L'economia de Mallorca durant la Segona República

Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986

Bartomeu Barceló

Per copsar correctament l'endevenir de Mallorca durant la II República és necessari conèixer el període de que forma par. Comença tot just acabada la Primera Guerra Mundial i acaba amb la Guerra Civil Espanyola. En aquesta etapa de la nostra història, el període de 1931-1936 significa una època de contracció econòmica, conseqüència de la crisis mundial que comença el 1929, però que a les nostres illes es veu en part compensada per l'expansió de les activitats relacionades amb el turisme.

Acabada la Primera Guerra Mundial, la normalització del comerç -molt especialment amb el dels mercats europeus, a on anava a parar bona part de la nostra produccció agrària i industrial- impulsaren l'expansió de la activitat productiva de Mallorca. L'establiment de gran finques rústiques permeté l'accés a la propietat a molts jornalers que es convertiren en petits explotadors que treballaren intensament la terra: la utilització d'adobs químics (l'any 1919 s'empraren 5.520 Tm. d'adobs i a 1927 foren 30.150 Tn.), la racionalització d'alguns sistemes de cultius arcaics i l'expansió d'alguns tipus de cultius com l'ametlla i la patata (l'any 1923 es fa la primera exportació de patata primerenca a Anglaterra) feren augmentar els rendiments i la productivitat agràries fins el punt que l'any 1930 constitueix una fita important en el desenvolupament rural de Mallorca. Per altra part es dóna un procés d'industrialització important en el que juntament amb les indústries tradicionals de les sabates i teixits, n'apareixen de noves com puguin ser la fàbrica d'adobs químics de Porto-Pí, la fàbrica de cotexes Loryc, les instal·lacions del Frío Industrial S.A. o la mateixa nova central elèctrica d'Es Molinar, el que ens mostra una diversificació industrial ben significativa. Paral·lelament i malgrat la pujada de preus, l'augment en els salaris va fer augmentar el poder adquisitiu de la població que es manifesta en l'increment i diversificació de la demanda de béns de consum i de serveis. De tot això és ben significatiu l'evolució del tràfic de mercaderies al port de Palma que, de 115.000 Tm. de mercaderies entrades l'any 1920 es passà a 259.000 Tm. l'any 1930, mentre les sortides entre aquests dos anys passaven de 51.000 a 117.000 Tm. D'aquesta època es la creació de la Naviera Mallorquina, de la Companyia Aeromarítima i de la Banca March, fets que s'inscriuen en el procés de desenvolupament econòmic de l'època.

Conseqüències de la crisi del 29

Però la crisi mundial de 1929 es deixà sentir a Mallorca amb la disminució de la demanda de productes, la qual cosa donà lloc a una contracció de l'economia insular. La sortida de mercaderies pel port de Palma disminuí fins a situar-se a 90.000 Tm. mentre les entrades també ho feien fins a 117.000 Tn. l'any 1935. Les indústries de teixits i sabates acusaren aquesta disminució de la demanda com també ho feren les de productes agraris, el que al principi creà un problema d'atur, Les fallides del Crèdit Balear, del Banc Agrícola de Pollença i del Banc de Llucmajor estàn lligades directament o indirectament a la situació del moment. Els preus augmentaren lleugerament mentre el salaris, que es mantingueren entre els homes, augmentaren considerablement entre les dones i els joves.

El desenvolupament de les activitats turístiques constituí un element prou important de compensació. El turisme començà a tenir pes dins l'economia insular des de 1930 com ho assenyala la memòria de la Cambra de Comerç Acabada la Primera Guerra Mundial vingueren a Mallorca nombrosos retirats i jubilats que veien afavorida la seva estada tant per les condicions climàtiques i la publiciat feta anys enrera pel Foment del Turisme de Mallorca, com per les condicions de canvi de divises. El Terreno va ser el lloc escollit per molts d'aquests estrangers que també s'instal·laren a altres indrets de Mallorca com Deià, Sóller, i el Port de Pollença. Per altra part es desenvolupà el turisme d'hotel: De 20.000 turistes vinguts l'any 1930 es passà a 40.000 en 1935, i els que arribaven en creuers marítims que l'any 1930 foren 15.000 l'any 1935 arribaren a ser 50.000. Davant aquesta demanda es desenvolupà una oferta important: l'any 1923 s'havia obert l'Hotel Mediterrani, el 1926 el Formentor i el 1928 el Victoria, entre altres i per anomenar el més significatius. L'any 1930 hi havia a Mallorca 88 hotels amb una cabuda de 1900 llits i al 1935 havien augmentat fins a 135 hotels amb 2.946 llits. A la vegada es comencen les primeres urbanitzacions com són la de Palma Nova, la de l'Hotel Golf d'Alcúdia, el Poble Espanyol d'Alcanada, Cala d'Or, la de la Ciutad Jardín i la de Bella Vista a l'Arenal. Tot això suposa una movilització de capital i de mà de obra, prou important per pal·liar la contracció de l'economia insular motivada, com hem dit abans, per la crisi mundial de 1929.

El turisme compensà la crisi economica a la decada dels 30. Pàgina publicitària a la revista BRISAS (1935)

El port, un factor clau en el creixement de Ciutat

La població tant en la seva evolució com en les estructures i distribució espacial manifesta l'impacte de les condicions socio-econòmiques de l'època. El fet més destacat és l'acceleració de la concentració de la població a la Ciutat com a conseqüència de la migració de la part forana cap a Palma, per l'augment de les seves funcions urbanes entre les que caldria destacar les portuàries. Fins a finals de la dècada dels treinta. Palma tenina un creixement natural inferior a la de la resta de Mallorca, és a dir, a la ciutat es naixia menys i es moria més que a la resta de Mallorca, però a Palma la població creixia en xifres absolutes i relatives més que a la part forana. Aquestes condicions s'invertiran a partir de 1940 i entre les causes està aquesta migració forana que rejoveneix la rural. Fins a 1910 la població de Palma suposava el 25 per cent de la població mallorquina i a l'any 1930 ja concentrava el 31 per cent, iniciant-se així un procés que ja no es detindrà. Aquests fets es manifesten també amb els canvis estructurals: la població activa agrària que l'any 1920 representava el 55,7 per cent dels totals d'actius de les Illes i el 1930 s'havia reduït a un 39,7 per cent, mentres la població ocupada en la indústria passa d'un 26,2 per cent a un 36,8 per cent i la dedicada als serveis d'un 18,1 per cent a un 23,5 per cent en el mateix període. A partir de 1920 l'evolució de la població que des del darrer quart del segle XIX presentava saldo migratori negatius comença a presentar-los positius, especialment entre 1930 i 1935 que amb 6.049 persones suposava el doble del corresponent al deceni 1920-30. Aquí és important destacar la baixada de la mortalitat que passà d'un 22,6 per mil l'any 1920 a un 16 per mil l'any 1930, estancant-se fins a 1935 el que ens assennyala una millora de les condicions de vida i l'assistència sanitària i que contribueix als increments naturals de la població ja que la natalitat disminueix a un ritme inferior passar d'un 23,4 per mil el 1920 a un 17,4 per mil el 1935, el que implica una clara prevenció de naixements.

En resum el període que anatlitzam suposa una passa important de l'illa cap a la modernitat, que se veurà estroncada pels aconteixements de la guerra civil, per orientar-se més tard pels camins del turisme, dels que l'època de 1930-36, n'es un bon precedent.