Un any
després de les eleccions, la vida política
balear es focalitza sobre qüestions
importants com els congressos del PP, del
PSOE, els judicis i investigacions pels
diversos casos de (presumpta)
corrupció, la reforma del
finançament, les inversions del govern
nacional que no arriben, etc., però no es
presta cap atenció al que probablement sigui
la decisió més rellevant pel futur electoral
que es pugui prendre. La que correspon al
PSM en el pròxim congrés de
tardor: si seguirà donant vida al
Bloc o, pel contrari, seguirà camí
per si sol.
És ver
que ve l’estiu –encara que ningú no ho diria–
i que tot el que s’ha de produir a
posteriori pareix que va fiat a un futur
llunyà. Però són només uns cinc mesos per a
un decisió que marcarà més que qualsevol
altra el resultat electoral de 2011 i, en
conseqüència, condicionarà fort ferm les
opcions del PP de treure majoria absoluta i,
en el seu defecte, de forjar un pacte de
dretes entre PP i UM o bé
de repetir-ne un de centreesquerra.
És així
perquè el Bloc és la peça clau a Mallorca
del senzill i tanmateix desconegut sistema
de conversió dels vots en escons. El seu
quart diputat al Parlament per l’illa és el
que pot tenir més conseqüències a tot
l’escenari polític balear. El 2007 determinà
que el PP es quedàs sense majoria absoluta.
I el 2011 pesarà igual.
Perquè allò que evita l’hegemonia absoluta
conservadora –a Mallorca i, pel seu pes en
escons, a Balears– és que l’esquerra del
PSOE tengui prou diputats com perquè sumats
als socialistes en facin almanco tretze: el
2007, tretze al Consell i catorze al
Parlament.
El PSOE
augmentarà però si el Bloc es desfés
en dues o més candidatures el seu resultat
no seria mai igual al de 2007, sinó més
aviat molt inferior. Com a mínim, la meitat.
Aquests dos escons podrien ser eixugats pels
socialistes, però si fossin més ho tendrien
molt, molt difícil. Per assegurar un futur
govern progressista, doncs, l’aposta més
segura és que el Bloc es mantengui. Si no,
l’avantatge seria, per aquest ordre: pel PP
que podria aspirar a compensar qualsevol
pèrdua de pes relatiu quedant-se un diputat
del Bloc i, segons el resultat socialista i
el seu mateix, podria aspirar a
tenir majoria absoluta; del PSOE,
que n’augmentaria algun a costa de la
coalició esquerrana; i d’UM, que podria
aspirar a no perdre’n cap. Tot això, no per
transvasament de vots entre les formacions
sinó per pura matemàtica electoral.
El que
decideixi el PSM en el seu congrés serà més
rellevant pel futur electoral de 2011 que
qualsevol acció de govern o cap altra
decisió orgànica que prenguin la resta de
partits. Per suposat que cadascú fa el que
vol, però no obstant això les
conseqüències no són particulars,
en política. I en aquest cas afecta tota la
resta de partits. Per això és tan estrany
que es parli de tot manco d’això.
Periodista
28/05/2008
