Un llibre d'Artur Parrón, L'Exili Balear a Mèxic (Documenta Balear, 2009), posa de manifest el cabal humà tan valuós que perdérem a causa de la derrota republicana. És, l'exili, un dels dolls d'energia que el país va deixar perdre. N'hi va haver d'altres, de dolls incontrolats, que ens empobriren irremeiablement.

El de la gent assassinada és un d'ells. Però també ho són els de la gent empresonada, silenciada, marginada o desmotivada. El centre d'estudis d'antropologia social CIESAS, amb una xarxa de biblioteques arreu de Mèxic, en té una a nom d'Àngel Palerm (Eivissa, 1913-Ciutat de Mèxic, 1980), consultable per Internet. I una altra institució recorda Joan Comas (Alaior, 1900-Ciutat de Mèxic, 1979). Palerm era antropòleg, va ésser professor de l'ENAH (Escola Nacional d'Antropologia i Història) i va dirigir el departament d'Assumptes Socials de l'Organització d'Estats Americans (OEA).

Tanmateix, l'any seixanta-vuit, a causa de la brutal repressió d'estudiants de la plaça de les Tres Columnes, va dimitir de la seva plaça universitària. De jove havia estat anarquista, de la FAI, encara que durant la guerra va passar-se al PSUC. Més endavant, a l'exili, abandonaria el PCE per discrepàncies amb l'estratègia dictada des de París. Tocant a Comas, era diplomat en pedagogia i doctorat en antropologia. A Mèxic va contribuir a la fundació de l'Institut d'Investigacions Antropològiques de la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic), va ésser secretari de l'Institut Indigenista Interamericà, i les Universitats de Lima i de Madrid (la Complutense) l'investiren Doctor Honoris Causa.

N'hi ha d'altres, que com Palerm i Comas feren retxa. El psiquiatre Gabriel Capó (Lloseta, 1906-Monterrey, 1953) va ésser professor de la Universitat de Monterrey. Ignasi Ponsetí (Ciutadella, 1914-Iowa, 2009) va esdevenir un dels especialistes en traumatologia ortopèdica més reconeguts del món. De Mèxic va passar als Estats Units on, en morir, dirigia la clínica que porta el seu nom, la Ponsetí Clubfoot Clínic. Baltasar Samper (Palma, 1888-Ciutat de Mèxic, 1966) va dirigir l'Arxiu del Folklore Mexicà, i va publicar dos llibres importantíssims per a aquell país: Folklore mexicano i La investigación folklórica en México.

Estanislau Ruiz (Maó, 1889-Ciutat de Mèxic, 1967) va fundar a París, juntament amb Juan Grijalbo, l'Editorial Atlante, precedent de la Grijalbo. Ruiz era doctor en Ciències Exactes i enginyer industrial. A Mèxic va ésser gerent de l'editorial UTEHA i va signar, l'any quaranta-tres, la Declaració de l'Havana, un manifest contra el franquisme, juntament amb intel·lectuals del prestigi de Pere Bosch Gimpera, Gustavo Pittaluga o María Zambrano.

Antoni Maria Sbert (Palma, 1901-Ciutat de Mèxic, 1980) va ésser professor de Ciències Polítiques i Econòmiques a la UNAM. Emili Garcia Riera (Eivissa, 1931-Guadalajara, 2002) és l'autor dels nou volums de la Historia documental del cine mexicano. El doctor Bernat Serra (Palma, 1899-Ciutat de Mèxic, 1971) va fer aportacions importants en el camp de la pediatria. La llista, interesantíssima, es fa inacabable. Homes d'acció com el periodista i activista de la FAI Joan Perelló (Palma, 1884-Ciutat de Mèxic, 1969), conegut com Liberto Callejas, i militars del prestigi de Vicenç Guarner (Maó, 1893-Ciutat de Mèxic, 1981) no es poden deixar de banda i ens fan insistir en la tragèdia d'un país, no sols vençut, sinó mutilat.

El prestigi professional de la majoria d'ells va excedir les fronteres mexicanes. Curiosament, no va arribar a les Illes Balears. I allò que dispara totes les alarmes és que encara, a més de trenta anys de la mort del Dictador, no en sabem o no en volem saber res. No hi ha carrers, ni centres escolars ni culturals que portin el seu nom. Ni està previst un monument que recordi per sempre més la diàspora republicana. Ens n'hem de sorprendre...? No cal. Les darreres revisions del passat ens porten fatalment a la justificació històrica i sentimental del monòlit al creuer Baleares. Clar i net: l'esquerra del país no alça un dit si ha d'importunar la dreta.

Diari de Balears

20/05/2010