Ja  estan localitzats 1.188 republicans a 23 fosses comunes

Per juliol d'enguany farà 75 anys que estan enterrats en fosses comunes. Són els milers de republicans -soldats, polítics i sindicalistes- que moriren afusellats durant els primers dies del cop d'Estat de 1936. El col·lectiu Memòria Històrica promou des de fa uns anys l'exhumació d'aquests cadàvers i elabora, amb aquest fi, un mapa de fosses comunes de Mallorca. Ahir, presentà la primera part de la investigació, en la qual assenyala 12 municipis on actuà la repressió.

La segona arribarà abans que finalitzi 2012 i inclourà Palma. "Com que els falangistes executaven les víctimes en més d'un indret a cada poble, l'informe constata 23 fosses comunes per tota l'Illa", explicà la presidenta de l'entitat impulsora, Maria Antònia Oliver.

Aquests indrets amaguen, ara per ara, les despulles de 1.188 persones. Els investigadors de Memòria Històrica han aconseguit identificar 666 d'aquests cadàvers, mentre que 528 encara són anònims. La intenció de l'associació no és tenir només un registre de les víctimes. Cal pensar que ara l'objectiu és preparar una llei de fosses que permeti l'exhumació dels cadàvers.

Ara bé, les exhumacions es trobaran amb diversos obstacles abans de ser una realitat. Tal com assenyalà la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, "alguns llocs on hi ha cossos són molt poc accessibles, com ara els pous, i s'hauria de menester molt de finançament". Tot i que sembli una diferència entre morts, la tasca a les fosses que són als cementeris tindria un cost més assumible.
El segon problema és que n'hi ha algunes que ja no existeixen tal com foren creades l'any 1936.

És el que passa a la del pla de Son Mas, l'antic cementeri de Manacor. Actualment està remodelat i és un parc públic, amb un teatre i el quarter de la Policia Local damunt. També és el cas del solar on es feien les fogueres dels cadàvers dels afusellats, devora aquest parc, on ara hi ha un carrer i edificis. No tota fossa, per tant, pot ser recuperada. L'handicap més important, però, és el color del Govern balear que surti de les eleccions del 22-M. Si el Pacte hi reedita Executiu, confirmà la consellera Santiago, s'elaborarà una llei de fosses que generi un espai legal per a les exhumacions. En canvi, si és el Partit Popular qui guanya les autonòmiques, no és probable que entre les seves prioritats es trobi l'elaboració d'aquesta normativa. No debades, el PP ja s'ha oposat a disposicions semblants tant en l'àmbit estatal com en dos parlaments, el basc i el català, que sí que han refermat aquestes lleis.

Interpel·lada per la possibilitat que el PP aturi la iniciativa si torna al Consolat, Santiago anuncià, tanmateix, que ja tenen "signats" i "bastant avançats" els convenis. Es refereixen als projectes per continuar identificant la ubicació de les fosses i els familiars dels executats que hi són, als quals la Conselleria ajuda econòmicament. Malgrat aquest suport, la llei de fosses és una altra història, si bé Santiago assegurà que en continuaran la feina "tot i que estiguem l'oposició".

Com els identifiquen?

El mètode per identificar la ubicació dels morts i la quantitat es basa en el testimoni oral de 144 persones -sobretot de gent gran que llavors eren infants-, com també en els registres civils dels cementeris i de la documentació pròpia de la Falange. De fet, molts dels escamots d'aquesta organització escrivien una mena de diari en el qual registraven la seva activitat, però no hi assenyalaven els noms de les víctimes. La majoria de no identificats són a Manacor i Son Servera i corresponen al desembarcament del capità Bayo.