A Alaró es produïren, més de 100 detencions els primers dies, després també algunes dones que van romandre a la mateixa presó d'Alaró

També a Ses Rotes, al peu de La Comuna hi havia gent modesta. Per allà hi cercaven Es Forner, col·laborador habitual de FOC-I-FUM. El cercaven com aquells de brega que lluitaven a la plaça de braus que hi havia aquí abans, Menys mal que no saberen mai que ha el tenien tancat ... comenta un que va haver de beure oli de rici per no dir qui era, aquel joven y entusiasta socialista que flagelaba a los caciques, que llavors mos sortien mostels.

Dos alaroners van ser condemnats per consell de guerra a cadena perpètua. En Biel Joan va ser tancat i deportat a Formentera. El dia que Russia entra en guerra fou allibertat. En Joan Rosselló Rayó fou ilocalitzable i tampoc morí.

Quan es va prendre el gros del grup a mitjanit i foren traslladats al cementiri de Ciutat, en Joan Borràs i Sampol també hi era i ho pogué contar, Quan es féu la descàrrega, ell es llançà a terra i, quasi automàticament començà a córrer. Li feren alguns dispars, però s'escapà.

Hi va haver 14 morts: el batle Pere Rosselló Oliver, de qui també es diu que fou assassinat brutalment per la carretera, Monserrat Borràs, germà del que no mataren bé, Mateu Pascual, Antoni Garau Xamena, Josep Munar Capó, Rafael Clar Amengual, Bartomeu Rosselló Guardiola, Miquel Pericàs, Damià Campins, Tòfol Guardiola, Jaume Fonollar, Monserrat Oliver Sampol, Miquel Fiol i Mateu Amengual.

Així i tot, no es va dir. Al poc temps es presentà a Alaró, Li ajudaren amagat-se amb altres homes per la muntanya. Però a Alaró el donaven per mort. Quan acabà la guerra es presentà demacrat al poble. Mirave estorat i no contestava: i el ficaren a la loqueria. Al poc temps d'observació el posaren en llibertat i ja li havien preparat la fugida cap a Bones Aires, on fa pocs anys mori realment.

La relació s'ompliria més si es relacionaven els alaroners que residien en aquells moments en altres indrets. També cal esmentar a Gabriel Sampol, telegrafista de la Generalitat que passave les vacances a Alaró. Alguns dels esmentats s'amagaren a casetes de fora vila i per les coves de la muntanya. Tots eren sabaters i menestrals i alguns ni tan sols eren assidus de la societat. Molts d'ells eren de Los Damunts

Ambdós havien topat allà pel març o abril del 36, mentre vetllaven un mort, unes quantes dones que començaren a besar-se la creu que duien penjada al coll. Un del grup va dir ja vos podeu besar alló que no vos dic. Tots els altres també passaren per la presó.