|
GLOSATS ELECTORALS
Des d'antuvi - a
l'Edat Mitjana hi havia els joglars- dins les societats agràries, unes
persones del poble copsaven els fets, comentaris, etc. en forma de verset
rimat, que era una forma de transmissió ràpida i fàcil. A Mallorca la
tradició dels glosats és prou arrelada i serveix també per fer algun tipus
de crítica social.
Saps qué dòna Déu
a un pobre?
Molt talent i poc
pa
i molts de pics ha
de callar
amb sa raó que li
sobra
El fet polític
tampoc escapa a la veu-popular, que ha reflectit la caiguda del monarca amb
el següent judici:
No tenc porta ni
barrera
ni duc gorra ni
capell
i en Primo de
Rivera
ha de ser la mort
del Rei
Si encertat fou
el pre-judici, no menys assèptica és en aquest altre la descripció de
l'adveniment de la República:
Sa República es
entrada
i es poble n'és
content.
Es Cusset és el
president
i sa bandera ha
posada
Costum i
necessitat del temps s'uneixen en aquesta cançó de "quintos"
L'any trenta-dos
amb honor
republicà
vos venim a
visitar
com a nobles
servidors.
Si no és de
molestar-vos,
panada mos podeu
donar
o al ball que es
farà
vendrem a
convidar-vos.
Però, si ara fem
referència als glosats, més que res és per destacar el seu precedent de
propaganda electoral o manifest o consigna electoral. Per botó de mostra
prou conegut, gràcies al disc de Maria del Mar Bonet i Biel Majoral.
Jo som estat i
seré
liberal en tota
cosa.
Si no vos agrad o
faig nosa,
digau-ho i me
n'aniré.
Dones que no teniu
pa
i als fills dau
figues seques
aixó són les
paperetes
que vos donaren
les dretes
quan anàreu a
votar.
A cada poble,
però, existeixen, cançons més personalitzades i referides als processos
electorals que es van redescobrint ara que ha passada la por i el temps. Els
glosador, con a intermediari en l'estat d'opinió era consultat a vegades:
Tothom qui passa
em demana
"Nadal, que em
vols donar el vot?"
Jo les dic: "a poc
a poc,
jo el guard per un
sacerdot
que és fill de
madò Jordana".
Tothom qui
encontre me demana
so jo som
republicà.
Ho som i no vull
mudar
fins que hi hagi
capellà
que tengui
costella sana.
|
No és que es
pressentassin capellans a les eleccions, però l'església significava el
control ideològic de la societat d'aquell temps.
En aquest món tots
som germans
creats per la mà
divina
Mos ensenyen la
doctrina
per ser bons
cristians
Però els semons
dels capellans
sempre acaben amb
bacina,
compren autos i
benzina,
dels doblers dels
ignorants.
Però més que
l'anticlericalisme cal destacar la moral que hi ha en el fons:
El món està ple
d'embulls
ni el dimoni que
els entengui
qui és pardal que
pateixi
i qui no, que badi
els ulls.
Feren una processó
de banderes i
sense sants,
tots eren
republicans
gent de força i
presó
Així i tot, es tenia consciència
del poder del "senyor" o els seus amos:
Els pobres no
cremen tant
a l'infern com el
senyors,
missers i
procuradors
aquests són els de
davant.
Es batle fa
qualque rialla
com un dimoni "ferós".
A s'Arraval n'hi
ha dos
"nombrats" per
regidors
que són com un sac
de palla.
Les gloses
electorals, però, tenen una referència més explícita a les necessitats
primàries de les quals la gent estava mancada o apartada:
Sa madona va
sortir
al portal
arromangada.
"Si voleu pa amb
sobrassada
m'heu de dur el
vot a mi,
després vos daré
un tassó de vi
de la bota
congranyada.
En Necto i en
Pentina
sa passegen pel
carrer
Da'm el vot que
l'he mester
si guanyam et
donaré
una saca de farina.
També n'hi ha que fan referència
a la bulla i la festa electoral:
Per me yetlla
repunyemes
quin viure tan
saborós!
Mai podrem
esclartar-mos
memtre governin
les dretes.
Dugueren de
Barcelona
els papers de
propaganda
Saps que digué na
Rodona?
Si el meu partit
comanda
s'ha de fer
aixamplar la poma
quatre dits per
banda.
Aquesta mostra es
cul
i aqueixa també.
i aquella altra
qui digué:
"Si guanyam m'ho
han de fer
fins que els dos
culs tornin un"
|