La prostitució, fonamentalment femenina, és una constant amb la que m´he trobat al llarg de tots els anys de treball com a professional de l´educació social. La prostitució, com a rerefons, vinculada al consum de drogues i a molts d´altres problemes socials com ara la falta de recursos, el maltractament, la pobresa, la indefensió i l´exclusió social.

El paper de la dona drogadicta en una parella toxicòmana va ser un dels que més em van impressionar. Si ja és dur utilitzar la prostitució per a obtenir les dosis de droga necessàries per a sobreviure, haver de fer-lo a més per a la supervivència de la parella. De la primera sorpresa a la lectura, a la reflexió, al treball, a la recerca de sentit i d´orientació per a treballar en la desvinculació, de la droga i de la parella tòxica.

Investigar en temàtiques relatives a dones que exerceixen la prostitució -que no en tots els casos podem aglutinar sota el genèric de dones prostituïdes-, m´ha permès, no ja posicionar-me com a abolicionista -ja ho era abans de conèixer el seu significat-, sinó fonamentalment, poder opinar sense por de ser políticament incorrecta, sobre la necessitat de comprendre i al nostre pesar, acceptar, que la prostitució pot ser i és considerada una activitat comercial autònoma.

Una altra cosa és que repugni i es prefereixi no acceptar-lo. Encara que no ho comparteixo, fins i tot puc entendre els motius que determinats col·lectius feministes, defensors no ja de la regulació, sinó de la legalització de la prostitució com a activitat comercial, el que persegueixen no és regular als matons, ni als chulo putes, valgui l´expressió, ni als empresaris o llogaters de locals, el que pretenen amb això és exactament el mateix que els altres col·lectius feministes que es declaren abolicionistes, que sigui la dona qui decideixi el seu destí, que sigui autònoma, que treballi per a ella mateixa.

Es tracta d´una nova orientació procedent, generalment, de colectius feministas que treballan a peu d´obra, aprop de les dones, en aquest cas, considerades treballadores sexuals. La finalitat és la lluita pels drets de les prostitutes, fet que exigeix reconsiderar la prostitució com a treball sexual. Aixó inclou la venda de serveis sexuals a canvi d´un preu. En l´altre cas, això es considera un atemptat contra la dignitat humana. En ambdós casos ni es qüestiona que això signifiqui acceptar el proxenetisme, el tràfic de dones, el rapte o el maltractament. No ho discutirem per tant.

Aquesta és una de les qüestions en les quals probablement hagi major desencontre entre diversos col·lectius feministes que no tenen una posició unívoca referent a això. Una sentència de 20 de novembre de 2001, dictada pel tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va declarar que "la prostitució forma part de les activitats econòmiques exercides de manera independent". L´origen d´aquesta sentència té a veure amb una reclamació davant el Tribunal de Justícia per un òrgan judicial holandès en relació amb la reclamació de Aldona Malgorzata Jany i altres prostitutes de mostrador, ciutadanes poloneses i de chequia que treballaven a Amsterdam i a les quals havia estat denegat un permís de residència per a treballar com a prostitutes per compte propi, a pesar d´existir a Holanda una regulació nacional i municipal de l´exercici de la prostitució.

L´òrgan judicial holandès va suggerir que una possible limitació als acords europeus sobre l´exercici d´activitats econòmiques per compte propi, podria ser la immoralitat de la prostitució. El Tribunal Europeu va rebutjar aquest argument i li va recordar que no li correspon substituir per la seva, l´apreciació dels legisladors dels Estats membres en els quals una activitat suposadament immoral es practica legalment.

Doncs això. No és suficient amb dir que un és abolicionista per ser-ho. És necessari dur a terme accions concretes per a poder aspirar a ser-ho algun dia, per exemple, eliminant la publicitat en els mitjans de comunicació, denunciant als clients, eliminant la pornografia, tancant els bordells, apostant i donant suport als recursos de proximitat que permetin a les dones sentir-se ajudades i part del sistema que les rebutja, donant suport a projectes que siguin una alternativa real a l´exercici de la prostitució i que permeti a aquestes dones plantejar-se una forma de vida distinta. És important que intentem no contribuir a la doble moral i passem a l´acció.

(*) Catedràtica d´Universitat. Departament de Pedagogía i Didàctiques Específiques de l´UIB    12/08/2008