(? 1874 - Madrid 1953 Militar, ingressà en la infanteria el 1888. Lluita a Cuba 1895-98) i, el 1917 ascendí a tinent coronel. Fou preceptor d'Alfons XIII. El 1922, ascendí a coroneli fou destinat a Mallorca, on comandà la zona de reclutament de Palma 48. El 1931, es va fer càrrec del regiment d'infanteria Inca 62, que es va dissoldre poc després. Quan s'inicià la Guerra Civil, estava en situació de retirat a Palma i es reincorporà al servei. L'octubre de 1936, va mantenir una polèmica a la premsa amb Llorenç Villalonga, en la qual mostrava el seu desacord i el seu despit contra els signants de la Resposta al Missatge dels Catalans. Fou nomenat jutge instructor de la causa contra el comandament militar de Balears de Balears, que es va veure el desembre de 1936, inspector dels jutjats militars de la comandància militar de Balears (1937) i director de l'Escola Militar de Lluc. El 1938, comandà ek sector militar de Palma. Aquest mateix any, ocupà interinament el càrrec de cap nacional de Mobilització, Instrucció i Recuperació -MIR-. El 1939, fou nomenat general honorífic i inspector de les fortificacions i obres de les Balears, càrrec que ocùpà fins al 1952. Fou el responsable de la construcció de l'anomenada Línea Tamarit. També exercí l'ensenyament orientat a la preparació d'ingrés a les acadèmies militars.

Ricardo Fernández de Tamarit en el centre. enmig de companys i alumnes de  l'acadèmica militar.

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 5  pàgs. 246