Hermann Wilhelm Göring (Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP. Va participar en el fallit cop d'estat del 8 de novembre de 1923. Es convertí durant el Tercer Reich en el segon home més important després d'Adolf Hitler, amb els títols de ministre plenipotenciari del Reich per a Prússia, ministre de l'Economia, coordinador del pla quadriennal i mariscal del Reich amb el comandament de Luftwaffe, les forces ačries del Reich. Formalment nomenat per Hitler com el seu successor, fou condemnat al 1946 als Judicis de Nuremberg per crims de guerra i crims contra la humanitat durant la Segona Guerra Mundial i sentenciat a mort, per bé que se suďcidŕ amb una cŕpsula de cianur hores abans de la seva execució. Va ser el darrer comandant del famós esquadró aeri de Manfred von Richtofen, sent un heroi de guerra de la I Guerra Mundial amb 22 victňries confirmades i per un continu coratge en acció, que li va ser recompensat amb la envejada Pour le Mérite.
Hermann Göring com oficial de les SA al 1923 |
El Príncep Gustaf Adolf de Sučcia, Göring i el Rei Gustaf V de Sučcia a Berlín, al febrer de 1939 |
Biografia
Rerafons familiar i parents
Göring va néixer a la clínica Marienbad a Rosenheim, a Baviera. El seu pare, Heinrich Ernst Göring, havia estat el primer Governador General del Protectorat Alemany del Sudoest Africŕ (l'actual Namíbia), així com un antic oficial de cavalleria i membre del servei consular alemany. Göring tenia entre els seus patricis anvantpassats els Eberle/Eberlin, una família suďssa-alemanya de l'alta burgesia, que provenien d'uns banquers jueus convertits al cristianisme al segle XV i que tenien una nombrosa progčnie escampada pels paďsos de parla alemanya.
Göring era parent de descendents dels Eberle/Eberlin, com el pioner alemany de l'aviació comte Ferdinand von Zeppelin; el nacionalista romŕntic Hermann Grimm, un autor del concepte de l'heroi alemany com a motor de la histňria i del que els nazis afirmarien que era una de les seves fonts; la família Merk, propietaris del gegant farmaceutic Merck; la poeta i escriptora Baronessa Gertrud von LeFort, els treballs de la qual van ser fortament inspirats per la seva repulsió envers el nazisme; i el diplomŕtic suďs, historiador i President de la Creu Roja Internacional, Car. J. Burckhardt.
Per una coincidčncia histňrica, entre els parents de Göring per la branca dels Eberle/Eberlin estava l'acadčmic suďs, polític i pensador social Jacob Burckhardt (1818-1897), opositor del nacionalisme i del militarisme, que reclamŕ les demandes alemanyes d'una superioritat cultural i intel·lectual, i que va preveure un cataclisme al segle XX, en el que demagogs violents, que anomenava els simples terribles tindrien uns papers principals. (important: information not confirmed/pas des confirmation) La mare de Göring, Franziska "Fanny" Tiefenbrunn (1859-15 de juliol de 1923), provenia d'una familia camperola de Baviera. El matrimoni entre un noble i una dona de classe baixa només va ser possible perquč Heinrich Ernst Göring era vidu. Tingueren 4 fills. Els seus germans eren Albert Göring i Karl Ernst Göring i les seves germanes Olga Therese Sophia i Paula Elisabeth Rosa Göring (Paula era filla del primer matrimoni). Si bé l'antisemitisme s'alçava en aquells temps, no consta que la seva família ho fos.
Himmler i Goering
|
Göring (primera filera, a la punta dreta) als Judicis de Nuremberg. |
Göring després de suďcidar-se amb cianur |
Inicis/Ritter von Epenstein
Göring afirmŕ que el seu nom era en honor a Armini que derrotŕ les legions romanes a la Batalla del bosc de Teutoburg. Tanmateix, sembla que la histňria no era tan espectacular, i el nom va ser en honor al seu padrí, un cristiŕ de descendčncia jueva, nascut Hermann Epenstein. Epenstein, que havia estat cirurgiŕ militar a Berlín, esdevingué metge i negociant, i una gran influčncia en la infŕncia de Göring, si no paternal. Gran part de la seva infŕncia, incloent una llarga separació dels seus pares quan e seu pare ocupava cŕrrecs diplomŕtics a Ŕfrica i a Haití (climes considerats massa brutals per a un nen europeu) va ser en companyia de diverses institutrius i parents. Tanmateix, fins al retir de Heinrich Göring cap al 1898 la seva gran família, mantinguda només amb la seva pensió modesta del cos de funcionaris públics, per motius financers, va fer que sovint s'allotgessin a la casa del vell amic, Hermann Ritter von Epenstein.
A l'igual que molts altres arribistes i nous rics de l'čpoca, Ritter con Epenstein buscŕ el reconeixement de la noblesa, a més dels seus títols. Adquirí aquests en part mitjançant l'adquisició de dos castells ruďnosos, Burg Veldestein a Baviera i Schloss Mauterndort, prop de Salzburg, les caríssimes restauracions dels quals creixien quan nasqué Göring. Ambdós castells van ser residčncies per a la seva família, els seus "vigilants" oficials fins al 1913, i havien de ser unes influčncies tremendes durant la seva infŕncia, fascinant-lo amb l'exčrcit i amb nocions histňriques romŕntiques. Ambdós castells posteriorment van acabar sent propietat seva.
D'acord a respectats biňgrafs dels germans Göring, Hermann i Albert, poc després que la família passés a residir als castells, von Epenstein començŕ una relació adúltera amb Frau Göring, fet que podria haver acabat en el naixement d'Albert (von Epenstein i Albert tenien una gran semblança física). Fos quina fos la natura de la relació de von Epenstein amb la seva mare, el jove Hermann gaudí d'una estreta relació amb el seu avi. Göring no en sabia res dels orígens jueus del seu padrí fins que a un treball de classe escrigué una redacció alabant al seu avi, i el professor (d'idees antisemites) se'n burlŕ d'ell per professar admiració cap a un jueu. Göring inicialment negŕ l'afirmació, perň quan li mostraren proves al "Semi-Gotha", un llibre de l'herŕldica alemanya (Ritter von Epenstein havia comprat el seu títol i els castells mitjançant la fortuna amassada amb el comerç i l'especulació, sent així inclňs a una obra menor complementŕria de la noblesa de parla alemanya), la devoció de Göring cap a l'amic de la seva família i el seu patrocinador van restar intactes, per la qual cosa va ser expulsat de l'escola. L'acció sembla que va enfortir encara més els ja considerables lligams entre el padrí i l'afillat.
Les relacions entre la família de Göring i von Epenstein van ser més formals durant l'adolescčncia de Göring. Al morir Heinrich Göring, la família deixŕ de viure a una residčncia de von Epenstein, si bé sembla ser que, donades les comfortables circumstŕncies de la família, el suport financer seguia vigent. Posteriorment, von Epenstein es casŕ amb una cantant, Lily, a la que li doblava l'edat, especificant al seu testament que quan ella morís els castells de Mauterndorf i Veldenstein passarien al seu afillat, Hermann Göring.
I Guerra Mundial
Göring va ser enviat a l'internat d'Ansbach, Franconia, i després a l'institut de cadets a Karlsruhe i a l'acadčmia militar a Berlin Lichterfelde. Va rebre el despatx d'oficial a l'exčrcit prussiŕ el 22 de juny de 1912 al Regiment Príncep Guillem, el 112č d'Infanteria, amb seu a Mulhouse.
Durant el primer any de la I Guerra Mundial, Göring serví amb un regiment d'infanteria a la regió dels Vosges, abans de ser hospitalitzat per reumatisme, degut a la humitat de la guerra de trinxeres. Mentre es recuperava, el seu amic Bruno Loerzer el va convčncer per demanar el trasllat a la Luftstreitkräfte. La seva petició va ser denegada immediatament. Tanmateix, volŕ com a observador de Loerzer. Göring s'havia arriscat a arreglar-se ell mateix el trasllat i va ser sentenciat per un tribunal militar a 3 setmanes de confinament a la caserna, perň la sentčncia mai no s'executŕ: en aquells moments l'associació entre Göring i Loerzer ja havia estat regularitzada i ja havien estat assignats com equip al 25č Destacament Aeri del 5č Exčrcit del Príncep Frederic Guillem. Van volar en diverses missions de reconeixement i bombardeig, sent condecorats pel Príncep amb la Creu de Ferro de 1a classe. Göring esdevingué un Jagdflieger (pilot de caça) a l'octubre de 1915.
Al completar el seu curs de pilot va ser destinat al Jagdstaffel 5 a l'octubre de 1915. Aviat va ser abatut i va passar gran part de 1916 recuperant-se de les seves ferides. Quan es restablí, al febrer de 1917, s'uní al Jagdstaffel 26, abans de ser-li atorgat el seu primer comandament Jasta 27 al maig de 1917. Mentre servia amb els Jastas 7, 5, 25 i 27 reclamŕ 21 victňries ačries, sent condecorat amés amb l'Orde del Lleó de Zähringer amb espases, l'Orde del Mčrit Militar de Karl-Friedrich i la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern de 3a classe amb espases, abans de rebre (tot i no haver abatut els 25 avions requerits) l'ambicionada Pour le Mérite, al maig de 1918. El 7 de juliol de 1918, després de la mort de Wilhelm Reinhard, el successor del Rittmeister Manfred von Richthofen (El Baró Roig) va ser nomenat comandant del Jagdgeschwader Freiherr von Richthofen, Jagdgeschwader 1.
Al juny de 1917, després d'un llarg combat aeri, Göring abaté un pilot novell australiŕ, Frank Slee. La batalla s'explica a La Pujada i la Caiguda de Hermann Göring. Göring aterrŕ i es trobŕ amb l'australiŕ, i li donŕ la seva Creu de Ferro. Anys després, Slee donŕ la Creu de Ferro de Göring a un amic, que posteriorment moriria a les platges de Normandia durant el Día-D. També durant la guerra Göring oferí un tractament generós al Capitŕ Frank Beaumont, un pilot del Reial Cos Volador.
Göring finalitzŕ la guerra amb 22 victňries ačries.
Donada la seva arrogŕncia, el seu nomenament com a comandant del Jagdgeschwader 1, no va ser gaire ben rebut i després de la demobilització, ell i els seus oficials van passar gran part del seu temps durant les primeres setmanes de novembre de 1918 al Stiftskeller, el millor restaurant i taverna de Aschaffenburg. A més, ell va ser l'únic veterŕ del Jagdgeschwader 1 que mai no va ser convidat a les reunions de post-guerra.
Sorprčs per la derrota d'Alemanya a la I Guerra Mundial, se sentí personalment violat per la rendició, per l'abdicació del Kaiser, els humiliants termes del Tractat de Versalles i la traďció dels polítics alemanys de postguerra que havien: "fet que la gent s'alcés i que havien apunyalat al nostre gloriós Exčrcit per l'esquena pensant en res, perň convertint-se cada vegada en més poderosos i més rics, a costa de la gent". En rebre l'orde de rendir els seus avions als Aliats al desembre de 1918, Göring i altres oficials de la seva unitat van fer aterrar els seus avions tan violentament com fos possible per tal de danyar al mŕxim el sistema d'aterratge (de la mateixa manera que es feia amb els vaixells). Típic en el clima polític que es vivia llavors, no va ser detingut ni tan sols reprčs oficialment pel seu comportament.
Postguerra
Després de la guerra, Göring continuŕ volant, treballant primer a Fokker i, al 1920, a Svenska Lufttrafik. També continuŕ apareixent a les llistes oficials del Reichswehr (l'exčrcit alemany de després de la I Guerra Mundial), i al 1933, havia assolit el rang de General Major. Al 1935 va ser promogut a Tinent General i General de la Luftwaffe al fundar-se oficialment aquell mateix any.
Göring era un pilot veterŕ i sovint era reclamat per portar homes de negocis i d'altres al seu avió privat. En un dia d'hivern del 1920, el comte Eric von Rosen, un conegut explorador intrčpid, arribŕ a un aerňdrom suec i demanŕ volar fins a Rockelstad, prop de Sparreholm. Era un viatge curt per aire i estava nevant, per la qual cosa seria la forma més rŕpida d'arribar a casa. El comte acceptŕ el desafiament de volar a través de la neu si trobava un pilot prou valent per fer-ho. Amb només una o dues hores de llum, Göring acceptŕ. Aterraren al llac gelat de Bäven, prop del Castell de Rockelstad. Com que ja era massa tard perquč Göring tornés, acceptŕ la invitació dels comtes per passar la nit al castell.
El castell medieval, amb armadures, pintures i trofeus de cacera i d'exploració parlaven eloqüentment a un receptiu Göring del gust i la discriminació d'un clan antic. Li recordŕ els castells alemanys de la seva infŕncia i era una cosa que ell podia respectar. Després d'un bany calent i una beguda tčbia, Göring s'assegué prop de la llar de foc. Sembla que podria ser aquí on Göring va veure per primer cop l'esvŕstica, car estava a la llar de foc. El comte i alguns amics havien adoptat l'esvŕstica a l'escola i havia acabat sent un emblema familiar.
També va ser el primer cop en quč Göring veié a la seva futura esposa Karin. El comte li presentŕ a la seva cunyada, la Baronessa Karin von Kantzow (nascuda Freiin von Fock], 1888-1931), a un Göring de 27 anys. Karin era una dóna alta, maternal i sentimental, 5 anys més gran que Göring, de salut delicada i abandonada pel seu marit. Durant el vespre, i mentre que mirava a Karin, Göring començŕ a enamorar-se d'ella. Haver baixat enmig de la tempesta cap a aquell magnífic castell sobre el llac gelat era romŕntic; i ara a aquell interior tebi amb el foc i amb una beguda calenta, Göring sentia com s'encenia el seu amor cap a Karin. La germana major de Karin (i la seva biňgrafa) afirma que va ser un amor a primera vista. Karin havia estat molt protegida pels seus pares i ara pels comtes von Rosen. També estava casada i tenia un fill de 8 anys, a qui estava dedicada. En aquest punt, només era possible un amor cortčs
Vida de casat
Karin es divorciŕ del seu marit, Niels Gustav von Kantzow, al desembre de 1922 i es casŕ amb Göring el 3 de gener de 1923 a Estocolm. Niels von Kantzow els donŕ uns diners que permeteren a Karin i Göring tenir la seva primera casa a Alemanya, als Alps bavaresos, prop de Bayrischzell, a uns 50 km de Munic. Tant Karin com Göring eren ardents nacionalistes. Karin morí el 17 d'octubre de 1931 amb 42 anys, de tuberculosi.
A inicis de la dčcada dels 30 Göring sovint es trobava amb l'actriu Emmy Sonnemann (nascuda al 1893) a Hamburg. Al febrer de 1935 es van prometre, i es can casar el 10 d'abril de 1935 a Berlín, sent celebrat com el casament d'un emperador. Van tenir una filla, Edda Göring (nascuda el 2 de juny de 1938), que portava el nom d'Edda Mussolini, la filla major de Mussolini. Actualment, Edda porta el cognom d'una amiga de la seva mare.
Al 1933 Göring començŕ la construcció del Karinhall, un mausoleu en memňria de la seva esposa, a la seva finca al nordoest de Berlín.
Exili i adicció
Göring s'afiliŕ al Partit Nazi al 1922 i inicialment comandŕ les SA com el Oberster SA-Führer. Després de tornar de l'exili, va fer un pas enrera com a Comandant de les SA (cŕrrec assignat a Ernst Röhm, el seu mŕxim enemic dins del nazisme), perň va ser nomenat SA-Gruppenführer (Tinent General (mantenint el rang a les relacions de les SA fins al 1945). Hitler posteriorment afirmŕ sobre la seva primerenca associació amb Göring:
M'agradava. El vaig fer cap de les meves SA. És l'únic de tots els caps de la SA que la va fer anar bé. Li vaig donar un grup d'eixelebrats. En poc tems havia organitzat una divisió d'11.000 homes
En aquells moments, Karin, a qui li agradava Hitler, sovint tenia reunions a casa dels dirigents nazis, incloent el seu marit, Hitler, Rudolf Hess, Alfred Rosenberg i Ernst Röhm. Malgrat a les habilitats organitzadores de Göring a les SA, la marxa de les tropes d'assalt encapçalada per Hitler, Göring, Hess, el veterŕ general Ludendorff i Julius Streicher el 9 de novembre de 1923 durant el Putsch de la Cerveseria a Munic acabŕ en fracŕs i rendició quan s'enfrontaren a la policia no lluny del Ministeri de la Guerra Bavarčs, ocupat pels homes de Röhm i objectiu dels manifestants. Hitler i Göring van resultar ferits, especialment Göring, que rebé un tret a l'engonal. Karin, malalta de pneumňnia, aconseguí que Göring aconseguís fugir a Ŕustria, tot i que en unes condicions deplorables, perň aconseguint evitar ser detingut. Com que no va poder ser realment atčs fins a Innsbruck, la ferida li provocŕ un gran dolor, sent aquest l'inici de la seva addicció a la morfina. Mentrestant, les autoritats de Munic van iniciar la seva recerca i captura.
Els Göring, actualment de recursos escassos, es desplaçaren a Venčcia i, al maig de 1924, a Roma via Florčncia i Siena. Göring es trobŕ amb Mussolini a Roma, i aquest expressŕ el seu interčs en trobar-se amb Hitler quan fos alliberat (llavors es trobava a la presó). Els problemes personals, no obstant, seguien multiplicant-se. La mare de Göring havia mort al 1923; al 1925 era la mare de Karin qui estava malalta i els Göring amb prou feines van reunir els diners per viatjar a Sučcia a la primavera de 1925 via Ŕustria, Txecoslovŕquia, Polňnia i la Ciutat lliure de Dŕnzig. Göring s'havia convertit en un morfinňman violent i la família de Göring es mostrŕ sorpresa pel seu deteriorament. Karin (que era epilčptica, hagué de deixar a Hermann a la cura dels metges i la policia, que certificaren el seu estat de drogadicte perillós, sent internat a l'asil de Langbro l'1 de setembre de 1925. El seu biňgraf Richar Manvell s'entrevistŕ amb un psiquiatra a Estocolm que havia vist a Göring a una clínica privada abans de ser enviat a Langbro, i afirmŕ que Göring duia una camisa de força donat que era molt violent (si bé no estava boig).
Els informes de 1925 mostren a Göring com feble de carŕcter, amb una personalitat histčrica i inestable, que es mostrava violent en estar espantat i com algú que emprŕ la famfarronada per tal d'amagar una manca bŕsica de valors morals.
A l'igual que molts homes capaços de accions de gran valentia física que voreja sovint en la desesperació, a ell li mancava el mínim valor en la conducció de la seva vida, que necessitŕ quan els greus problemes el venceren
En el moment de la seva detenció, tots els informes mčdics a Sučcia eren de domini públic: un informe mčdic s'emprŕ com a prova per Neils von Kantzow per demostrat que ni Karin ni Göring podien tenir cura del fill que havien tingut, grŕcies a la qual von Kantzow n'aconseguí la custňdia al 1925; quan Göring finalment va poder tornar a Alemanya, després de l'amnistia política declarada a la tardor de 1927 per nou president electe Mariscal Paul von Hindenburg, els opositors polítics de Göring (incloent als comunistes) van usar aquests informes contra ell, perň amb resultats desiguals.
Carrera política – El Partit Nazi
Havent estat membre del Reichstag des del 1928, Göring va ser nomenat President del Parlament alemany entre 1932 i 1933.
Göring va ser una de les figures claus en el procés de coordinació forçosa (Gleichschaltung) que establí la dictadura nazi. Per exemple, al 1933, Göring prohibí tots els diaris catňlics d'Alemanya. Aixň va fer-ho malgrat el recolzament que el Partit de Centre, de tendčncia pro-catňlica, havia donat a la candidatura de Hitler a la Cancilleria.
Durant els primers anys del rčgim Nazi, Göring serví com a ministre en diverses posicions claus, tant a nivell del Reich com a altres nivells inferiors. Per exemple, a l'estat alemany de Prússia, Göring era responsable de l'economia, així com del rearmament en preparació per a la guerra. Va tenir una part activa a la Nit dels ganivets llargs, especialment en la caiguda de Röhm.
Entre d'altres posicions, Göring va ser anomenat Reichsluftfahrtminister, cap de la Luftwaffe al 1935. Al 1938 va ser el primer Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall) de la Luftwaffe i, pel decret del 19 de juny de 1940, Hitler el nomenŕ succesor i el promogué al rang de Mariscal de l'Imperi (Reichsmarschall), el mŕxim rang militar del Gran Reich Alemany. Reichsmarschall era un rang especial que li donava preponderŕncia sobre tots els altres Mariscals, tant del Wehrmacht Heer com de la Luftwaffe.
Göring també gaudí d'altres cŕrrecs, com el de Reichsforst- und Jägermeister (Cap dels Boscos i Cacera del Reich), pels quals rebé alts emoluments.
L'Incendi del Reichstag, d'acord amb el testimoni a Nuremberg del General Franz Halder, va ser obra de Göring, no pas d'instigadors comunistes. A un dinar per l'aniversari de Hitler al 1942… , deia Halder, [Göring afirmŕ]… l'únic que realment sap quč va passar al Reichstag sóc jo, perquč jo el vaig incendiar! Amb aixň, digué Halder, es picŕ la cuixa amb la mŕ. Göring, al seu judici a Nuremberg, negŕ aquesta histňria. Mai no s'ha aclarit si Göring va ser responsable o no de l'incendi.
El següent text és una transcripció dels Judicis de Nuremberg:
GÖRING: Aquesta conversa no tingué lloc i demano un acarament amb Herr Halder. Primer de tot voldria emfatitzar que el que aquí hi ha escrit no té cap mena de sentit. Diu "L'únic que coneix de debň el Reichstag sóc jo". El Reichstag era conegut per tothom nomenat representat al Reichstag. L'incendi tingué lloc només a la cambra de l'assemblea general, i centenars o milers de persones coneixien aquella cambra igual que jo. Una afirmació d'aquesta mena és una bestiesa. Com Herr Halder va poder afirmar aixň no ho sé. Aparentment té mala memňria, igual que va haver d'abandonar les tasques militats. És la única explicació.
FISCAL JACKSON: Vostč sap qui és en Halder?
GÖRING: Només massa bé.
GÖRING: Aquesta acusació que jo vaig incendiar el Reichstag provenia de certa premsa estrangera. Allň no m'amoďnava perquč no coincidia amb els fets. No hi ha cap raó ni motiu per incendiar el Reichstag. Des del punt de vista artístic no lamento que la cambra de l'assemblea s'incendiés, jo esperava construir-ne una de millor. Perň lamentava molt que em vaig veure obligat a trobar un nou lloc de trobada pel Reichstag i, incapaç de trobar-ne un, vaig haver de cedir el Teatre d'Opera Kroll, el segon teatre d'ňpera del país, per a aquest propňsit. L'ňpera em sembla molt més important que el Reichstag.
FISCAL JACKSON: Alguna vegada ha presumit d'incendiar l'edifici del Reichstag, encara que fos en broma?
GÖRING: No. Vaig fer broma, si és al que vostč es refereix, quan vaig dir que, després d'aixň, hauria de competir amb Neró i que, segurament, aviat la gent diria que, vestit amb una toga vermella i amb una lira a la mŕ, mirava a l'incendi i tocava mentre que el Reichstag es cremava. Perň la veritat és que gairebé vaig morir entre les flames, la qual cosa hagués estat molt desafortunada pels alemanys, perň molt venturosa pels seus enemics.
FISCAL JACKSON: Llavors no va afirmar mai que havia cremat el Reichstag?
GÖRING: No. Sé el que Herr Rauschning deia al llibre que va escriure, i que sovint ha estat citat aquí, sobre que havia parlat d'aixň amb ell. Només he vist a Herr Rauschning dos cops a la meva vida i ha estat poca estona en ambdues ocasions. Si jo hagués calat foc al Reichstag, presumiblement només hagués deixat que ho sabessin el meu cercle més íntim com a mŕxim. No li hagués dit a un home que no coneixia, l'aspecte del qual ni tan sols li puc descriure. Aixň no és més que una deformació absoluta de la veritat.
Després que Hjalmar Schacht fos destituďt com a ministre d'Economia, Göring agafŕ les regnes, esdevenint Plenipotenciari del Pla Quatrienal al 1936 per facilitar el rearmament alemany; la qual cosa li donŕ una gran influčncia amb Hitler (que valorava molt el rearmament). Göring no sembla que acceptés tant el Mite de Hitler tant com Goebbels o Himmler, perň sempre restŕ lleial.
L'arianització de firmes jueves permeté a Göring comprar-les per quatre xavos, amassant una gran fortuna personal. Era conegut pels seus gustos extravagants. Hans Rudel, l'as dels Stuka, afirma a les seves memňries trobades amb Göring, on portava vestits d'čpoca: primer un vestit medieval de cacera, practicant l'arc amb el seu metge, i després amb una toga, fumant d'una llarga pipa. Com a heroi altament condecorat de la I Guerra Mundial i comandant, Göring era una connexió clau entre l'antic caporal Hitler i l'elit militar prussiana. Göring, que havia estat casat amb una baronessa sueca, va bastir el Karinhall en honor a ella. Per evitar que caigués en mans enemigues, el destruí el 20 d'abril de 1945, immediatament abans d'anar al darrer aniversari de Hitler. Es mostrava exultant entre l'aristocrŕcia, i després que els nazis conquerissin gran part d'Europa, atresorŕ obres d'art robades de nombrosos museus, de vegades dels propis museus alemanys. Si bé tenia un tipus atlčtic a la seva joventut, el dolor provocat per la ferida rebuda al Putsch de la Cerveseria, fent-lo addicte als narcňtics calmants, en particular a la morfina. Aquesta addicció contribuí a la seva obesitat i al seu declivi, car va ser causa de quč importants decisions fossin preses a la lleugera. Es curŕ d'aquesta addicció al final de la seva vida, mentre que era presoner dels Aliats a Nuremberg.
Segona Guerra Mundial
Göring era escčptic davant la guerra. Creia que Alemanya no estava encara preparada per embarcar-se en un nou conflicte i, en particular, creia que la seva Luftwaffe encara no estava preparada per abatre la RAF britŕnica. Tanmateix, un cop començŕ la Segona Guerra Mundial, Göring es determinŕ a aconseguir la victňria a qualsevol preu.
Inicialment, les victňries decisives alemanyes se seguiren una darrera l'altre, i la moderna Luftwaffe de Göring destruí la Força Ačria Polonesa en dos dies i, després de la conquesta de França, Hitler condecorŕ a Göring amb la Gran Creu de la Creu de Ferro. Göring havia arribat al cim de les seva carrera, tant política com militar.
El fracŕs de la Luftwaffe en guanyar el control del cel durant la Batalla d'Anglaterra marcŕ la primera derrota hitleriana i tacŕ la reputació de Göring. Després de la campanya, perdé molta influčncia dins la jerarquia nazi i s'esfumŕ poc a poc de l'escena militar, gaudint dels plaers de la vida com a l'home poderós que era. La seva reputació d'extravagant el va fer inpopular entre els alemanys ordinaris, que començaven a tenir privacions.
Si Göring era escčptic sobre el resultat de la guerra a l'oest, estava segur de quč una nova campanya contra la Unió Sovičtica seria desastrosa. Després d'intentar, amb uns resultats totalment infructuosos, de convčncer a Hiter que no continués amb l'Operació Barbarroja, s'embarcŕ en la campanya com una oportunitat de redimir-se i recuperar el crčdit perdut davant el desastrós atac contra Anglaterra. Com ja havia anunciat, la guerra contra la Unió Sovičtica es transformŕ en la derrota més vergonyosa per Alemanya. La contribució de Göring, com a cap de la Luftwaffe, va ser negativa, car era incapaç d'acomplir les seves promeses grandiloqüents i, a la llarga, va afectar a la seva relació amb Hitler.
Göring també patrocinŕ una unitat de combat de terra, la Divisió Hermann Göring, una unitat d'elit que lluitŕ en diversos fronts amb čxit. Les seves altres unitats al Front Oriental no tingueren tant d'čxit. Al front de l'Oder, tenia dues divisions paracaigudistes Fallschirmjäger, composades parcialment per oficials de la Luftwaffe sense gaire experičncia en combat terrestre. Se sap que va dir: "Quan les meves divisions paracaigudistes ataquin, tot l'Exčrcit Roig se n'anirŕ a l'infern". Quan l'Exčrcit Roig va atacar, la 9Ş Divisió Paracaigudista de Göring es col·lapsŕ primer.
Göring era també comandant en cap dels serveis de monitorització subterrani del telčfon i de les comunicacions de rŕdio, el , que treballava en connexió amb els serveis d'intel·ligčncia de l'Abwehr, la SS i el SD.
Per un altre costat, va ser encarregat de l'explotació dels vastos recursos industrials capturats durant la guerra, particularment a la Unió Sovičtica. En aixň demostrŕ ser un complert desastre, i realment poc del potencial disponible va ser efectivament posat a disposició de la mŕquina de guerra alemanya. Tanmateix, Göring va destacar pel seu paper com un dels principals espoliadors d'art a l'Europa ocupada. Göring va ser la mŕxima figura de la jerarquia nazi que autoritzŕ en paper la "solució final de la Qüestió Jueva", quan lliurŕ un memorand al SS-Obergruppenführer Reinhard Heydrich perquč organitzés els detalls prŕctics (que van culminar en la Conferčncia de Wannsee. Escrigué, lliuri'm tan aviat com sigui possible un pla general del material administratiu i els recursos financers necessaris per portar a terme la desitjada solució final de la Qüestió Jueva". És gairebé segur que Hitler li donŕ una ordre verbal a finals de 1941 sobre aquest efecte.
El 23 d'abril de 1945, amb el final de la guerra proper mentre que l'Exčrcit Roig s'apropava a la capital alemanya, Göring enviŕ un telegrama a Hitler des de Berchtesgaden a Berlín. En aquest telegrama, Göring proposava assumir el lideratge del Reich com a successor nomenat per Hitler. Hitler ho considerŕ deslleialtat i alta traďció, especialment perquč Göring donava un temps límit, després del qual consideraria que Hitler es trobava incapacitat. El 25 d'abril, Hitler ordenŕ que Göring fos posat sota arrest per Berhard Frank. Al seu testament, Hitler destituďa a Göring de tots els seus cŕrrecs i l'expulsava del Partit. Dos dies abans de suďcidar-se, Hitler enviŕ ordres a Frank perquč executés a Göring, a la seva esposa i a la seva filla (la prňpia fillola de Hitler). Una combinació del considerable encant de Göring, de la confusió de Frank, del terror dels darrers dies de la guerra (i potser de la decčncia per assassinar a una criatura) van fer que Frank desobeís l'ordre. Enlloc d'aixň, els Göring i els seus captors es van desplaçar junts cap al Schloß Mauterndorf, a on Göring havia passat part de la seva infŕncia.
El 26 d'abril de 1945, Göring va ser reemplaçat com a Comandant Suprem de la Força Ačria Alemanya (Oberbefehlshaber der Luftwaffe) per Hitler. Göring va ser reemplaçat pel recentment promogut a Mariscal Robert Ritter von Greim, el darrer comandant de la Luftwaffe.
Captura, judici i mort
Göring es rendí el 9 de maig de 1945 a Baviera. Era el tercer oficial nazi més alt conduďt als Judicis de Nuremberg, darrera del President del Reich Karl Dönitz i l'anterior Adjunt del Führer Rudolf Hess. Göring passŕ els seus darrers dies amb Gustave Gilbert, un oficial d'intel·ligčncia jueu que parlava alemany i era psicňleg. Gilbert qualificŕ a Göring amb un CI de 138, el mateix que Karl Dönitz. Portŕ un diari de les seves observacions dels procediments i converses amb els presoners, que posteriorment publicŕ amb el títol de "Diari de Nuremberg". La citació que apareix a continuació és part d'una conversa entre Gilbert i un desanimat Göring al vespre del 18 d'abril de 1946, mentre que els judicis s'havien aturat per un recés de 3 dies:
Suant a la seva cel·la al vespre, Göring es mostrava a la defensiva i no se'l veia gaire content sobre el rumb que prenia el judici. Deia que no tenia cap control sobre les accions o la defensa dels altres, i que ell mateix no havia esta mai Antisemita, que no es creia totes aquelles atrocitats, i que molts jueus s'havien ofert a testificar a favor seu
Malgrat a les afirmacions de quč ell no era Antisemita, mentre que estava a la preso, després de sentir parlar sobre els jueus supervivents hongareos, Albert Speer afirmŕ haver escoltat a Göring dir, Així doncs, encara n'hi ha allŕ? Creia que haviem pogut amb tots. Algú es va adormir.
Tot i que es va defendre a si mateix vigorosament, va ser comdemnat a morir a la forca. El jutge afirmŕ que:
No hi ha res que es pugui dir per mitigar. Perquč Göring va ser sovint, de fet gairebé sempre, la força motora, sempre darrere del seu cap. Va estar al capdavant d'una guerra d'agressió, tant com a líder polític com militar; era el director del programa de treball esclau i el creador del programa d'opressió contra els jueus i d'altres races, a casa i a fora. Tots aquests crims han estat admesos. En alguns casos pot haver conflicte de testimonis, perň en els termes d'ampli espectre, les seves prňpies admissions són més que suficients per estar convençut de la seva culpabilitat. La seva culpa és única en la seva enormitat. Els registres no porten cap excusa per a aquest home.
Göring presentŕ una apel·lació en la que deia que acceptava la pena de mort del tribunal si se li permetia ser afusellat com a un soldat i no penjat com a un criminal comú, perň els membres del tribunal li van negar aquest honor. Desafiant la sentčncia imposada pels seus captors, se suďcidŕ amb una cŕpsula de cianur la nit abans que en quč se suposava havia de ser penjat. Com va obtenir Göring el cianur i com el va amagar durant tot el temps de presó és desconegut. Després del seu suďcidi, Hermann Göring va ser incinerat i les seves cendres van ser llançades al Conwentzbach a Munic, que desemboca al riu Isar.
Göring i Alfred Rosenberg havien nascut el mateix dia (12 de gener de 1893, i si Göring no s'hagués suďcidat, haguessin mort també el mateix dia.
Cŕrrecs de Govern
1933 - Ministre sense cartera
1933-1945 - Ministre d'Aviació
1934-1945 - Ministre d'afers forestals
1935-1945 - Comandant de la Luftwaffe
1937-1938 - Ministre d'Economia
Precedit per: Hans Ulrich Klintzsche |
Cap de les SA 1923 |
Succeďt per: Franz Pfeffer von Salomon |
Precedit per: Paul Löbe |
President del Reichstag 1932 – 1945 |
Succeďt per: cŕrreg abolit |
Precedit per: Franz von Papen (Reichskomissar) |
Primer Ministre de Prússia 10 d'abril de 1933 – 24 d'abril de 1945 |
Succeďt per: cŕrreg abolit |
Precedit per: Adolf Hitler |
Reichsstatthalter de Prússia 1933 – 1945 |
Succeďt per: cŕrreg abolit |
Precedit per: nova creació |
Ministre d'Aviació del Reich abril de 1933 – abril de 1945 |
Succeďt per: cŕrreg abolit |
Precedit per: nova creació |
Ministre de Boscos del Reich juliol de 1934 – abril de 1945 |
Succeďt per: cŕrreg abolit |
Precedit per: títol de nova creació |
Comandant en Cap de la Luftwaffe 1935 - 1945 |
Succeďt per: Robert Ritter von Greim |
Precedit per: Hjalmar Schacht |
Ministre d'Economia del Reich novembre de 1937 – gener de 1938 |
Succeďt per: Walther Funk |
Col·laboradors de la Viquipčdia.
Hermann Göring [en línia]. Viquipčdia, l'Enciclopčdia Lliure, 2009 [data de consulta: 16 de setembre del 2009]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermann_G%C3%B6ring&oldid=4225901>.