Arran de la presentació del II Congrés Virtual Internacional sobre la Prostitució, que s´organitza a les Illes Balears, ha tornat a plantejar-se el debat sobre la prostitució. Entenc que la prostitució és el resultat, entre d´altres, de tres variables: una gran desigualtat entre homes i dones (no és casual que la majoria que l´exerceixen siguin dones, sense oblidar la presència de transgèneres i, minoritàriament, d´homes), una educació sexual insuficient i el fet que sempre està lligada a situacions de precarietat social i econòmica.

La desaparició de la prostitució passa necessàriament per reduir la desigualtat entre homes i dones, per polítiques econòmiques, laborals i socials dirigides a reduir la precarietat econòmica, i, també, per aprofundir en l´educació sexual, és a dir no lligar-la exclusivament a la biologia i a la reproducció, sinó també a la capacitat d´expressió del desig sexual d´una forma saludable.

Però el fet és que la prostitució existeix en les societats, i la nostra no n´és aliena. En un estat de dret totes les activitats humanes estan ordenades per reglamentar-les, o per promocionar-les o bé per prohibir-les. La meva posició és que no es pot continuar molt de temps com ara. La consideració de la prostitució en la legislació espanyola és gairebé inexistent. De fet, podria afirmar-se que la prostitució a Espanya és una activitat "alegal", excepte en el cas de menors d´edat. El resultat d´aquesta situació és paradoxal:

- Es pot perseguir les dones.
- Hi ha tolerància amb els negocis i les diverses formes de proxenetisme encobert.
- Les polítiques socials de suport a les dones depenen de la posició política dels governants, sense cap garantia.
- Hi ha una capacitat insuficient per plantar cara a les activitats criminals, com ara les relacionades amb el tràfic de persones o l´explotació sexual de menors.

La situació alegal actual, lluny de dispensar protecció a les dones en situació de prostitució, afavoreix el proxenetisme, l´expansió de la indústria del sexe, el reclutament de dones amb destinació als prostíbuls i la persecució de les dones, poques vegades dels proxenetes, quasi mai dels clients.
En el debat actual legalitzar la prostitució suposaria reconèixer-la com una professió o com una activitat laboral. No estic d´acord amb aquest posicionament. Tampoc valor que la prohibició sigui la solució, perquè la desaparició de la prostitució, com he dit abans, no depèn d´un decret.
La interessada reducció de les possibilitats de pensar en aquest tema segons la dicotomia legalització-abolicionisme oculta una tercera possibilitat: la de desplegar una regulació que faci caure tots els aspectes negatius de la situació actual i que faciliti la reducció progressiva del comerç sexual. Qualsevol política que no vulgui ser arbitrària s´ha de fonamentar en una regulació, aprovada democràticament, que reconegui drets als més dèbils i posi límits clars als que s´aprofiten de la situació d´alegalitat.

La regulació que jo defens ha de tenir com a orientació diversos precedents:

- El Conveni de les Nacions Unides de 2 de desembre de 1949 per a la repressió del tràfic de persones i l´explotació de la prostitució aliena.
- La Sentència de 20 de novembre de 2001 del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, amb seu a Luxemburg, que reconeix que "la prostitució forma part de les activitats econòmiques exercides de manera independent", sempre que "el servei es presti sota responsabilitat pròpia, sense vincles de subordinació i a canvi d´una remuneració pagada íntegrament i directament". És a dir, no és una feina, no es pot dur a terme en relació salarial, no pot haver-hi terceres persones, però no es pot perseguir les dones que desenvolupin aquesta activitat.

Voler regular la prostitució no va lligat al fet que es vulgui promocionar-la. Cap feminista vol que les dones hagin de passar per la desagradable experiència de l´avortament, però vol que hi hagi una llei que en reguli el termini en què es pot fer voluntàriament, que estableixi qui el pot practicar, i en quines condicions sanitàries i higièniques, etc.
Consider que totes les mesures i propostes per a una futura regulació han de ser orientades per les polítiques marc d´igualtat d´oportunitats entre homes i dones. Paradoxalment, la regulació pot ser el primer pas per aconseguir, amb el temps, que la prostitució es redueixi considerablement, això sempre que vagi acompanyada de polítiques que afavoreixin la reducció de les desigualtats de gènere i les socials.

Fina Santiago és consellera d´Afers Socials, Promoció i Immigració.    05/08/2008