El mot «progressista» ens pot servir per indicar un conjunt d’afinitats i, sobre tot d’actituds, que arreplega a un conjunt polític que coincideix en gran part amb la clàssica esquerra afegint un valor en temps d’incerteses: la laxitud del significant.

Sota el paraigües verbal de “Progressistes de Mallorca” quatre agrupacions polítiques, Partit Socialista de Mallorca, Els Verds, Esquerra Republicana i Esquerra Unida de Mallorca- presentaren un candidatura unitària per a las eleccions al Congrés de Diputats i al Senat del 13 de març de l’any passat. La candidatura al Congrés de Diputats encapçalada per Nanda Ramon obtingué 40.289 vots (8,6%) resultat insuficient per obtenir un escó emperò suficientment rellevant com per acceptar la funcionalitat de la fórmula unitària assajada En tot cas els resultats electorals s’haurien de valorar en el context d’una onada de vot útil cap PSOE i una remuntada de la participació, efectes de la reacció indignada de molts de ciutadans i ciutadanes per la manipulació que realitzà el Partit Popular de l’atemptat terrorista de Madrid amb la seva obstinació en sostenir l’autoria d’ETA.

No hi ha dubte que l’atomització de l’espai electoral de la denominada esquerra del PSOE ha facilitat durant quasi tot el període històric democràtic l’adveniment de governs de la dreta a molts de municipis i a totes les institucions autonòmiques: Parlament Balear i consells insulars. El poder polític de la dreta no té perquè ser consubstancial a la divisió de l’esquerra, però és cert que infla la imatge d’una dreta històricament omnipresent en la gestió de les institucions polítiques encara que actualment no representa el tarannà d’almenys la meitat dels electors illencs.

La divisió política, doctrinal i simbòlica que presenten entre sí els diversos components polítics de Progressistes per Mallorca no correspon a un nivell similar de diferenciació entre els seus votants. Hi ha un ideari progressista transversal que arreplega a bona part del electors del partits i per tant de la mateixa societat illenca que dona preponderància als denominador comuns que identifiquen el sentiment progressista.

Així, en el context de la nostra problemàtica específica pel que fa a l’escassesa i l’ús del territori hi ha una reacció popular que comporta una forta sensibilització social entorn al tipus de desenvolupament territorial que s’ha de realitzar i es sosté l’idea d’una concepció diferenciada en relació al model depredador de la dreta. Arreu es pot trobar un ideari que inclou un altra apreciació dels valors socials i culturals que identifiquen la relació dels habitants amb el seu entorn.

També hi ha un ample consens envers a la concepció del nostre fet cultural i de les conseqüències polítiques que se’n deriven. La mateixa percepció del fenomen lingüístic ha generat una sensibilització que acompanya al mateixa idea del destí de la nostra cultura. La nostra dreta ni veu ni sent cap amenaça cap a la nostra identitat cultural i els sector més reaccionaris del entorn del Partit Popular presenten una actitud obstinada en negar la categoria lingüística i l’àrea de parla la nostra llengua que no és d’altra que la catalana.

Hi ha una concepció arrelada solidaria envers el pobles del món i cap les persones més necessitades, així com una ferma oposició a tot tipus de discriminació per raons de sexe, de procedència o d’orientació sexual. Una aferrissada defensa dels drets humans. Una cultura de la pau i del rebuig a la guerra. I així podríem continuar en altres àmbits no menys importants com son la defensa de l’ensenyament públic des d’una concepció laica, la promoció de la salut, uns serveis sanitaris públics racionals i accessibles a tots i totes, un transport públic de qualitat a l’abast de tothom i un bon grapat de concepcions polítiques, socials, culturals i laborals que sí ens diferencien de la dreta i que son patrimoni de bona part de la nostra societat.

Avui per avui l’articulació del mapa polític de l’esquerra ecologista, pacifista, nacionalista i socialista illenca no és útil per satisfer les necessitats de redreçament polític de la nostra societat. Hi ha que obrir nous espaïs d’encontre. Les conviccions compartides així ho exigeixen. Progressistes de Mallorca obrí el camí.

L’enteniment electoral de les forces progressistes com a fet puntual i restringit a les cúpules no és suficient. S’han de cercar complicitats amb els ciutadans més actius per tal de perfilar el contingut dels objectius a realitzar des de les institucions. Per realitzar aquesta tasca els programes electorals han de sintetitzar en el seu contingut el resultat d’una prèvia tasca d’aportació i debat de tots els sectors implicats i sensibilitzats entorn a les problemàtiques específiques de cada àrea d’actuació política. Arreplegar les propostes dels sectors més sensibilitzats i socialment implicats mitjançant acords sectorials que abastin tant de camps com sigui possible. Sintetitzar-les i convertir-les en voluntat política i bagatge dels progressistes.

Si aquesta idea de la de la participació unitària prèvia als processos electorals té sentit a nivell general, en els municipis es pot tornar un eina de gran valor, ja que l’harmonització de les voluntats progressistes de cada poble, de cada municipi es pot donar amb instruments de participació comunitària engrescant en la tasca preparatòria dels continguts del programes electorals a un gran nombre de conciutadans assolint compromisos directes i verificables.

Ara, els progressistes dormen el somni i els partits polítics arreglen la casa. No hi ha molt de temps, els dies passen ... i . pot ser al final hi haurà desencís o corregudes per instal·lar-se en la quota de poder i pactes de despatx que sols afecten a persones i coses i en menor mida a la política. Pot ser serà així: desencís o corregudes a darrera hora. En tot cas també cal que alguns pensin que les coses no tenen perquè ser així, i que per tant poden ésser d’altra manera. Si s’està destinat a l’enteniment, com abans es realitzi millor pel futur de les conviccions comunes.

Pep Vílchez

juny - 200505