La decisió sobre la ubicació de l’hospital de referència entra en una mena de recta final. El Govern, que ha complert escrupolosament el programa de Pacte de Govern (aturant les obres i donant-se un temps per avaluar les possibilitats), té ja pocs dies per acabar de confegir una resposta. Qualsevol d’elles tindrà, sens dubte, pros i contres, dificultats afegides i valors assumits. El fet de que les obres es puguin enllestir abans a Son Espases pot ser un element important; però no és l’únic. Es parla també d’indemnitzacions i d’altres factors de caire econòmic per inclinar la balança a un costat. S’incideix, també, en enquestes que s’han anat fent en el decurs d’aquestes darreres setmanes per tal de calibrar quin pot ser el posicionament social envers la construcció del nou hospital. La decisió no es pot prendre amb tonalitats tremendistes. Però cal tenir ben present que Son Espases ha estat un símbol crucial per a molta gent que ha simbolitzat en aquest projecte una pràctica política nefasta, carregada d’especulació, corruptel·les i actuacions més que boiroses. I que aquest component no només ha servit com a esperó de mobilització per a molta gent de la contrada de la Real, sinó que també ha impregnat el sentit cívic de moltes persones de Mallorca, fartes d’enganyifes, «pelotazos» i d’altres coverbos.

No és ser utòpica pensar que les coses s’han de fer d’una altra manera, i que tot i els grups professionals que poden veure amb molts mals ulls l’emplaçament de Son Dureta, la situació de la sanitat pública a Balears és robusta i capaç de suportar obres intenses a espais habitats, talment com succeeix a d’altres centres hospitalaris del món, públics i privats. Hauríem de ser capaços de traure catastrofismes als plantejaments que s’adoptin en aquest tema, si la decisió fos romandre a Son Dureta. I pensar, per altra cantó, en l’enorme pressió que significarà, a mig termini, la construcció de Son Espases. Dit això, vull assenyalar que aquest govern de progrés és el meu, aquell pel qual he lluitat i aquell en què crec. Els seus components tenen una difícil papereta, perquè l’herència que ens ha llegat el PP és més que complicada, i s’exemplifica en el tema de Son Espases. No em sentiré traïda, ni em causarà estupor, si el que ara s’acaba per fer és contrari al que es deia fa tot just dos mesos, perquè hi confïi en el president i en el seu equip. Però els he de confesar que em sentiré més preocupada per l’impacte que això pugui tenir en col·lectius socials que tant han fet perquè aquest nou govern s’hagi pogut constituir a Balears i, de retruc, per les conseqüències que tot plegat pugui tenir per a l’estabilitat d’un Executiu que necessita de tot el suport per part d’aquelles persones que, a banda del cor, tenim el cervell a l’esquerra.