A la contra

 BARTOMEU MESTRES I SUREDA BALUTXO

 Una acció cultural reparadora

Demà serà un gran dia. A la Casa de Cultura de Sa Nostra es presentarà, en cinc toms, l'edició facsímil de La nostra terra. Revista mensual de literatura, art i ciències, una publicació d'altíssim nivell cultural que, de gener de 1928 a maig de 1936, va treure 99 números per esdevenir una obra magna de 4.500 pàgines i més de 200 firmes (140 col·laboradors, 52 autors traduïts, 52 pseudònims o sigles i 14 il·lustradors). Sota mestratge i guia de Miquel Ferrà i Joan Pons i Marquès, amb la pulcra correcció d'Estanislau Pellicer i Jaume Busquets, hi escriviren els autors més emblemàtics de la cultura catalana d'aleshores (Gabriel Alomar, Joan Amades, Xavier Benguerel, Agustí Calvet, Josep Carner, Pere Coromines, Andreu Crespí, Emili Darder, Guillem Forteza, Salvador Galmès, Ventura Gassols, Joan Mascaró, Alfons Masseres, Miquel Massutí, Francesc de B. Moll, Lluís Nicolau d'Olwer, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Octavi Saltor, Baltasar Samper, Ferran Soldevila...) al costat de fugitius del nazisme com Kellerman i Kesller o el geògraf Gonçal de Reparaz. Cap d'ells no viurà l'acte cultural de demà, perquè el darrer supervivent va ser Marià Villangómez (1913-2002).

Personalment, veuré realitzat un bell somni i un vell projecte. Fa 30 anys en clau que vaig pensar a reeditar la revista, reclosa a poques biblioteques. Al llarg de tres dècades he repicat baules d'entitats culturals i d'institucions públiques i he trobat desconeixement, incomprensió o, fins i tot, oposició. L'excepció va ser Sebastià Serra que, com a coneixedor de la revista, des de la Fundació Emili Darder, l'any 1987 va estudiar la proposta amb interès tot i que finalment no va reeixir. Vint anys després, quan el designaren president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, vaig recobrar el projecte que ara s'ha fet possible en coedició amb Edicions El Gall i el suport de Sa Nostra, Caixa de Balears. Més de 80 anys d'ençà de l'aparició de la revista i més de 70 del seu luctuós final, es repara un antic deute amb les persones que enllestiren aquella aventura d'incitació a la convivència, al civisme i al compromís de servei al nostre poble. En paraules de Gregori Mir: "Va ésser un grup d'homes i dones que estimaren profundament la seva terra. No es mereixien el final que tingueren. La guerra civil va esbucar tots els seus projectes personals i col·lectius. El seu pecat havia estat creure en la força alliberadora de la cultura i en la llibertat. I proclamar el dret dels pobles a poder crear les seves pròpies condicions d'existència col·lectiva".

A banda d'una anàlisi ideològica de Catalina Martínez Taberner i la cabdal aportació de Josep Massot i Muntaner, les referències a la revista s'han limitat al pensament nacionalista i a la literatura. Articles i veus enciclopèdiques han abordat les lletres i oblidat les ciències, quan les col·laboracions científiques, majoritàriament d'autors laïcistes d'esquerra, brindaven universalitat i actualitat; tot el contrari de la poesia noucentista de l'Escola Mallorquina, ja en ple declivi, d'autors conservadors i amb proselitistes conviccions religioses. Lletraferits i científics estaven units per la defensa de la llengua, la cultura i la identitat. No era poca cosa, però la guerra va deixar clar que no ho era tot. El seguiment, a partir de 1936, de l'esdevenir dels col·laboradors és una crònica de desercions, repressió, exili i mort; de lleialtats i de traïcions. La por que va generar el franquisme abocà la revista a un injust i llarg silenci que ha durat massa temps.

A l'estudi previ, "Vindicació de La nostra terra", he detallat la persecució promoguda per Llorenç Villalonga, el seu germà Miquel, Lluís Zaforteza i Ricardo Fernández Tamarit, els quals, arran de la insurrecció militar de 1936, s'acarnissaren en els indefensos col·laboradors. A més d'analitzar les seccions de la revista i localitzar gairebé tots els autors, sigles i pseudònims, he pogut desfer alguns errors reiterats i aportar dades, fins ara inèdites, com la relació dels signants del Missatge als Mallorquins, el document dels valencians, la llista (per primera vegada completa) dels signants de la Resposta, una anàlisi del precedent que representà el "Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca" o acabar amb la falsa llegenda dels números de juny i juliol de 1936.

Romanen petites incògnites. Ramon de Mallorca ocultava Antoni Pons? Maria Aiguadé era filla de l'alcalde de Barcelona? Què va ser de Josep Artigues Riera? Potser s'aclarirà, però el més important és que l'actual edició constitueix un esdeveniment cultural de primer nivell que, com una instància oberta, convida i desafia a futurs treballs en molts de camps: lingüístic, literari, històric, artístic, sociològic, polític, científic... La nostra terra reclamava aquesta justa reparació. Ara, la intel·ligent acció de l'IEB de posar l'obra a l'abast de les biblioteques brindarà un pou d'informació, sobretot del període republicà, amb una visió documentada de la rica vida cultural i social que va ser estroncada per les armes. Caldrà treure profit de l'edició i retre agraïment a aquelles persones que patiren per defensar la cultura i la llibertat de la nostra terra.

.

Texte reproduïd de Diari de Balears 14/12/2009