Ha arribat a les Illes Balears una campanya peculiar per fomentar l´objecció de consciència a l´assignatura d´Educació per a la ciutadania. Quan ens pensàvem que ja ho havíem vist tot en aquest país pel que fa a l´obstinació amb què alguns sectors de la nostra societat pretenen seguir imposant models i valors de vida familiar, social i fins i tot sexual, arriba el "Instituto de Política Familiar" i ens dóna lliçons de drets humans per fonamentar objectar precisament contra una assignatura d´educació en drets humans. Cadascun pot cercar les eines que trobi més adients per argumentar les seves posicions, però si s´invoquen els drets humans caldria fer-ho correctament, perquè ha costat molt aconseguir el seu reconeixement i no està el món per minvar les poques oportunitats que tendran els infants per sentir parlar d´aquests drets, de la ciutadania o de la pau.

Aquestes consideracions s´escriuen arran de la informació tergiversada que fa uns dies el delegat d´aquest Institut, sr. Buades Rul·lan, presentava en aquest diari sobre la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, donant a entendre que de les seves sentències es desprèn que Espanya podria estar violant l´article 2 del Protocol número 1 del Conveni europeu de drets i llibertats fonamentals. Allò que sorprèn d´aquest article és que, potser sense saber-ho, presentant dues sentències determinades es llença pedres a la pròpia teulada. Efectivament, en els casos Folgero contra Noruega i Hasan i Eylem Zengin contra Turquia el Tribunal tracta l´objecció de consciència, però contra una assignatura de continguts religiosos, no laics com són els d´Educació per a la Ciutadania. El Tribunal no s´ha pronunciat fins ara per l´ensenyament laic o pel religiós, però sí que ha establert que, si s´opta per incloure en l´ensenyament públic assignatures de contingut religiós, s´ha de respectar el pluralisme. En el cas Hasan c. Turquia, el Tribunal declara la violació de l´article 2 perquè l´assignatura "Cultura religiosa i coneixement moral" impartida a Turquia no respon als criteris d´objectivitat i pluralisme perquè no es tenen en compte totes les conviccions religioses que són observades per una part important del país.

Només diu això al respecte, no hi ha res més que es pugui interpretar a favor de l´objecció a Educació a la ciutadania, sinó tot el contrari: el Tribunal afirma que l´escola pública és qui ha de protegir la possibilitat d´un pluralisme educatiu (que no religiós) i que, si s´imparteixen continguts religiosos, "l´Estat de ha de vetllar perquè els coneixements siguin explicats de manera crítica, objectiva i plural, permetent als alumnes desenvolupar un sentit crític respecte del fet religiós en una atmosfera serena, preservat de qualsevol proselitisme agressiu". L´adoctrinament de què parla el sr. Buades no té a veure amb el sentit de la sentència ni de cap pronunciament que hagi fet el Tribunal fins ara. Però és que el Tribunal diu clarament una cosa que el sr. Buades amaga: que l´article 2.2 del Protocol "no prohibeix als Estats difondre informacions o coneixements amb un caràcter directament o indirecta religiós o filosòfic, ni autoritza els pares a oposar-se a la integració d´aquests ensenyaments en els programes escolars".

Si el problema amb aquesta assignatura és que els senyors i les senyores del Instituto de Política Familiar veuen algun dimoni amagat en el contingut del bloc 2 (Identitat i alteritat) del programa, que es centra en "els valors de la identitat personal, la llibertat i la responsabilitat, amb particular atenció a la relació entre intel·ligència, sentiments i emocions", els recordaria (segur que ja ho saben) que els drets sexuals (orientació sexual, identitat de gènere i salut sexual i reproductiva) també són drets humans i que, si s´obstinen en celebrar el Dia internacional de la família invocant les Nacions Unides, com fan a la seva web, s´haurien de llegir ben bé la crida que en fa aquesta organització a la responsabilitat sexual dels pares als efectes, per exemple, de prevenir la sida.

Per tot això, si les directrius que arriben aquí des de no sé on van en la línia dels drets humans, donam la benvinguda a tots aquells que els volen defensar, però ho haurien de fer en conseqüència: els drets humans són universals, interdependents i indivisibles, no es poden seleccionar només aquells que interessen per a una causa que, dins del respecte per la llibertat religiosa, però també dins de la pluralitat religiosa, educativa i, sobretot, democràtica, no recull precisament el Tribunal Europeu de Drets Humans.

* Professora de Dret internacional públic a la UIB.

Diario de Mallorca

23/06/2008