Sant Joan, sota sotana

Memoria Civil, núm. 31, Baleares, 3 agosto 1986

Damià Quetgles

Es van treure de damunt el rector Niell de Sineu més afalagador del ventre que preocupat pel temple, amb "renhous" i una mica de foc a les portes de caseva. I és que representava al fre a un dessig de canvi, que personificava el nou sacerdot, fill del mestre Mas, vingut de Mancor, Mossèn Francesc Mas. Fervent creient de les doctrines socials de l'església, juntament amb Mossèn Ramon Bauçà, arribat de fer les amèriques, estimularen la creació d'un sindicat catòlic, que construí una farinera, on es molia el gra i es fabricava electricitat.

El rector Francesc Mas

El poder de l'església abans de la República

L'establiment de les grans propietats tradicionals féu que la producció s'intensificàs i que es milloressin els conreus, amb el consegüent enriquiment general. Onades d'homes viatgers impulsaren noves maneres de vida, com els fills d'Antoni dels Calderers que instal·laren a Sant Joan una fàbrica de gomes d'auto o la producció de carbó a base de clovelles d'ametlla.

La peregrinació de franciscans -més de 4.000 persones- a la Consolidació (que no volia el rector Niell), propicià la seva destítució i el retorn al poble d'aquells dos capellan innovadors, allunyats a Son Servera i a Moscari. Amb més força que mai, el nou rector, D. Francesc Mas, inicià les obres del Centre Catòlic, un lloc d'esbarjo per a petits i grans, amb cinema i tot. Algun capellà es negava a predicar a una població on el rector tenia element tant pervertidor com el cinema.

I darrera el Centre, va venir la construcció d'un nou temple, amb les aportacions voluntàries de la gent.

S'havia propiciat el canvi sense trastocar l'ordre, L'amo en Joan apotecari era el president del sindicat i la farinera. El metge Sebastià Soler, el secretari. I els assumptes municipals estaven en mans del fuster Antoni Escolà, menestral enginyós i servicial. Tots tres miraven amb bon ull la construcció d'una església con una catedral, i cobraven part del seu treball amb donatius per a l'obra.

Però no tots els pagesos de Sant Joan eren de mitja mà, com es deia als més acomodats. I més d'un renegava a cedir part de l'anyada perquè "qui sap quant durarà l'obra". El rector no deixava de predicar-los "ai, pobres d'esperit!"

Guilem Gayà "Masseno" el "mestre comunista" de Sant Joan

La desfeta

Al costat de totes aquestes construccions, es decidí la construcció de l'escola. I en consonància al benestar del poble, es cercaren els millors mestres, que refermaven la iniciativa de la construcció d'un hopital més que d'un temple. Hi va influir també l'altre metge, un tal Solivelles. Aixií que, quan el secretari del Sindicat, el metge Soler, proposà gastar els guanys de la societat a les obres de l'església, la resta s'hi posà en contra, I el rector, és ckarm es posà de part de la majoria.

I arribà la República

Foren els pagesos de mitja mà per avall els més entusiastes del nou règim. També el mestre Lliteres. I el metge Soler s'apuntà al repuiblicanisme davant el parany on l'havien duit. Però a les eleccions tornaren guanyar els de sempre. Els republicans, pròxims a Lerroux, posaren local al carrer Major i compraren una

 gramola, que era el que mancava al Centre Catòlic. També organitzaren una nova farinera a base d'accions, I el rector acabà l'església. Però, per por al foc, va forrar de giny les portes, tan de nou li havia vengut l'adveniment de la República i la desfeta de l'ordre, fora dels seus plans

A Sant Joan les esquerres no feren més de 175 vots a cap elecció. I els insults als republicans de la Sra. Caubona o "sa pandilla", es prodigaven rera cada elecció. Els de la farinera nova, el metge Soler i el nour mestre Petro, que féu girar als republicans cap a Esquerra Republicana, quan les eleccions del Front Popular, eren l'objectiu de la ira "popular".

L'endemà de les eleccions de febrer hi va haver manifestació amb el "Correu" a la mà i banderes enlaire, perquè havien guanyat les dretes a Mallorca. No hi mancava alguna camisa blava, que predicava l'extermini físic dels esquerrans. Sobretot del mestre Petro, a qui anaren a provocar a caseva, no precisament amb el crit de "visca el Papa", que era el de rigor durant la campanya electoral.

Un ordre nou

Però es va perdre el caràcter buliiciós i les rialles amb política quan el governador nomenà una comissió gestorta, que substituïa l'etern batle, Antoni "Escolà". Un altre fuster, ex-director de la banda de música del "Centro", Sebastià Galmés Mates, la presidí, La formaven el mestre Petro, Esteve Borràs, el sen Serení, Miquel Florit, Tomeu Roig, en Biel Bauçà ... I la primera cosa que feren va ser nomenar dos municipals, l'amo en Tomeu Curt i en Xesc "Mandaies" i inicar la construcció d'un escorxador municipal a les ordres del mestre d'obres Antoni "Curro".

No mancaren les provocacions a partir de llavors, Si un grapat de joves anaven amb camisa blava a les sessions municipal a guaitar, en Joan "Cai" es posava una camisa vermella, per manifestar la seva militància comunista.

I començà la guerra

Ningú sortí al carrer el 19 de juliol. Uns no volien haver de tornar amagar-se com a les eleccions de febrer; i els altres no donaven crèdit al que sentien. Però dimarts arribà una cotxada de falangistes de Montuïri que tornaren el rètol del Centre Republicà. I dos dies més tard, el batle, el mestre, en Joan "Cai", mestre Antoni "Curro" i el metge Soler, dirigents dels republicans, foren portats al Castell de Bellver. La resta procuarava no sortir al carrer, que estava pres pels falangistes, encapçalats per Miquel "Ribas". S'organitzaren les milícies, que un sergent, en Tomeu "Mort", instruïa. Anaven a fer guàrdies a la costa -devers Felanitx-, la plaça del poble, o a La Sala. No mancava qui les venia per dues pessetes. I cap botiga es negava a cobrar l'arròs, o cap pagès a descarregar quatre melons, per un "Arriba España".

Quan es produí el desembarc, una vintena d'homes foren engarjolats a la peixeteria. Un camió de Montuïri passà per dur-los a Manacor. Però una conversa a ca s'apotecari entre les forces vives i la intervenció de Don Jordi, conco capellà del cap de Falange evitaren morts segures i es responsabilitzaren de mantenir-los retinguts allà, fins que es decidís la balança de la batalla. Ja havien reembarcat l'expedició republicana i encara els hi tenien i n'hi afegien algun altre.

Dret, enmitg, el primer batle del "movimiento", Miquel Gual "Ribes"

Arriba el terror

Per aquets temps a S'Hostalet els amos havien sentit com mataven un home dins la seva garriga. Veren, després, com falangistes de Sant Joan li pegaven foc, per llevar-se aquest mort d'Algaida de davant.

Els falangistes de Vilafranca havien vist que en Pere Font Miralles de Son Deixota parlava a la plaça amb l'esposa d'Andreu "Margoi", que estava amagat. Anaren a la seva finca i l'amanaáren. Li feren envant o el mataren. Però el fet és que el trobaren penjat. Dues dones de Sant Joan ho comentaven pel carrer. Foren rapades i purgades amb oli de ricí. En Joan "Pubil", també contava espantosa purga d'oli de ricí: "primer a San Joan, i, per afegitó, una altra a Ciutat on el foteren dins un baül..

Però la notícia més trista fou l'assassinat del mestre Lliteres a Son Servera a kajs de falangistes sanjoaners. Els tres homes morts de Maria que havien tirat dins un pou del terme de San Joan també trasbalsaren els dies de Sant Joan.

Per la plaça i pels cafès no hi havia ningú. Uns feien el servei i els altres no gosaven sortir. Però encara s'atreví un falangista a donar l'ordre que a cap taula s'ajuntessin més de dues persones. I fou el mateix taverner qui el tregué a ell d'una rodada de tres. El rector, ple d'entusiasme, predicava la Glòria pel qui llevàs esquerrans d'enmig. Per això, no mancava una cotxada de "matons" a Sant Joan que anava a netejar altres pobles.

Es recollí or i plata, vàries vegades. Per la mort semblava allunyar-se de la vila. I les forces vives s'enorgullien d'haver evitat el desastre que s'havia extès per la resta de la contrada. Fins que, ben entrat el 37, arribà la nova de l'afusellament d'Andreu Bauçà Ginard, segent de l'exèrcit i l'engarjolament a Illetes de Jaume "Sineurer", per preparar un complot als avions italians de Son Sant Joan. El rectorr ja era arxipreste i s'acompanyava a la trona de sacerdots que al carrer potaven armes. Predicaven l'exculpació del pecat i la benentesa de Sant Joan, on els pagesos de mitja mà ferien més cases noves que mai, quan arribassin el dies de la fam, de l'estraperlo i la victòria de la creuada.

Havia arribar l'hora dintercedir caritativament a favor de don Guillem "Masseno" mestre d'escola "que tenia idees" (encara que la culpa "era la dona") i al qual els al·lots ni miraven "perquè era comunista"