Canuto Boloqui Álvarez                                                        |    |  BIOGRAFIES  | TEMA:  FEIXISME  |  

( Oviedo 1900 - Palma 1984) Militar i polític. Féu el servei militar a Àfrica. Tornà a Astúries com a mestre-armer a la fàbrica d'armes La Vega, fet que implicà el seu accés a l'exèrcit amb el grau d'alferes. Cridat altra vegada a Àfrica, participà en diverses accions militars, fins que caigué malalt de paludisme i fou traslladat a Maó. Destinat a Inca, abandonà l'exèrcit acollintse a la Llei Azaña, però continuà a residir en aquesta ciutat, on s'havia casat, i es relacionà amb els militars més radicalment dretans com Miquel Villalonga i ingressà a Falange Espanyola (1934). Participà activament en la preparació de la rebel·lió militar a Mallorca i, el 19 de juliol del 1936, ocupà l'Ajuntament i la central de telèfons d'Inca. Seguidament, i com a cap de Falange a la comarca d'Inca, cooperà en l'esclafament dels petis nuclis de resistència republicana de la zona. Contribuí a organitzar la defenda de Mallorca contra el desembarcament republicà mitjançant la creació de la Columna Volant d'Inca. Així, a la matinada del 16 d'agost del 1936, pogué conduir com a cap de les milicies de la Falange, una força de 400 homes en camions des d'Inca a Son Manxo que contengueren eficaçment els expedicionaris de Bayo desembarcats a la zona de Portocristo. Participà en els combats del front de Manacor (16 d'agost a 4 de setembre) fins al reembarcament republicà, on demostrà una notable habilitat táctica i va assessorar els caps militars de l'Illa. Nomenat cap de la Falange de Mallorca, es dedicà a tasques policials. Tot i que no es reincorporà a l'Exèrcit, es manifestà partidari d'uns estricta subordinació de la Falange als militars, fet que l'enemistà amb Alfonso de Zayas. Passà a Toledo com a cap provincial de Falange (1937-38). Col·laborà amb el seu amic Ladislau López Bassa, assessor de Franco a Salamanca, en la fusió dels falangistes amb els tradicionalistes, culminada en el Decret d'Unificació del 19 d'abril del 1937. Fou nomenat cap de la Falange a Balears (1938-41), delegat provincial de l'Institut Nacional de l'Habitatge a Balears (1941-57) i delegat provincial del Ministeri de l'Habitatge a Balears (1957-70)

Gran Enciclopèdia de Mallorca

Vol. 2  pàg. 18

 

fideus/