¿Desencadena la violencia el desembarcament?

Memoria Civil, núm. 19, Baleares, 11 mayo 1986

 

Metge traumatòleg, retirat des de l'abril de 1985, als 69 anys. Membre de les Joventuts d'Esquerra Republicana abans de la guerra, quan tornpa de Mèxic va formar part de la Junta Democràtica. Desprès, vicepresident del PSP de Tierno. Fervent partidari de la unitat dels socialistes es retirà de la política. L'any 1977, però fou presentat pel PSOE, com a candidat independent per al Senat a la primera legislatura democràtica. Fou elegit.

Manuel Mora

Simplement l'accentuà. La violència es desencadenà des del primer instant. La persecució de persones sospitoses de ser d'esquerres i progressistes començà el primer dia del cop. No crec que això sia doscutit per ningú. Morts, també n'hi va haver des del primer dia.

El desembarcament propicià un augment quantitatiu en morts, però mai es va procedir desgraciadament, d'una forma pacífica. Des d'abans, hi havia un clima de violència continguda. Els fets més immediats a l'Alçament ja tenen caire. Va ser quelcom "natural" als fets. El desembar i el bombardeixos significaren un augment dels excesos passionals.

Ja dic: la violència estava continguda i precedia al cop d'Estat. Quan va fracassar el cop, va desencadenar-se la guerra. I als dos bàndols hi va haver violència. La construcció del país, passava per l'eliminació física dels altres

 

Advocat i periodista mes advocat que periodista per mala sort apostilla ell mateix- prou conegut. Va néixer a Artà l'any 1939. Elegit Procurador a Corts l'any 1974, inspirà un partit de classe autonomista a les primeres elecciions democràtiques, que no reixí. Ocupà durant el govern de Suárez la Secretaria d'Estat per a la informació. No ha tornat participar directament en el joc polític de les illes, desprès d'ocupar la Delegació del Gover de Catalunya.

Josep Melià

Jo ho sé molt poc. Només tenc referències sociològiques i literàries. I aquestes referències em fan pensar que el desembarcament no propicià la repressió sinó que aquesta ja estava planificada de molt abans, amb l'organització del cop d'estat. Pot ser, el desembarcament servís d'excusa, una excusa més a aglutinar l'acció i fer despatxar comptes pendents a alguns indrets.

Diria i tot, des d'un punt de vista teòric, que a mesura que es consolidà el nou règim desprès del reembarcament, la violència deixà de manifestar-se obertament i va prendre una aparença de legalitat. En defintiva, el desembarcament no és més que un episodi dins la repressió planificada des del primer moment, una excusa per a realitzar determinades accions esporàdiques. Perquè desprès del reembarc seguiren els mètodes expedititus, com ja he dit, sota l'aprença de legalitat.

 

L'expedició del capità Bayo