fideus

  ASSOCIACIONS CULTURALS

 
ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR

L'Ateneu Enciclopèdic Popular es una associació fundada a Barcelona el 1902 per un grup d'intel·lectuals d'ideologia republicana i obrerista com Josep Tubau i Eladi Gardó i Ferrer amb el suport incondicional de Francesc Layret, Lluís Companys, Lluís Bulfi i altres.

S'inspirà en l'Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l'orientació ciutadana: campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura. Diverses seccions recollien les activitats dels socis i organitzaven cursos i conferències. En poc temps, l’Ateneu es convertí en tot un referent arribant a tenir, en la dècada de los anys 20 més de 20.000 associats i moltes seccions. La seva seu social era situada en l’edifici del número 30 del carrer del Carme. També tingué una delegació al carrer de Santa Anna i, fins i tot, un xalet a La Molina, que fou expoliat per la Falange en acabar la Guerra Civil Espanyola i que avui en dia es propietat de la Generalitat de Catalunya. Els arxius i la rica biblioteca de l’Ateneu es perderen arrel de la crema de la seu per les tropes franquistes d’ocupació el gener de 1939.

En ell s'hi formarien futurs dirigents nacionalistes i socialistes catalans com Jordi Arquer i Saltor, organitzador dels Cercles d'Estudis Marxistes, i hi participarien activament Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Maurín, Víctor Colomer, Manuel Ainaud Sánchez, Joan Bastardas, Jaume Aiguader i Miró, Josep Ma. de Sucre, Joan Amades, Ángel Pestaña i Salvador Seguí.

L'Ateneu també tenia una escola nocturna d'estudis mercantils i d'idiomes, una biblioteca i publicava un butlletí. La darrera de les seves tasques fou l'organització d'un congrés de cultura popular. Els seus presidents han estat Ambrosi Carrion i Juan i Eladi Gardó i Ferrer. Desaparegué en acabar la guerra civil espanyola el 1939.

Després de la desfeta republicana, l’AEP fou clausurat, els seus socis perseguits i els seus arxius, destruïts o dispersats, fins que, als volts de 1977, es constituí el Centre de Documentació Històric-Social (CDHS), que serví de nucli per a que, l’any 1980, un grup de socis recuperés l’AEP, amb idèntica voluntat de pluralitat i progressisme que caracteritzà el fundat el 1902, tot i que les circumstàncies polítiques i culturals havien canviat molt d’aleshores ençà. L’Ateneu, en aquesta segona etapa,realitza activitats, com exposicions, debats, conferències, exposicions culturals, publicacions, actes solidaris, etc,

El Centre de Documentació Històric-Social (CDHS) ubicat a la seu de l'AEP es un dels arxius mes complets sobre el moviment obrer al segle IXX i XX a Catalunya. La seva biblioteca-hemeroteca es font de consulta per a historiadors,documentalistes, estudiants i esta oberta al public per a consultes del seu fons.

Disposa de uns fons de 38.000 llibres i 12.000 capçaleres de diaris,revistes,butlletins,etc..també dossiers relacionats amb els moviments socials i obrer des de la primera internacional fins als nostres dies.

L'any 2000 coincidint amb el centenari de l'entitat va editar el llibre Una història de Barcelona. L’Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 fruit de l’esforç de recerca de Ferran Aisa, que ha estat durant molts anys president d’aquesta entitat i a qui se li atorgà el Premi Ciutat de Barcelona 2000, per aquesta obra.

Edita el butlletí semestral Enciclopèdic Noticiri així com participa en la edició i co-edició de llibres

Des del 2007 hi ha una campanya per a recuperar el seu patrimoni incautat després de la guerra.

La seva seu social actual és a Passeig de Sant Joan 26, de Barcelona.

Enllaços externs

Col·laboradors de la Viquipèdia. Ateneu Enciclopèdic Popular [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 7 de febrer del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ateneu_Enciclop%C3%A8dic_Popular&oldid=1612311>.