No tot el que existeix s´ha de regularitzar ni tots els problemes socials s´han de resoldre des d'una perspectiva economicista. No hem de ser ingènues, és més, cal que ens demanem: Qui vol la regularització de la prostitució? Qui hi ha al darrere? Doncs darrere hi ha la indústria del sexe, grups de pressió organitzats i pagats per promoure la idea que la prostitució és un treball digne i que ha de ser reconegut i regulat com a tal. A l´Estat espanyol, el president de l´Associació d´Empresaris de Clubs de Companyia ANELA, que és com s´anomenen els proxenetes organitzats, és al mateix temps el president d´un partit xenòfob d´ ultradreta, España 2000, per posar un exemple.

Una altra pregunta que ens hauríem de fer és en el cas de una regularització de la prostitució, si veuríem de bon grat que les dones de la família optassin per aquesta activitat.

El mercat ha de tenir uns límits i el principal és el respecte als drets humans. Reglamentar significa en aquest cas legitimar la violència contra les dones. Aquests dies passats hem pogut llegir a la premsa nacional que gairebé mig milió de dones exerceixen la prostitució a Espanya i que, segons fonts policíaques, el 95% són estrangeres. Segons dades de la comissaria general d´Estrangeria, les màfies controlen els quatre mil locals de "companyia" que hi ha al nostre país.

2. L´experiència demostra que no hi ha llibertat ni lliure consentiment de les dones. El 98% de les dones prostituïdes són immigrants en molt males condicions econòmiques. Per tant el seu consentiment seria irrellevant, i més que d´una elecció lliure hauríem de parlar d´una estratègia de supervivència. No debades Lidia Falcón ja ho va dir: "La pobresa és més efectiva que un tir al clatell".

3. La gran quantitat de benefici econòmic (milions d´euros, segon estimacions d´organismes internacionals i de la pròpia UE) que deriva de la prostitució és la causa de la falta de reacció dels poders públics. No deixa de ser il·lustratiu el fet que Espanya sigui l´únic país d´Europa on els diaris reconeguts encara publiquen anuncis sobre prostitució.

4. La regularització just beneficia els proxenetes i les arques dels ajuntaments, els quals podran cobrar per les llicències d´activitats, mai no beneficiarà cap dona. Per a elles significarà una despesa més: a part de pagar el deute als mafiosos, hauran de pagar els impostos a les administracions. Considerar la prostitució com un treball no implica donar més poder a les dones, sinó un enfortiment de la indústria del sexe.

5. La prostitució respon a les necessitats d´alguns homes i en canvi degrada i perjudica la dona. El seu origen és la desigualtat: desigual distribució de la riquesa, desigual nivell cultural, marginació i càrregues familiars majoritàriament assumides per les dones.

Per aquests i altres arguments, les feministes i les ONG que fan feina amb elles no podem acomodar-nos al sistema masculí vigent. Tampoc no ho poden fer les administracions. La consellera d´Afers Socials, Josefina Santiago, va dir recentment als mitjans de comunicació coses com "Cap dona hi acudeix per vocació", "L´exerceixen per necessitat" o "Reporta quantiosos ingressos econòmics" -per als proxenetes, no per a elles-. Però acaba dient que personalment dóna suport a la regularització de la prostitució. Pensam que això, en la pràctica, suposa la legalització per la porta de darrere. És necessari recordar que és l´Estat qui ha de liderar un canvi en la legislació vigent; precisament s´ha creat una comissió mixta Congrés-Senat per a debatre aquesta qüestió, i que les seves recomanacions van en un sentit abolicionista. La postura abolicionista va sorgir a l´empara de la Convenció contra el tràfic de dones i la prostitució de Nacions Unides, basada, per primera vegada en la Història, en pressupostos de Drets Humans. A més, ja hi ha estudis que assenyalen que ha augmentat el tràfic i l´explotació de menors als països on s´ha regulat l´exercici de la prostitució.

El més decebedor, però, és que el discurs de la regularització hagi arribat a contaminar fins i tot les opcions "progressistes". Es indiscutible la necessitat d´ajudar i protegir a les dones, per exemple regularitzant les 600.000 dones immigrants que exerceixen la prostitució, però creiem que qualsevol reglamentació d´aquesta activitat donaria ales als proxenetes i carta de normalitat a un comportament masculí indigne. La hipocresia no està en no voler regularitzar la prostitució, sinó en no penalitzar o recriminar als clients, condició sine quan non d´un fenomen que vulnera drets fonamentals
Per tot això pensem que és més necessari que mai tenir una postura clara sobre el tema. I, per la mateixa raó, diem que tenim dret a imaginar-nos un món sense prostitució i l´obligació de treballar per aconseguir-lo.

Francisca Mas Busquets és presidenta Lobby de Dones de Mallorca    08/08/2008