Amb l'anomenada Llei de l'Habitatge (que en realitat és només una llei per regular l'obtenció urgent de sòl per a habitatge) i l'anomenada Llei del Territori (que és una llei de mesures urgents de protecció de tota una sèrie d'àrees de Mallorca i Eivissa) en la recta final del seu tràmit, el proper gran debat és el del Pla Territorial de Mallorca (PTM). El passat dimecres es reunia la Comissió de Seguiment del Consell de Mallorca, òrgan que ha de debatre sobre la modificació del PTM. El tema crucial és, naturalment, el de l'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART), aquestes espectaculars operacions d'urbanisme a la carta que fan que un hotel obsolet de Sóller es transformi en milers de places turístiques i residencials de Campos, o que una àrea de sòl rústic d'Alcúdia es «reconverteixi» en un multimilionari desenvolupament de milers d'adossats a Marratxí. Una de les conclusions de les reunió és, com a mínim, sorprenent: ens expliquen que els procediments judicials oberts entorn de les ART (els presumptes «pelotassos», vaja) poden complicar la seva eliminació ràpida del PTM.

Resum dels fets. Hi ha unes curioses operacions de màgia urbanística (per aquí entra una mica de polsim de no-res i per allà deçà apareix un fabulós conill ben engreixat de ciment), que havíem quedat que eliminàvem, per un imperatiu elemental de sensatesa territorial. Hi ha, després, fiscals i jutges que hi aprecien indicis que alguns polítics i empresaris poden haver fet el negoci del segle mitjançant l'intercanvi d'informació i de cromos. I ara resultarà que no hem de tocar les ART per mor del fet que hi ha la improbable possibilitat que sigui cert que hi hagi pogut haver malversacions i prevaricacions i d'altres herbes del Codi Penal.

Mal plantejament. Si tot el que hi ha són infundis (que deu ser el que són: ningú no s'imagina els polítics i els empresaris de Mallorca reunits amb un retolador de fer ratlles sobre el mapa a una mà i una calculadora a l'altra mà), actuem segons el guió previst, que no és altre que eliminar les ART pel simple motiu que suposen un abocament de ciment inacceptable des de la voluntat de protegir el territori. I, en l'inversemblant supòsit que hi hagués cosa bruta, més necessari seria encara arrencar del PTM les planes de les ART: a les causes territorials hi afegiríem unes concomitants motivacions d'higiene política. Fins i tot hauríem de fer desaparèixer les ART per evitar el ridícul que suposaria que els jutges haguessin d'acabar per elevar el nivell de proteccionisme d'un Pla que es va publicitar com el de la preservació definitiva de Mallorca.

Els representants d'Unió Mallorquina, com a responsables del PTM aprovat a la legislatura anterior, el defensen, oblidant que abans governaven amb Jaume l'Autopistador i que ara han signat un pacte amb l'esquerra. Estam entretenguts, amb l'espectacle de veure com els que ens donaven a tots lliçons de proteccionisme, amb motiu de la Llei d'Habitatge, ara es resisteixen a eliminar unes ART d'impacte territorial incommensurablement més alt que la pitjor de les diferents versions que han circulat d'aquesta llei. Allò important, en qualsevol cas, és que el camí serà fàcil o difícil, es resoldrà aviat o més endavant, donarà més o menys espectacle, però les ART són mortes.