De manera general, les orientacions o directrius que regeixen les actuacions de les administracions públiques sobre una qüestió concreta, és a dir, les seves polítiques, estan condicionades per la importància que tengui o pugui donar-se al fet en què s´intervé, els recursos disponibles i, precedint a ambdues qüestions, les perspectives ideològiques de les qual es parteix. Això es percep molt especialment en les polítiques d´immigració.

A les Balears, per donar una xifra il·lustrativa, de 30.700 residents estrangers de 1996, la majoria comunitaris, passàrem a 130.752 de 2006, la majoria extracomunitaris, la qual cosa significa que durant la darrera dècada la població immigrada ha experimentat un augment d´un 425% i que, alhora, bé parlem de treball, d´educació, de sanitat, d´habitatge, de convivència o de qualsevol dels altres àmbits socials, la immigració s´ha anat imposant ràpidament com un fet d´existència ineludible. A la nostra comunitat autònoma, igual que a la resta de l´Estat, les polítiques d´immigració són molt recents, i són al mateix nivell de les necessitats i els problemes generats pel creixement exponencial de la població immigrada i variables segons el signe polític del govern.

Importància, recursos i ideologia. No pot parlar-se de polítiques immigratòries sense embuts abans del Pacte de Progrés. Va ser llavors quan es varen sistematitzar, per primera vegada, actuacions dirigides a fer fornt al problema: I Pla d´Atenció als Immigrants, fruit de la participació i l´acord amb tots els agents i entitats socials; creació del Fòrum de la Immigració; establiment d´una xarxa d´oficines d´atenció a la persona immigrada; formació i contractació d´especialistes en mediació intercultural; foment de l´associacionisme; jornades; estudis; publicacions; etc. La perspectiva de partida, la que donava sentit a la manera d´entendre i d´actuar, quedava expressada d´una manera clara com la llum del dia en els prolegòmens del Pla Integral: "Per a nosaltres, la immigració és un concepte fortament relacionat amb la situació econòmica del col·lectiu de persones immigrades. És a dir, la definició subjectiva de persona immigrada que socialment funciona no fa referència a la persona estrangera definida d´acord amb la seva nacionalitat o país d´origen, sinó a les persones estrangeres sense un altre mitjà econòmic que l´oferta de la seva pròpia força laboral, i que són d´origen extracomunitari o provenen de països econòmicament poc desenvolupats".

L´any 2003, quan torna el PP al Govern, la població immigrada s´havia triplicat i els recursos que arribaven de Madrid també començaven a augmentar; de fet, els fons i els programes destinats al que més endavant seria el Pla Nacional Estratègic de Ciutadania i Integració motivaren en bona mesura la creació de la Conselleria d´Immigració i Cooperació. Però malgrat l´increment dels recursos i l´augment de les necessitats, les polítiques immigratòries a les mans del PP es varen diluir en una concepció gestual, clientelar, folklòrica i una mica samaritan; n´hi ha prou de rellegir el text del II Pla Integral d´Immigració per percebre tot d´una que ni tan sols el concepte d´immigrant quedava clar. El II Pla, amb la seva pobresa conceptual i falta d´ambició, va néixer sense participació ni acord amb els agents i les entitats socials, i el Fòrum va quedar desnaturalitzat de la seva funció consultiva per sobrecàrrega de representació institucional. Quant a les actuacions, gens originals ja que eren marcades com a objectius finalistes dels fons transferits, tiraren més pels terrenys de les fires i festes que pels de la integració social i laboral.

Les eleccions autonòmiques d´enguany han permès un nou canvi de govern. Des de l´esquerra reprenem ara la qüestió migratòria just en el seu moment més expansiu, quan la taxa d´estrangers afiliats a la Seguretat Social arriba al 18% i el percentatge de targetes sanitàries de persones immigrades supera el 20%. En termes relatius, les Balears, com sap tothom, té la taxa de persones immigrades per persones empadronades més alta de l´Estat.

Sota els principis d´Igualtat, Ciutadania i Interculturalitat, el Pla Nacional Estratègic de Ciutadania i Integració, del qual procedeixen principalment els nostres recursos, determina els grans eixos d´intervenció i les mesures corresponents, però per a les intervencions específiques i les accions concretes es té un ampli marge d´actuació, i aquí la perspectiva de la qual es parteix és determinant. Seguim considerant que la immigració es dóna molt principalment per causes econòmiques; que, per tant, la integració comença i es manté fonamentalment pel treball, i que només la igualtat en els drets i els deures pot garantir la ciutadania de les persones immigrades i fer possible, per desitjable, la interculturalitat. I consideram, finalment, que només amb l´acord i la participació de les administracions, els agents i les entitats socials pot assolir-se el que hem esmentat anteriorment. És per aquest motiu que la nostra prioritat és assolir com més aviat millor un Pacte per a la Immigració.

Manuel Cámara Fernández és director general d´Immigració de la Conselleria d´Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears.

    14/12/2007