Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 1897 - 1992) fou un polític espanyol. Milità a Falange Española des de la seva fundació. Va arribar a ser nomenat secretari general d'aquest partit per José Antonio Primo de Rivera. En 1936 va ser detingut a Madrid per ordre de les autoritats republicanes, i després de romandre 18 mesos empresonat fou bescanviat pel polític republicà Justino de Azcárate, i passà a la zona nacional. El general Franco li va confiar la secretaria general de Falange Española Tradicionalista i de las JONS i la condició de membre del Consell Nacional. Al febrer de 1938 va ser ministre d'Agricultura.

 

 

Acabada la guerra civil espanyola va ocupar diversos càrrecs en l'Administració franquista, entre ells: ambaixador a Brasil (1940-1942) i Itàlia (1942-1945). Des de 1945 va ser president del Consell d'Estat i ministre de Justícia fins a 1951 que va ser nomenat de nou Secretari General del Moviment fins a 1956. En 1973 el seu nom va ser inclòs junts als del reformista Manuel Fraga i el vicepresident Luis Carrero Blanco en la terna que li va ser presentada a Franco perquè designés president del govern. Va ser Conseller Nacional i Procurador en Corts fins a 1977. Va fundar el Frente Nacional Español, nom que va canviar al següent any pel de Falange Española de las JONS, de la qual en fou secretari general fins a 1983.