Ferrari Billoch

Memoria Civil, núm. 22, Baleares, 1 junio 1986

Antoni Nadal

Francesc Ferrari i Billoch va néixer a Manacor el 28 d'agost de 1901. Estudià el batxillerat en aquesta ciutat i la carrera de magisteri a l'Escola Normal de Palma. L'any 1923 començà a col·laborar a La Almudaina i l'any 1928 passà a formar part del grup de redacció del periòdic madrileny Informaciones. Alguns articles li foren reproduïts a la premsa estrangera. El mes de febrer de 1936 sortí a Madrid el seu primer llibre, La masoneria al desnudo (las logias, desenmascaradas). Aquest reportatge s'hagué de vendre clandestinament, però així i tot assolí l'èxit comercial: se'n feren sis edicions, de la primera de les quals es varen tirar 7.000 exemplars. El tema de la francmaçoneria li fou especialment plaent, atès que li dedica quatre llibres més: Entre masones y marxistas ... (Sevilla 1937), segona part de l'anterior; !Masones¡ Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (Palma 1937); La masoneria femenina y Los hombres del triángulo (aquests dos darrers es publicaren anònimament a Madrid l'any 1940).

Corresponsal de Guerra

L'estiu de 1936 Ferrari era a Mallorca. En esclatar el Moviment ingressà com a voluntari a les forces "nacionals" i va combatre al front de Manacor. De resultes de l'experiència escriví un nou reportatge: Mallorca contra los rojos (Palma 1936). El 14 de novembre de 1937 la comapanya Catina-Estelrich li estrenpa al Saló Mallorca, de Palma El hombre que perdió su alma, una comèdia que fou ven acollida. La Almudaina la hi edità al cap de poc temps. A començament de 1939 Ferrari se n'anà a Sevilla per tal de col·laborar amb l'escriptor Joaquín Arrarás aleshores director de les "Ediciones Españolas". En acabar la guerra, l'editorial fou traslladada a Madrid i d'aquesta manera Ferrari es pogué reincorporar a Informaciones. Mentrestant, les edicions se succeïen: Archivo del "Baleares" (Avila 1939), dins el camp del periodisme narratiu; La innominada (Sevilla 1939), una novel·la curta que descriu la vida a Palma durant la guerra; La monja fugitiva (Valladolid 1939), la seva primera novel·la d'extensió normal, també amb el tema de la guerra com a fons.

Un escriptor prolífic

Ferrari fou un escriptor prolífic als primer anys "de la victòria". A més, professà el periodisme a Ya, ABC, La Hoja del Lunes, Fotos, etc., i treballà en editorials falangistes, En aquell temps va publicar tres novel·les curtes, un assaig (Andanzas del bulo, Madrid 1942), una biografia (Barceló, Madrid 1941) i alguns opuscles propagandístics (La División Azul, La garra del capitalismo, etc., publicats anònimament a Madrid l'any 1942). També va col·laborar a la Historia de la Cruzada española (Madrid 1941).

Les darreres novel·les

Per alguna causa que desconeixem, Ferrari deixà de publicar fins al 1952, l'any en què li editaren a Palma La isla de los enamorados. D'aquesta novel·la Ferrari en va fer una adaptació que es difongué en dues ocasiones per Ràdio Nacional. A partir de llavors, Ferrari va publicar dues novel·les més, La vida llama (Madrid 1955) i La sombra de detrás del corazón (premi Pedro Antonio de Alarcón de 1955, Madrid 1956), i dues de curtes a El Español. Publicà amb freqüència a la col·lecció "Temas Españoles" de les "Publicaciones Españolas", a vegades emprant el pseudònim "Enrique Corma" (El general Mola, Madrid 1953; Baleares, Madrid 1953; etc.). L'any 1957 la Reial Acadèmia de la Llengua el va premiar per una biografia de Ramón y Cajal. També fou premiat com a periodista per l'Ajuntament de Madrid i pel Ministeri d'Educació Nacional.

Ferrari va morir a Madrid el 10 d'abril de 1958, a causa d'un càncer de fetge que fou percebut tres anys abans. Estava casat amb Catalina Parera i tenia dos fills. En morir, deixà algunes obres inèdites, entre les quals una voluminosa Historia de los reyes de España, inacabada, i una peça de teatre regional titulada Son Vent.