El proper mes de març hi ha eleccions generals. Sembla evident pensar que les forces polítiques que ja vàrem concórrer conjuntament a les eleccions generals de 2004 i, en l’àmbit de Mallorca i Eivissa, a les autonòmiques del passat mes de maig, hem de repetir joint venture. No està de més, però, recordar la necessitat de renovar el compromís i, especialment, la urgència d’anar per feina: s’ha d’acordar una candidatura, redactar un programa i dissenyar una campanya, ni més ni menys.

Hi ha un primer objectiu, obvi, que és el d’aconseguir que les Illes Balears aconsegueixin un representant al Congrés dels Diputats que no estigui sotmès a la disciplina de grup dels dos grans partits estatals. L’experiència d’altres territoris mostra que els diputats que no són del PP ni del PSOE tenen més capacitat, lliures d’aquesta limitació, d’exercir un paper de genuïns representants dels interessos de la circumscripció d’origen. A les Balears, tradicionalment no concorrien a les eleccions generals candidatures amb possibilitats reals d’aconseguir aquest diputat, o aquesta diputada, d’obediència estrictament balear. El març de 2004 ho varen impedir les circumstàcies extraordinàries en què es va votar, sota l’impacte dels atemptats d’Atocha i de la grollera desinformació del govern Aznar. El març de 2008 és l’ocasió.

El senador autonòmic del Bloc està demostrant, amb només tres mesos d’escó, el paper que pot jugar algú arribat a les Corts representant aquells sectors socials que se senten del progressisme, del nacionalisme i de l’ecologisme. Des de posar de manifest les greus mancances del nostre finançament, fins a plantejar reivindicacions ben concretes de la nostra gent, la feina a fer és molta i engrescadora. Posar la nostra veu al Congrés dels Diputats seria una extraordinària passa endavant.

Hi ha un objectiu secundari, que és el de la pròpia consolidació del projecte de col·laboració entre PSM, Esquerra Unida, Els Verds i ERC: el projecte de progressistes, en la denominació usada per a les generals de 2004, o del Bloc, en la denominació feta servir a Mallorca per a les passades autonòmiques. S’ha de veure quina és la denominació més adequada, i s’han d’acabar de perfilar altres aspectes més aviat formals de la futura coalició: coses que no són l’essecial. Allò important és que els que ens sentim de progressistes, o del Bloc, mantinguem alta l’autoestima (no n’hi ha per a menys: sense el Bloc no hi hauria hagut govern progressista a les Illes Balears i a Mallorca) i mantinguem davant la nostra gent i davant l’electorat la continuïtat en la línia política. Alguns entenem que el Bloc cobra sentit si té, per dir-ho en termes militars, fondària estratègica.

Oberts a més gent? Un projecte que es caracteritza sobretot pel seu esperit de suma no pot estar mai tancat a noves incorporacions, quedi clar. Això sí: ha d’estar obert a tots els que sintonitzin amb l’ideari de progressisme, d’avanç en l’autogovern i de protecció del territori, a tots aquells amb qui sigui possible oferir un projecte creïble. Com més siguem, millor. Si defensam el mateix.