Per que retorna a Valencia Uribarry?
Memoria Civil, núm. 17, Baleares, 27 abril 1986

Andreu Murillo
Andreu Murillo és historiador. Estudià magisteri i l'any setanta-quatre es llicencià en història per la Universitat de Barcelona. Ha estat un dels fundadors del Partit Socialista de Menorca i ha representat el seu partit en el Consell General Interinsular. A part de l'activitat política ha encaminat els seus treballs pels camps de la investigació històrica i l'any setanta-set publicà "La revolució menorquina de 1810". Es, actualment, sens cap mena de dubte, la veu més autoritzada a Menorca per parlar de la República i la guerra civil en aquella illa.

Mai no he sabut per qué es barallaren Bayo i Uribarry -tot i que la ruptura de relacions significà que Uribarry abandonàs l'expedició- no es produïren comentaris. Hi ha molts de llibres que fan referència a les seves desavenències, però no conec cap historiador que s'hagi decantat de manera decidida, per qualsevol de les raons exposades. De fet Uribarry ja no arribà a Menorca: hi havia estat destinat, això sí, anys enrera, i la premsa local d'aquells dies destacà "que había dejado un grato recuerdo". Bayo, en canvi, era un perfecte desconegut pels menorquins, tot i que vull dir que donà proves d'un humanitarisme notable quan decidí portar-se'n amb ell, a Porto Cristo, la majoria dels oficials detinguts pels segents. Diuen que va comentar: "aquí los matarán. Es preferible que si se quieren pasar, que se pasen".

I -cal ressenyarlo- únicament passaren a cam enemic un alferez i un tinent. Vull dir, amb això, que no era una persona intolerant, cosa que em fa més difícil intuir les raons que provocaren la seva baralla amb Uribarry. Posssiblement no ho sabrem mai.

Josep Benet
 

Josep Benet és historiador i advocat. La seva activitat política s'inicià amb la fundació del Front Universitari de Catalunya (1944) per passar, anys més tard, a Unió Democràtica de Catalunya- Inspirador en bona part d'actes de singular resonància en contra del franquisme a Barcelona - com la vaga de tramvies (1951)- fou cofundador de l'Assemblea de Catalunya. L'any setanta-set sortí elegit senador per l'Entesa dels Catalans, i fou reelegit el setanta-nou, aquesta vegada amb el suport del PSUC. Es autor de "Catalunya sota el règim franquista" (1973) i de "Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974).

 

Hi ha versions molt diferents respecte a l'enfrontament entre Bayo i Uribarry. Cada historiador dóna la seva per bona, però, bàsicament a l'hora d'afirmar que eren dos homes de caràcter fort i de personalitat molt distinta. Unicament els unia l'afany de comandar. Ambdós pretenien convertir-se en cap d'una expedició que, tot just conquerida Eivissa, imaginaven victoriosa. Jo som molt caudelós respecte a aquest tema. Això no obstant, no puc deixar de fer-me eco de les opinions que Uribarry deixà escrites en els diaris americans. Segons ell, Bayo no va entendre mai que pels catalans el desembarc a Les Illes no era un episodi qualsevol d'una guerra civil, sinó que es tratava de recuperar per a la República una terra que es considerava germana. Sembla que Bayo mai no va entendre la catalanitat. En canvi Uribarry era valencià. Amb tot no m'atrevesc a dir que aquest motiu -repetesc: força vegades argumentat per Uribarry- fos el que provocà l'enfrontament entre els dos capitans.