Castelao |    |  BIOGRAFIES  | TEMA:    GALLEGUISME
  

lfonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao va néixer a Rianxo (província de la Corunya) en 1886, i va morir en l'exili, a Buenos Aires, en 1950. Important polític, escriptor, pintor, i dibuixant gallec. Un dels pares de el nacionalisme gallec. Va estudiar medicina, però confessava:  Fixenme médico per amor a meu pai; non exerzo a professió per amor á humanidade ("Em vaig fer metge per amor al meu pare; no exercisc la professió per amor a la humanitat").

 

Estàtua de Castelao a Rianxo

 

Estàtua de Castelao a Rianxo

 

Biografia

 

Fill de Manuel Rodríguez Dios, pescador, i de Joaquina Castelao Genme. Manuel va emigrar a Argentina als tres mesos del naixement de Daniel, i en el transcurs del 1895 Joaquina va emigrar també, duent el petit Alfonso, per a anar a viure amb el seu marit a Bernasconi, a la Pampa. Allí va residir fins a 1900 i segons conta el propi Castelao va descobrir el valor de la caricatura llegint Caras y Caretas. Va estudiar medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Durant els seus anys en la universitat brolla el seu interès pel dibuix i la pintura i especialment per la caritacura. En 1908 va exposar els seus dibuixos a Madrid i comença a col·laborar amb la revista Vida Gallega. Entre 1909 i 1910 fa un curs de doctorat a Madrid i participa en la III Exposició Nacional d'Humoristes i col·labora com il·lustrador amb El Cuento Semanal. En 1910 s'especialitza a Santiago en obstretícia i a l'acabar s'instal·la a Rianxo. Durant aquest període va col·laborar en la fundació del setmanari El Barbero Municipal (1910-1914), en el qual va escriure atacant el règim caciquil gallec, ingressant en la vida política local dintre de el Partit Conservador local en una línia maurista.

 

 

Dóna la seva primera conferència al març de 1911, a Vigo, parlant sobre la caricatura i al llarg dels anys següents realitza exposicions de les seves caricatures en diverses ciutats gallegues. En 1912 es va adherir al moviment Acció Gallega i el 19 d'octubre del mateix any es va casar Virxinia Pereira. Durant aquesta època va col·laborar en múltiples publicacions periòdiques, com El Liberal, El Gran Bufón, La Ilustración Gallega y Asturiana, Mi Tierra, Suevia, La Voz de Galicia de Buenos Aires, el que va ajudar a popularitzar les seves caricatures. Un despreniment de retina el deixa cec en 1914, però una operació li retorna la vista. En 1915 va participar en l'Exposició de Belles Arts de Madrid, en la qual obté grans elogis de la crítica. En 1916 obté per oposició una plaça en la delegació de Pontevedra de l'Institut Geogràfic Estadístic i en aquest any va ser un dels fundadors de l'agrupació local de les Irmandades da Fala. En 1918 va començar a col·laborar amb el periòdic madrileny El Sol.

 

Amb Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo i altres va fundar la revista Nós ("Nosaltres"), al voltant de la qual va brollar la vida política i cultural de Galícia entre 1920 i 1936. Al gener de 1921, gràcies a una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis, va viatjar a França, Bèlgica i Alemanya per a estudiar l'art d'aquests països. Fruit d'aquest viatge va ser el diari que va escriure i que va publicar parcialment en la revista Nós i que va aparèixer com llibre en 1977 amb el títol de  Diari 1921. En 1926 va ser nomenat acadèmic de nombre de la Real Academia Gallega. El 3 de gener de 1928 mor el seu fill Alfonso, als 14 anys, i en aquest any va marxar a Bretanya amb la seva dona en viatge d'estudis per a estudiar els creuers bretons que va materialitzar en el llibre As Creus de Pedra na Bretanya ("Les Creus de Pedra en la Bretanya") al maig de 1930. També va quedar profundament afectat per la mort d'Antón Losada Diéguez el 15 d'octubre de 1929.

 

En 1931 va resultar escollit diputat galleguista independent per a les Corts Constituents de la Segona República i va participar en la constitució de el Partit Galleguista. Membre de la Real Academia Gallega des de 1933, va ser confinat a Badajoz al novembre de 1934. Durant la seva estada a Extremadura va escriure per a A Nosa Terra una sèrie d'articles amb el títol de «Verbas de chumbo» ("Paraules de plom") que posteriorment integraria en «Sempre en Galiza». El 6 de setembre de 1935 es va posar fi al bandejament després de les gestions del nou ministre de la Governació, el seu amic Manuel Portela Valladares. En 1936 va ser escollit de nou diputat en la candidatura del Front Popular. Va prendre part de manera destacada en la campanya pel sí a l'Estatut d'Autonomia de Galícia, que va ser aprovat en plebiscit al juny de 1936. La revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid, instal·lant-se a València a la fi de 1936 i posteriorment a Barcelona. En 1938 es va exiliar a Nova York i va participar en la campanya de les eleccions al Centre Gallec de L'Havana i, finalment, al juliol de 1940 va marxar a Buenos Aires. Va ser el màxim impulsor de el Consello de Galicia, creat en 1944 a Montevideo i que pretenia agrupar als diputats gallecs en l'exili, constituint-se en representant de Galícia entre les institucions republicanes en l'exili. Va ser president del Consell fins a la seva mort. Va ser ministre sense cartera del govern republicà en l'exili presidit per José Giral (1946-1947), establint-se a París, ciutat on va viure fins a agost de 1947.

Obres

 

  1. Cego da romería (1913)

  2. Un ollo de vidro. Memorias dun esquelete (1922)

  3. As cruces de pedra na Galiza

  4. Cousas (1926, 1929)

  5. Cincoenta homes por dez reás (1930)

  6. Os dous de sempre (1934)

  7. Retrincos (1934)

  8. Galicia Mártir (1937)

  9. Atila en Galicia (1937)

  10. Milicianos (1938)

  11. Sempre en Galiza (1944)

  12. Os vellos non deben de namorarse (obra teatral representada el 1941, publicada el 1953)

 

Bibliografia

 

  • El primer Castelao, 1972. José Antonio Durán. Siglo XXI

  • Castelao na luz e na sombra, 1982. Valentín Paz Andrade. La Coruña, Edicións do Castro.

  • Historia y crítica de las Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, 1980. Bernardino de Pantorba, Madrid.

  • Historia de caciques, bandos e ideologías en la Galicia no urbana, 1972. José Antonio Durán. Madrid, Siglo XXI.

  • La pintura española del siglo XX, 1970. J. A. Gaya Nuño. Madrid, Ibérico Europea de edic.

  • Castelao artista, 1968. Luis Seoane. Buenos Aires, Edit. Alborada.

  • Trascendencia y hondura de Castelao, 1951.Marcial Fernández. México, Edit. Triskele.

  • El realismo plástico en España. Valeriano Bozal, Madrid, Edic. Península.

  • Plástica gallega, 1981. Francisco Pablos, Vigo, Caixavigo

  • Pintores gallegos del Novecientos, 1981. Francisco Pablos, La Coruña, Edit. Fundación Barrié

  • «Arte», en Galicia, 1976. Manuel Chamoso Lamas, Barcelona, Edit. Noguer.

  • Un siglo de pintura gallega 1880/1980, 1984. VV. AA., Buenos Aires, Museo Nacional de Bellas Artes

  • Castelao no arte galego. Carlos A. Zubigalla Barrera. Montevideo, Edic. Ronsel.

  • La pintura actual en Galicia, 1967. Fernando Mon. Vigo

  • Pintura contemporánea en Galicia, 1987. Fernando Mon. La Coruña, Caixa Galicia.

  • O libro dos amigos, 1953. Ramón Otero Pedrayo. Buenos Aires, Editorial Galicia.

  • O espello na serán, 1966. Ramón Otero Pedrayo. Vigo, Edit. Galaxia.

  • Obras selectas, 1973. Ramón Otero Pedrayo, Parladoiro. Vigo, Edit. Galaxia.

  • Galicia no espello, 1953. Francisco Fernández del Riego. Buenos Aires, Edic. Galicia.

  • El grabado en España (siglo XIX y XX). Vol. XXXII de Summa Artis, 1988. Juan Carrete Parrondo; Jesusa Vega González , Francisco Fontbona i Valeriano Bozal. Madrid, Edit. Espasa Calpe.

 

Enllaços externs

 

 

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Alfonso Daniel Rodríguez Castelao [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2008 [data de consulta: 31 de gener del 2008]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfonso_Daniel_Rodr%C3%ADguez_Castelao&oldid=1797640>.

 

 

fideus/