Les Illes Pitiuses republicanes durant la guerra civil

Memoria Civil, núm. 26, Baleares, 29 junio 1986

Sebastià Serra

Entre el set d'agost i el 16 de setembre de 1936, succeïren molts de canvis a la vida quotidiana dels eivissencs i formenterencs. A un article anterior assenyalavem com s'havia produit la conquesta per part de les expedicions de Bayo i Uríbarry, de Formentera primer i de Eivissa després. També haviem fetr referència a com s'havia produit l'aixecament, el cop d'estat el 18-19 de juliol de 1936. Una de les característiques bàsiques és l'estudi de les diverses repressions que es produiren a les Pitiuses pels dos bàndols. Però l'objectiu del treball que avui presentam, més que dels 93 morts del Castell o de la forta repressió posterior, o de l'anàlisi dels fets que dugueren al bormardeig del Castell d'Eivissa, i a la actuació repressiva dels milicians, és l'anàlisi de com es desenvolupà l'activitat a aquesta etapa.

Després de l'arribada de els columnes de Bayo y Uribarry es va crear un comité revolucionàri format per un bon grup de membres de les expedicions que havien arribades, i també per alguns eivissencs, dels sectors més extremats de l'esquerra. De l'actuació d'aquest comité en tenim diverses i a vegades contradictòries. Es evident que en alguns casos va actuar amb una vissió molt estricta a l'hora de jutjar o d'empressonar a persones, però també és evident que va tenir actuacions indiscriminades i arbitràries.

Al mateix temps es varen reposar les institucions de tipus frontpopulista. Un dels desitjos era que la vida es normalitzas. Per això les prioritats de les institucions eren l'abastiment de la població civil i el manteniment de l'ordre públic ... Aquest darrer aspecte era especialment conflictiu degut a certes actuacions de milicians i també degut a que alguns dels capdaventers de l'aixecament feixista a Eivisssa, autoritats a partir del 19 de juliol, s'havien amagat i el comitè antifeixista favia fet un ban obligant a la població a donar notícies d'aquest grup de persones.

I. Macabich, amb un grup de sindicalistes catòlics. Aquest sacerdot continuà de bibliotecari i arxiver de la Seu d'Eivissa. Després fou denunciat de col·laborador dels republicans-

Els bans dirigits a establir normes per a garantir el manteniment de l'ordre públic són frequents.

Malgrat alguns excesos de milicians i malgrat la situació bèlica, a partir de l'anàlisis d'una sèrie de fonts escrites i orals, podem constatar que a les Pitiuses es va recobrar la tranquilitat. Un detall potser anecdòtic però important és el fet de que moltes persones continuàren la seva activitat habitual. Un d'ells, màxim exponent del pensament "Social catòlic", Isidor Macabich, sacerdot, pogué continuar amb la seva tasca de bibliotecari i arxiver a la Seu d'Eivissa. Aquesta mostra ens pot servir per a comprendre que per una gran part dels expedicionaris, concretament pels mandos, i per part dels sectors esquerrans d'Eivissa i Formentera, per una majoria d'ells, no hi havia hagut un desig d'exercir una forta repressió.

Isidor Macabich Llobet fou denunciat posteriorment a la "nova conquesta" de les Pitiuses, i es varen instruir deligències contra ell, acusant-lo de col·laboració amb els republicans. Paradoxa, sens dubte, del que succeia a aquells moments.

Carrer d'Alt de Vila que no canvià d'aspecte fins fa ben pocs anys

Publicacions periòdiques

A partir del 10 d'agost va reapareixer "Cultura Obrera" publicació anarco-sindicalista que es publicava a Mallorca des de 1931. El "Diario de Ibiza" es va continuar publicant però en lloc d'esser un diari de dreta ara era ·"Organo del Frente Antifascista", i a partir del 12 de setembre de 1936 va esdevenir "Solidariad Obrera" editat per la Columna Cultura y Acción de la CNT.

Volem destacar l'editorial de "Cultura Obrera" del dia 10 d'agost de 1936, on s'informa de la suspensió de l'edició de "Cultura Obrera" a Mallorca a causa de la instauració de la  dictadura militar feixista- Es fa una salutació al poble d'Eivissa i es planteja la necessitat de donar una nova estructura social i econòmica a tot l'Estat Espanyol.

En aquesta mateixa publicació s'insitirà en la necessitat de crear i enfortir el comitè antifeixista per a defensar i assegurar les llibertats ja assolides i aconseguir la derrota del feixisme a les Illes Balears. Es planteja també la necessitat d'una acció de la CNT-FAI cap a la Illa de Mallorca.

El "Diario de Ibiza" del 18 d'agost publica un article titulat la "Reconquista de Mallorca", on informa del desembarc del dia 16 d'agost, i de la rapidesa i eficàcia amb que s'ha duit a terme. Una expressió curiosa fent referència a una sèrie de pobles de Mallorca és que: "estaban en poder de los antipatriotas, secuaces del dinero del millonario March",

Es fa referència també al "Diario de Ibiza" a la presència de milicians eivissencs a Mallorca, que hi havien anat juntament amb les tropes de Bayo.

El mateix "Diario de Ibiza", del 26 d'agost reprodueix un discurs de I. Prieto en el qual demana que el poble i l'exèrcit es preparin per la guerra, assenyalant la possibilitat de que sigui llarga. Es significatiu que demani duresa al combat però humanitat enfront del dolor humà i al moment de la victòria. El mateix diari insisteix molt amb articles de tipus ideològic respecte del feixisme, un exemple n'és l'article "El fascismo imperialista", on es diferencia el feixisme alemany i italià de l'anglès i on s'assenyala la necessitat de conquesta per part dels movimients feixistes.

Es comença a insistir en la necessitat de normalitzar la producció, de la necessitat d'ocupar els llocs de treball a la retarguarda i de l'urgència de produir recursos per l'exerciit.

El nou govern de l'Estat Espanyol presidit per Largo Caballero es llargament elogiat per "Diario de Ibiza" a la seva editorial del 7 de setembre.

A la publicació "Solidaridad Obrera", publicació continuadora del "Diario de Ibiza", però dirigida per la CNT-FAI, en lloc de pel comitè antifeixista, es nota un canvi i un intent d'hegemonia per part dels anarcosindicalistes. Es propugna a la seva primera editorial la unió de totos el proletaris sense cap distinció entre els manuals i els intelectuals, es desitja la màxima compenetració de tots els organismes antifeixistes. L'arribada de la columna "Cultura y Acción" de la CNT-FAI queda prou definida: "personas conscientes de su responsabilidad que han llegado a esta tierra para difundir sus ideales y para organizarla cultural, económicamente ..." Estam davant un intent de continuar amb la tranquilitat a la Illa, de mantenir la serenitat, però a la vegada, de donar una orientació revolucionària, aquests moments.

Les propostes de la CNT a través de "Solidaritat Obrera" són prou clares. Per una banda, un articel del 12 de setembre és prou significatiu: "Intensificación del trabajo". El seu anàlisi de la situació general es planteja a l'article "Trayectorias de la Revolución", on planteja tres errors bàsics dels feixistes. El primer seria subvalorar la potència defensiva i ofensiva del proletariat, el segon pensar que podrien convertir l'Estat Espanyol amb la tercera potència feixista i el tercer, subvalorar les possibilitats organitzatives dels grups anarquistes.

Però els anarquistes volen dedicar molts d'esforços a la defensa de la revolució social, i per això es fa un crida a l'article titulat "El deber de los obreros que quedan en la retaguardia", del mateix 12 de setembre a "Solidariat Obrera", perquè s'organitzin el treballl col·lectiu una vegada incautades les indústries pels treballadors.

Organitzacions polítiques i sindicals

Diverses són les notícies de que disposam de les diverses organitzacions. Destacam una Assamblea de les "Juventudes Unificadas" per dia 20 d'agost a les nou del vespre. A partir del debat sobre la situació actual i de la renovació de càrrecs, es proposa la realització d'actitvitats públiques com conferències i també treball de captació de nova militància.

Izquierda Republicana també dona mostres de vitalitat organitzativa, amb la realització d'Assemblees, Particularment interessant és la convocatòria de reunions del "Partido Socialista Unificado" per el dia 7 de setembre.

Un esforç conjunt que es realitza es el de intentar organitzar les milicies populars així com la organització del Comité Antifeixista. El funcionament del Comité Antifeixista és complexa i a vegades en tenim porques referències.

Una de les organitzacions amb procés d'avenç constant a aquests dies és al CNT.

La unitat d'acció entre CNT i UGT es concreta en la creació d'un Comitè mixte. Dues branques sindicals de important vitalitat a aquests moments si bé ja existien abans del 18 de juliol són el "Sindicato de Unión de Campesinos" i "Unión Obrera Femenina".

Les disposicions laborals varen patir algunes modificacions a partir de la tasca de les organitzacions sindicals, reafirmades pel Comitè antifeixista, concretament destacam les següents: 1,. Reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals, 2.- Abolició del treball a "esquerada". 3.- Aprovació de les bases laborals presentades pels organismes obrers i encara no resoltes. Aquest aspecte fa referència a reivindicacions de sous i condicions de treball presentades per les seccions sindicals, fonamentalment a partir de les eleccions del febrer de 1936. 4.- Obligació de la patronal d'abonar els jornals no pagats des del 19 de juliol fins al 8 d'agost. 5.- Reprendre el treball a tots els rams de la producció.

La situació econòmica.

La feina d'extracció de sal a Ses Salines continua a partir de mitjans del mes d'agost, després d'una llarga vaga i d'una sèrie de situacions conflictives. Cal recordar que Ses Salines el sindicat hegemònic era la CNT.

Una de les esperances de reactivació econòmica és la concreció d'un crèdit per part de la Generalitat de Catalunya per ajudar a Eivissa.

La preocupació bàsica dels poders són els proveiments, En aquest sentit s'acorda per la Comissió corresponent que es podrà importar i exportar amb absoluta llibertat amb l'excepció dels productes alimentaris que siguin escasos a la Península els quals seran taxats per la Comisió.

Una mesura important de reactivació econòmica és la que fa que estiguin exents d'impostos els productes que importats de la Península incrementin la producció del treball a l'illa, es adir, siguin duits per esser el·laborats i es puguin exportar o consumir a l'Illa.

Respecte a la situació a la pagesia ens trobam amb una ordre que es fa pública el set de setembre prou complexe, ordre dirigida "a los mayorales", en la qual els majorals de les finques de les quals els propietaris estiguin empressonats, o estiguin considerats "facciosos", han de continuar amb l'explotació regular de la finca i els beneficis han d'esser possats a disposició del Comitè Antifeixiste que es reserva el dret d'intervenir en l'administració i comptabilitat de les finques. En el cas de les finques a les que els propietaris no hagin tengut participació directa al moviment feixista, els majorals o administradors continuaran donant compte als propietaris, però, els beneficis seran lliurats a la Cooperativa del Comitè Antifeixista.

Unes conclusions respecte a la vida econòmica i social d'aquest breu espai de temps no poden esser totalment definitives. Pel que coneixem existeix un desig clar, per part del Comitè Antifeixiste, de la que la normalitat i la tranquilitat imperin, si bé, alguns grups "descontrolats" a vegadan actuaran. El treball es va començar del bell nou am,b uns objectius de tendir a l'abastiment dels productes necessaris per a la població, però també iniciant un procés d'economia "de guerra". amb una clara concepció respecte a les mostres d'intent de revolució social també es donen sobretot, a partir de l'empenta que intenta donar la CNT.

Un aspecte dels intents de normalitat és el fet de que es manifesta que les activitats escolars començaran amb regularitat el dia primer de setembre després d'un estiu prou agitat.

Es important també observar com els dies festius es fan concerts, la gent surtia al camp ... Una única nota apareix escrita en català a la premsa. Es tracta del projecte de creació d'una biblioteca per part de l'entitat cultural catalana "Palestra".

Un aspecte que es pot seguir a partir de la documentació aportada al volumen III de l'obre "1936 en Mallorca" de Miquel Durán Pastor és l'activitat dels ajuntaments d'Eivissa i Formentera en aquesta época. A la majoría de casos s'observa una activitat austera.