Andreu Murillo |
Andreu Murillo és historiador.
Estudià magisteri i l'any setanta-quatre es llicencià en història
per la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels fundadors del
Partit Socialista de Menorca i ha representat el seu partit en el
Consell General Interinsular. A part de l'activitat política ha
encaminat els seus treballs pels camps de la investigació històrica
i l'any setanta-set publicà "La revolució menorquina de 1810". Es,
actualment, sens cap mena de dubte, la veu més autoritzada a Menorca
per parlar de la República i la guerra civil en aquella illa. |
|
Mai no he sabut per qué es barallaren Bayo i
Uribarry -tot i que la ruptura de relacions significà que Uribarry
abandonàs l'expedició- no es produïren comentaris. Hi ha molts de
llibres que fan referència a les seves desavenències, però no conec
cap historiador que s'hagi decantat de manera decidida, per
qualsevol de les raons exposades. De fet Uribarry ja no arribà a
Menorca: hi havia estat destinat, això sí, anys enrera, i la premsa
local d'aquells dies destacà "que había dejado un grato recuerdo".
Bayo, en canvi, era un perfecte desconegut pels menorquins, tot i
que vull dir que donà proves d'un humanitarisme notable quan decidí
portar-se'n amb ell, a Porto Cristo, la majoria dels oficials
detinguts pels segents. Diuen que va comentar: "aquí los matarán. Es
preferible que si se quieren pasar, que se pasen".
I -cal ressenyarlo- únicament passaren a cam
enemic un alferez i un tinent. Vull dir, amb això, que no era una
persona intolerant, cosa que em fa més difícil intuir les raons que
provocaren la seva baralla amb Uribarry. Posssiblement no ho sabrem
mai. |
|
Josep Benet |
Josep Benet és
historiador i advocat. La seva activitat política s'inicià amb la
fundació del Front Universitari de Catalunya (1944) per passar, anys
més tard, a Unió Democràtica de Catalunya- Inspirador en bona part
d'actes de singular resonància en contra del franquisme a Barcelona
- com la vaga de tramvies (1951)- fou cofundador de l'Assemblea de
Catalunya. L'any setanta-set sortí elegit senador per l'Entesa dels
Catalans, i fou reelegit el setanta-nou, aquesta vegada amb el
suport del PSUC. Es autor de "Catalunya sota el règim franquista"
(1973) i de "Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974).
|
|
Hi ha versions molt diferents respecte a
l'enfrontament entre Bayo i Uribarry. Cada historiador dóna la seva
per bona, però, bàsicament a l'hora d'afirmar que eren dos homes de
caràcter fort i de personalitat molt distinta. Unicament els unia
l'afany de comandar. Ambdós pretenien convertir-se en cap d'una
expedició que, tot just conquerida Eivissa, imaginaven victoriosa.
Jo som molt caudelós respecte a aquest tema. Això no obstant, no puc
deixar de fer-me eco de les opinions que Uribarry deixà escrites en
els diaris americans. Segons ell, Bayo no va entendre mai que pels
catalans el desembarc a Les Illes no era un episodi qualsevol d'una
guerra civil, sinó que es tratava de recuperar per a la República
una terra que es considerava germana. Sembla que Bayo mai no va
entendre la catalanitat. En canvi Uribarry era valencià. Amb tot no
m'atrevesc a dir que aquest motiu -repetesc: força vegades
argumentat per Uribarry- fos el que provocà l'enfrontament entre els
dos capitans. |
|