a l'extrem del Camí dels Reis, a Gènova, a la finca de "Sa Teulera", de la que en l'actualitat i resten només unes cases habitades de la primitiva possessió, en molt mal estat, els veïnats recorden el punt exacte on es produïren els tràgics finals de les "passejades". Es tracta d'un pont, que travessa un torrent, devora una zona plantada de garrovers, i que és utilitzada, avui en dia, per a maniobres militars. Es senten, molts de matins, els crits que els intructors del CIR-14 manen a la tropa en el seu entrenament de "guerrillers". Ara fa cinquanta anys, en aquest punt, es sentien, sense dubte, els crits d'angoixa de les víctimes de la repressió. "Es pont de Sa Teulera", és malgrat els anys passats perfectament identificable. S'ha construït una canalització i ha sofert algunes transformacions. Resta a la memòria popular com a lloc on mataren, dia 29 de desembre del 1936, a Gaspar Alemany Font i a Jaume Alemany Bonet, juntament amb quatre persones més d'Andratx.

En el Camí Roig, assassinaren, segons recorden diferents fonts, dia 16 de desembre del 1936, tres homes d'Alaró. Es tracta de Josep Munar Capó, Rafael Clar i Josep Munar.

No varen esser aquests els únics indrets escenaris d'execucions. La mort s'estengué per practicament tots els barris de Ciutat. De forma molt excessiva els escamots de feixistes actuaren també a Son Rapinya, Son Serra, Sa Vileta, i als Bosc de Bellver, a més del mateix Castell de Bellver, on foren afussellats també moltes de persones.

Diferentes fonts constaten que el nombre de morts a cada barriada podria variar, d'acord amb molts testimonis recollits, i depenia, en no poques ocasions, de l'actitud del capella de la parròquia. Així, per exemple, en El Terreno, només es registraren dus víctimes, memtre a una barriada pròxima, separada pel Bosc de Bellver, com Son Rapinya, la repressió, va ésser despietada. Es reconeguda com a molt exemplar, des del punt de vista cristià, la postura del rector del Terreno, que intercedí davant les autoritats feixistes, per la vida de molts de parroquians seus. En els llocs on l'actitud del clergat era més passiva, o francament connivent amb "La Cruzada" augmentaren les execucions.