Vull per començar, expressar la meva nítida
convicció que el Bloc per Mallorca ha jugat
el paper fonamental pel que va ésser creat,
que no era altre que contribuir de forma
decisiva a la pèrdua de majoria absoluta del
PP. Sense la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi
i el Bloc per Mallorca avui el PP tindria
majoria absoluta, al manco, al Parlament, al
Consell d´Eivissa i al de Mallorca.
Però és igualment obvi que els resultats
electorals assolits pel Bloc no han estat ni
els esperats ni els desitjats. Els resultats
al Parlament són acceptables, els del
Consell de Mallorca es queden curts i els de
Palma són clarament insuficients. No hem
aconseguit que el vot tradicional del PSM i
el d´EU-EV se sumin globalment al Bloc,
especialment el vot urbà de Palma, on les
tres candidatures tenen pèrdues molt
importants.
Les causes d´aquests resultats insuficients
probablement són moltes i caldrà continuar
reflexionant-hi. Però em vull referir a una
especialment, la complexitat, per una altra
banda lògica, de constituir una coalició
d´aquestes característiques, a més dins els
límits dels calendaris electorals habituals.
Progressistes per les Illes, a les passades
eleccions generals, és un precedent del Bloc
que cal tenir en compte a l´hora de fer
aquesta reflexió. Progressistes neix d´una
proposta d´Esquerra Unida. Es constitueix i
funciona raonablement bé, gràcies als
esforços de tots els seus components i molt
especialment de la seva cap de llista Nanda
Ramon.
Superar els 40.000 vots i el 8% a una
contesa electoral molt polaritzada pel
bipartidisme i dramàticament marcada pel
cruel atemptat terrorista d´Atocha és un bon
resultat, segons la meva modesta opinió.
Però el fet de no treure diputat, per menys
de 5.000 vots provoca frustració. Crec
sincerament i amb tots els respectes que va
ésser un error que el PSM es desmarqués
d´aquesta experiència. La qual cosa va dur a
Esquerra Unida, convençuda que les posicions
pro Bloc dins el PSM eren clarament
minoritàries, a accelerar la seva proposta
de convertir la coalició amb els Verds amb
un únic projecte estratègic i estable.
Durant el procés de preparació del Congrés
del PSM, amb un fort debat entre els
defensors i els detractors del Bloc, es fa
l´Assemblea constitutiva d´Alternativa
Esquerra Unida-Els Verds, no sense tensions
a les dues organitzacions i poques setmanes
després el Congrés del PSM, per molt pocs
vots de diferència, llança la proposta del
Bloc per Mallorca. La qual cosa condueix per
una part a la militància d´EU i dels Verds
que encara no havien paït la constitució
d´Alternativa a haver de pensar en una
coalició més àmplia, i a la pèrdua de
militància del PSM, constantment exagerada
pels mitjans de comunicació.
A pesar de tot això, l´ú d´agost de l´any
passat es signa el manifest constitutiu del
Bloc per part del PSM i Alternativa EU-EV,
però lluny de significar aquest fet el final
de les tensions i el principi d´una nova
etapa a l´ofensiva, encara li queden, al
Bloc, mig any de noves dificultats.
La feblesa del sector de l´esquerra
alternativa i les dificultats del sector
nacionalista fan que els seus respectius
electorats no s´identifiquin globalment amb
el nou projecte.
Davant aquesta situació què fer? Estic
absolutament convençut que la marxa enrera
no és cap solució. Cal caminar, amb
prudència però fermament, cap a la
consolidació d´un Bloc Nacional Alternatiu.
És l´única manera de combatre el
bipartidisme i dificultar la tornada de la
dreta al poder. A més de construir un
projecte estratègic que no solament crec
possible sinó necessari.
Fins ara la confluència programàtica i la
coincidència de l´acció política dels
distints components del Bloc ha resultat
molt fàcil. El repte és aconseguir que
convisquin a un mateix nivell els valors
identitaris de cada força política, així com
la percepció que els respectius electorats
tenen de les mateixes.
Ara per ara cal fer més Bloc, una coalició
equilibrada internament sense cap
hegemonisme d´una part cap a l´altra.
L´electorat d´Esquerra Unida-Els Verds no
pot percebre l´operació com una mera
refundació del PSM i l´electorat
nacionalista no pot dubtar del caràcter
inequívocament nacional del projecte.
Així mateix s´hauria d´avançar cap a la
construcció d´un únic espai electoral i
polític que sumi allò que avui representen
el Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi, el
PSM-Verds de Menorca, Esquerra de Menorca i
Gent per Formentera. Estic convençut que un
projecte d´esquerra nacional per poder-se
consolidar cal que sigui de caire
interinsular i tingui representació a cada
una de les Illes
Crec que les properes eleccions generals, a
pesar de les dificultats que comporten per
l´agudització del bipartidisme, són un
excel·lent banc de proves per avançar en
aquesta direcció.
Miquel Rosselló és membre de la Presidència
d´EUIB