La Llei de la Memòria Històrica representa un important punt de partida per posar les bases d´una assignatura pendent que tenia la Democràcia, que no és una altra que fer justícia amb tots aquells i aquelles que des de l´inici de la insurrecció militar contra la República i fins la restauració de la democràcia, varen lluitar per la llibertat.

Al principi de la legislatura es va prendre el compromís de fer una llei per la recuperació de la memòria democràtica i ha anat de molt poc que no es complís. El Govern, influït per la radical oposició del PP, va presentar un projecte passats els dos anys de legislatura. Un projecte inacceptable per molts d´actors polítics i socials.

Cal agrair al Grup Parlamentari d´Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds la seva voluntat i dedicació en presentar esmenes a aquest primer projecte i empènyer tot el que va poder perquè al final s´obris camí una Llei que rehabilita la dignitat dels lluitadors i lluitadores contra el franquisme, amb un ample consens, solament amb l´oposició del PP.

Gràcies a les esmenes d´IU-ICV aquesta Llei no es referirà "a los dos bandos" amb equidistància, en primer lloc perquè no ens referim solament a la guerra civil, durant la qual òbviament hi va haver víctimes a les dues parts, sinó a tota l´etapa de la dictadura franquista i en segon lloc perquè a una part es situen els que lluitaren amb les armes a la mà en defensa de la legalitat republicana i a partir de la derrota d´aquesta continuaren lluitant per la recuperació de les llibertats i la democràcia, i a l´altra part estaven els que organitzaren, donaren suport o consentiren el cop d´estat militar contra la constitució republicana vigent i posteriorment participaren activament o passiva en el manteniment d´un règim totalitari i totalment atípic en l´Europa democràtica.

Un règim sobre el qual, si s´és un demòcrata, no es pot donar cap tipus de judici exculpatori. Un règim que va néixer assassinant, empresonant i condemnant a l´exili a milers d´homes i dones i així va continuar fins la mort del Dictador.
Permetem que posi alguns exemples. A la dècada dels anys cinquanta i seixanta, a la nostra Mallorca bastants lluitadors per la democràcia passaren per les presons franquistes anys després d´haver acabat la guerra civil. Només vull recordar a en Guillem Gayà "Es Mestre" de Sant Joan, 18 anys a la presó pel "delicte" d´ésser comunista o en Marcos Peralta, fundador de CCOO a Mallorca, que sortia i entrava sovint de la presó.

El 23 d´abril del 1964, vint-i-cinc anys després d´acabada la guerra, era condemnat a mort i afusellat Julian Grimau, "delicte": ésser membre del Comitè Central del Partit Comunista. El 1974 era afusellat un jove anarquista català, Salvador Puig Antich. El mateix any eren condemnats a vint anys de presó pel TOP, Marcelino Camacho i altres companys seus per ésser sindicalistes de CCOO.

Espero que sabran disculpar la meva immodèstia i atreviment per exposar la meva petita anècdota enmig de tantes històries de lluita en majúscules, però si d´una cosa em sento orgullós a la meva vida, és d´haver lluitat contra la dictadura franquista. Doncs quan era un jove de vint anys vaig ésser detingut per la "Brigada Político-Social", torturat als calabossos de la central de la policia franquista de Via Laietana a Barcelona, i condemnat pel fatídic "Tribunal de Orden Público" a dos anys i quatre mesos de presó per "propaganda ilegal", és a dir, per escriure a un paper allò que pensava.

El setembre del 1975 morien afusellats cinc joves lluitadors per la llibertat. Dos mesos després moria el Dictador al seu llit. Com deia al principi del meu article el general Franco va començar la seva vida política matant i la va acabar matant. Per això condemnar a no condemnar la dictadura no és una qüestió sense importància i reconèixer públicament la dignitat i el valor de totes aquelles persones que en temps molt difícils varen lluitar per la llibertat i la democràcia és un deure cívic, com així fa anys que ho entenen tots els països que varen lluitar contra el feixisme i el nazisme.

La Llei de la recuperació de la Memòria democràtica és un pas decisiu per deixar les coses al seu lloc, que obliga a l´Administració a no permetre cap apologia de la dictadura franquista i a donar suport a les víctimes en tot allò que fa referència a la recuperació de la seva memòria (facilitar l´accés a arxius i documents o la intervenció en les exhumacions...) i declara il·legal tots els judicis i actes repressius del franquisme.

Tots els que vàrem lluitar contra la dictadura franquista més o manco i a una època o una altra, no podem menys que estar satisfets per aquesta Llei i a allò que a mi em pertoca vull agrair públicament el posicionament de tots els diputats i diputades que li han donat suport.

Miquel Rosselló del Rosal és conseller del Consell de Mallorca pel Bloc per Mallorca.

Diario de Mallorca

 4 /11/2007