Els 20 màrtirs mallorquins del bàndol republicà (I)

NICOLAU PONS, S.J.

Foren 20 mallorquins els qui sofriren un cruent martiri en el bàndol, anomenat republicà, roig o comunista, durant el trienni de la nostra guerra civil de 1936-39. El martiri d'aquests 20 mallorquins no es produí dins la terra illenca, la qual des del principi de la guerra, fou dominada pel bàndol nacional o franquista. Aquests màrtirs mallorquins foren afusellats "in odium fidei o in odium Eclesiae" (odi a la Fe o per la seva pertinença a l´Església).

El nombre de les víctimes eclesials de la persecució religiosa a Espanya en aquest trienni, dins el bàndol republicà puja a 6.832. D´aquest grup formen part, 13 bisbes, 4.216 sacerdots diocesans, 2.365 religiosos i 238 religioses. Apart, existeix un número indeterminat de laics, militants en moviments apostòlics o catòlics practicants.

En aquest mes d´octubre, 07, en què a Roma beatificaran 498 d´aquests màrtirs (dels quals set són mallorquins), es just fer un recordança dels nostres paisans que moriren cruelment, fruit de tant odi. Aquest article només ens dóna espai per anomenar els qui sofriren martiri dins el bàndol republicà i en un altre escrit farem menció d´altres màrtirs que hi hagué dins el bàndol nacional, aquí a Mallorca, que també en tingué.

Vet aquí el nom dels 20 màrtirs mallorquins en el bàndol republicà:

-Sis jesuïtes: Bartomeu Arbona Estades (Sóller, 1862 - Barcelona, 1936); Josep Sampol Escalas (ses Salines, 1899 - Barcelona, 1936): Josep Ferran Ferragut Sbert (Palma, 1889 - Barcelona, 1936); Pedro Miró de Mesa (Palma, 1901 - Barcelona, 1936); Pedro Gelabert Amer (Manacor, 1887 - Barcelona, 1936 i Joan Rovira i Orlandis (Palma, 1877 - Tortosa, 1936).

-Quatre missioners dels SS. CC., congregació fundada pel P. Joaquim Rosselló: Miquel Pons Ramis (Llubí, 1907 - Barcelona, 1936); Francesc Mayol Oliver (Vilafranca de Bonany, 1871 - Barcelona, 1936); Pau Noguera Trías (Sóller, 1916 - Barcelona, 1936); i Simó Reynés Rosselló (Mancor de la Vall, 1901 - Barcelona, 1936).

-Dos franciscans menors: Francesc Caldés Serra (sa Pobla, 1865 - Paterna, València, 1936); i Lleó Borràs Amengual (Santa Maria del Camí, 1864 - Ontinyent, València, 1936).

-Dues monges franciscanes, filles de la Misericòrdia: Catalina Caldés Socias (sa Pobla), 1899 - Barcelona, 1936) i Miquela Rul.lan Ribot (Petra, 1903 - Barcelona 1936).

-Un sacerdot diocesà: Antoni Sansó Rosselló (Manacor, 1881 - Barcelona, 1936). Vivia al carrer Anglí, 60, de Barcelona, fill de Francesci Isabel, enterrat a Moncada (informació de l´historiador manacorí, Antoni Tugores).
-Un dominic de l´orde de Predicadors: Joan Ramis Grimalt (Manacor, 1914 - Barcelona, 1936).
-Un mercedari: Joan Eduardo Massanet Flaquer (Capdepera), 1899 - Lleida, 1936).
-Un paúl: Bartomeu Gelabert Pericàs (Consell, 1872 - Madrid, 1936).
-Una monja del Centre Eucarístic: Maria dels Àngels Ginard Martí (Llucmajor, 1894 - Madrid, 1936).
-Un laic: Francesc Ladària Caldentey (Manacor, 1910 - Barcelona, 1936).

Anecdotari dels nostres màrtirs

Dels homes, deu eren preveres (Arbona, Ferragut, Miró de Mesa, Rovira, Caldés, Borràs, Pons, Reynés, Sansó i Massanet); cinc Germans Coadjutors o Cooperadors (Sampol, Gelabert, Mayol, Noguera i Gelabert Pericàs) i un diaca (Ramis).

Dels homes, els més joves foren: Pau Noguera (20 anys), Joan Ramis (22), Francesc Ladària (26), Miquel Pons (29) i Pedro Miró de Mesa i Simó Reynés (35).

Els més vells foren tres septuagenaris: Bartomeu Arbona (74), Lleó Borràs (72) i Francesc Caldés (71).

Les tres monjes eren relativament joves. Miquela Rul.lan (33), Catalina Caldés (37) i Maria dels Àngels Ginard (42).

Tots els nostres màrtirs foren passats per les armes, però alguns, com Rovira, patiren materialment i psicològicament crueldats i tortures.

Més anècdotes. Sampol, quan fou pres acabava d´arribar a Barcelona, procedent de Buenos Aires, amb intenció de visitar els metges. Ferragut Sbert tenia a Barcelona un cosí seu (Josep Sbert), que aleshores era Conseller de la Generalitat, el qual es negà rotundament a ajudar i salvar el cosí jesuïta. Arbona fingia ser un pagès català a la plaça de Catalunya de Barcelona, on confessava i distribuïa la Comunió a tot el voltant. Rovira era un professor acreditat de Sagrada Escriptura a Barcelona i Tortosa. Al dominic Ramis aleshores li faltavan només uns pocs mesos per ser ordenat de prevere i per tal motiu es trobava a Madrid. El mercedari Massanet gaudia de fama de predicador com també d´escriptor: el 1929 havia escrit la biografia del també gabellí Mons. Pedro Ferrer i Lliteres, el qual el 1930 beneí solemnement la capella des Carragador. Una vegada mort Simó Reynés, Mancor de la Vall el declarà fil predilecte. Francesc Mayol fou un bo cuiner i hortolà de les respectives comunitats, on durant 40 anys va viure. A Sóller existeix el casal "Pau Noguera" al qual màrtir li han dedicat nombrosos articles de premsa i homenatges. Les dues monges franciscanes es dedicaren sobretot a Guarderies de nins i a cuidar malalts. Les despulles de Maria dels Àngels Ginard reposen en el convent de les Zeladores del Culte Eucarístic de Madrid. El laic Francesc Ladària fou afusellat perquè essent metge i catòlic practicant, curava les ferides de gent considerada de la dreta.

Dels 20 mallorquins, dos ja han estat beatificats: Pedro Gelabert /any 2001) i Maria dels Àngels Ginard (2005). I ho seran a les beatificacions del diumenge, 28 d´octubre, 07, a Roma, els quatre missioners dels SS.CC. (Pons, Mayol, Noguera i Reynés) i les dues monges franciscanes, Caldés i Rul.lan.

(Pròxim article: Màrtirs mallorquins dins l´altre bàndol, el nacional)

Diario de Mallorca

16/10/2007