|
La decisió de Zapatero sobre Navarra: un greu error |
Miquel Rosselló |
|
|
|
Som molts els que ens demanam que queden d’aquelles expectatives federalistes que va aixecar en Zapatero tot just arribar a la Moncloa. De les seves complicitats amb Pasqual Maragall, un federalista de cap a peus. Va començar la seva legislatura assegurant que respectaria a les Corts Generals les reformes dels Estatuts d’autonomia aprovats pels seus respectius Parlaments, va parlar de fer del Senat una veritable cambra territorial, de reformar la Constitució, aprofitant que havia que canviar l’apartat que obliga que el Rei ha d’ésser baró. Cal reconèixer que va tenir el coratge de posar en marxa un procés de reforma dels Estatuts d’autonomia sense un pacte previ dels dos grans partits estatals i això era la primera vegada que es feia. Ben aviat es va aixecar una forta ofensiva nacionalista espanyola encapçalada pel PP i en la qual participaren importants mitjans de comunicació no tants sols del camp de la dreta sinó també destacats dirigents socialistes. Primer la coartada va ésser l’Estatut de Catalunya i després les negociacions amb ETA. Davant aquesta endemesa el Sr. Zapatero i la cúpula del PSOE enlloc de reafirmar-se amb els seus plantejaments federalistes (si és que els tenien) i forjar una potent política d’aliances amb Izquierda Unida – Iniciativa per Catalunya Verds , i tot un seguit de forces nacionalistes presents al Congrés de Diputats, que li permetés avançar amb els seus objectius, s’espanta de la dreta i posa el fre. A les darreries de la legislatura, que queden de les expectatives inicials?. Ja ningú parla de federalisme dins el PSOE, ni de reforma del Senat, ni de regular l’ús del català, basc i gallec a aquesta Cambra. No resta res de res, ni tant sols roman en Pasqual Maragall. Els darrers esdeveniments de Navarra demostren ben a les clares el que resta d’aquelles vel·leïtats de ZP quan va arribar a la Moncloa. L’òrgan de direcció del Partit Socialista de Navarra decideix per unanimitat i en dues ocasions, que han de pactar amb Nafarroa Bai i Esquerra Unida per constituir el Govern de Navarra i el Comitè “Federal” del PSOE a Madrid decideix que no i això és el que va a missa. Si volen ésser conseqüents amb les seves posicions allò que han de fer és canviar el nom al Comitè i enlloc d’anomenar-lo federal que li diguin, per exemple, espanyol. Una estructura federal es caracteritza per prendre les decisions d’àmbit estatal i/o internacional de forma pactada entre les parts que componen la federació, decisions que després acaten cada una de les parts. D’igual manera les decisions que són competència d’un component de la federació la pren aquesta organització sense cap mena de possibilitat d’intromissió de la federació. La decisió presa pel Comitè “Federal” del PSOE sobre Navarra deixa ben a les clares, per si havia cap dubte, que el PSOE no té res de Federal, és senzillament un Partit amb estructura centralista i les seves organitzacions autonòmiques estan subordinades, en tots els casos a la direcció estatal. El Sr. Zapatero amb aquesta desautorització del PSN ha comès un greu error. No solament ha decebut a aquelles persones que confiàvem que el PSOE seria més agosarat a l’hora d’enfrontar-se amb el més ranci espanyolisme, i caminaria cap a posicions sinó federalistes conseqüents, al manco federalitzants. Ha decebut molt especialment a l’electorat progressista navarrès, al qual ha deixat palès que li pesen més els interessos electorals del seu Partit arreu de l’Estat que les aspiracions de canvi del poble de Navarra. Algú es pot imaginar quina situació viuríem ara a les Illes si el Sr. Zapatero ens hagués impedit la formació dels governs de centre esquerra, per exemple, perquè li perjudiqués electoralment un pacte al que participés ERC?. Però encara crec que hi ha un error més greu. No cal oblidar que Nafarroa Bai està formada, a més de pel PNB i EA, per Aralar, que és una formació escindida de Batasuna per rebutjar i denunciar oberta i clarament la violència terrorista. Quin missatge pretén donar el Sr. Zapatero amb aquesta decisió?. El PSOE pot pactar a Catalunya i les Illes Balears amb ERC, un partit independentista i no ho pot fer a Navarra amb PNB, EA i Aralar que ha tingut el coratge i la coherència democràtica de rompre amb qualsevol vincle amb la banda terrorista ETA? És a dir que en lloc de premiar al nacionalisme democràtic que s’enfronta radicalment amb els violents, els hem de castigar....Que algú m´expliqui quina lògica té això dins la política antiterrorista. En definitiva, un cop més el Sr. Zapatero i el PSOE ens han mostrat el llautó. Caldrà no ésser ingenus i quan arribin les properes eleccions generals tenir clar que al PSOE no se’l pot deixar sol amb la dreta, si no volem que ens deixi a l’estacada. Miquel Rosselló Conseller del Consell de Mallorca pel BLOC
/08/2007 |
|||
