Li deien de En Roget. Tenia cinquanta-tres anys i era casat. Exercia el càrrec de guàrdia municipal. Malgrat fos home d'esquerres, no pertanyia a cap partit determinat. Un dia va rebre una requisitòria perquè es presentàs a Inca. La cosa és que ell va agafar el camió correu i va presentar-se, sense sospitar que li havien obert un expedient, per unes suposades manifestacions que havia fet davant el cafè de Cas Cotxer. El tingueren cinquanta-cinc dies tancat i va posar-se malalt. Tenia atacs de mal a la vesícula biliar, presumiblement per l'estat nerviós que patia. Llavors el traslladaren a la presó de la Ciutat de Mallorca. Dia vint d'octubre del trenta-sis, va comparèixer a judici a la Caserna del Carme, juntament amb Llorenç Alomar i Miquel Solivellas, acusat de ser desafecte al nou règim polític. Condemnat a mort, l'afusellaren dos dies després a l'hemicicle del cementiri nou de la mateixa ciutat
Llorenç Ca
pellàDiccionari Vermell
pàg. 47 - 48
Memoria Civil, núm. 29, Baleares, 20 julio 1986
Damià Quetgles