Nikita Sergeyevich Khruixtxov  cognom habitualment occidentalitzat com Khrushchev ( Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971 ), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Josef Stalin. Va ser el primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica de 1953 a 1964 i primer ministre de la Unió Soviètica de 1958 a 1964. Va ser tret del poder pels seus col·legues del partit el 1964 i reemplaçat per Leonid Brezhnev. Va passar els set darrers anys de la seva vida sota l’estreta supervisió del KGB.

 

És famós per la seva analogia del nus de guerra , dirigida cap al president John F. Kennedy durant la Crisi dels míssils de Cuba: Sr. President, nosaltres i vostè no hauríem d'estirar dels extrems de la corda a la qual vosté ha fet el nus de guerra, perquè quan més fort estirem, el nus més s’estrenyerà. I arribarà un moment que el nus serà tan fort que ni tan sols aquell que el va lligar no tindrà força per a deslligar-lo, i llavors serà necessari tallar el nus, i no em faci explicar-li el que significaria això".

 

Biografia

 

Nikita Khrushchev naixia al poble de Kalinovka, Kursk Guberniya, Imperi Rus, ara ocupat per l'actual Kursk Oblast a Rússia. El seu pare era el camperol Sergei Nicaronovich Khrushchev. El 1908, la seva família passava a Yuzovka, què actualment és Donetsk, Ucraïna. Encara que era força intel·ligent, només va rebre dos anys d’escola i probablement no assolí l'ensenyament definitiu fins l'edat d'entre 20 i 30 anys.

Es va preparar i treballà com a fuster en diverses fàbriques i mines. Durant la Primera Guerra Mundial, Khrushchev es veia implicat en activitats sindicals i, després de la revolució bolxevic del 1917, lluità a l’Exèrcit Roig. Es convertia en un membre del Partit el 1918 i treballà a diversos càrrecs de gestió del Partit en Donbass i Kíev.

El 1931, Khrushchev es traslladava a Moscou i, el 1935, es convertia en el primer secretari del Comitè de la ciutat de Moscou (Moscou Gorkom) de VKP(b). El 1938, es convertia en el primer secretari del Comitè Central del Partit Comunista Ucraïnès..

 

 

 

Al començament de 1934, Khrushchev era membre del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, i fou membre del Politburó des de 1939.

II Guerra Mundial

 

Al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Khrushchev servia com un zampolit (oficial polític) amb l'equivalent al rang militar de tinent general. Els mesos posteriors a la invasió alemanya, el 1941, Khrushchev, com a líder del partit local, estava coordinant la defensa d'Ucraïna, però es retirà a Moscou després de perdre Kíev. Més tard, va ser comisari polític a la Batalla de Stalingrad i era l’oficial polític superior al sud de la Unió Soviètica durant la guerra.

 

Arribada al poder

 

Després de la mort de Stalin el març de 1953, hi havia una lluita de poder entre faccions diferents dins del partit. Inicialment Lavrenty Beria tenia un poder fàctic pel fet de controlar el Ministeri d'Afers Interns i Seguretat Estatal. Tement que Beria els acabaria eliminant, Georgy Malenkov, Lazar Kaganovich, Vyacheslav Molotov, Nikolai Bulganin i alguns altres es varen unir sota Khrushchev per denunciar Beria i treure'l del poder. Amb Beria empresonat esperant execució (que sería al desembre), Malenkov era l'hereu aparent. Khrushchev no era tan poderós com es tornaria després de la seva promoció. Pocs dels membres superiors del Comitè Central veien l'ambició que s’amagava dins seu. Es convertí en líder del partit el 7 de setembre d'aquell any, i finalment se situà per sobre dels seus rivals, el lideratge de Khrushchev marcava una transició crucial per a la Unió Soviètica. Va perseguir un conjunt de reformes i va impressionar els delegats del 20è Congrés del Partit el 25 de febrer de 1956 fent famós el seu Discurs Secret que denunciava el "culte a la personalitat" que envoltava Stalin, encara que ell mateix no s'havia quedat curt conreant-lo, i acusava Stalin dels delictes comesos durant les grans purgues. Això realment alineava Khrushchev com un dels elements més conservadors del Partit, però aconseguia derrotar el que qualificava com el Group Anti-partit després que fallessin en un intent de destituir-lo del lideratge el 1957.

 

El 1958, Khrushchev reemplaçava Bulganin com a primer ministre i s'establia com el líder indiscutit tant de l'Estat com del partit. Es convertia en el primer ministre de la Unió Soviètica el 27 de març de 1958. Khruschev promovia la reforma del sistema soviètic i començava a posar èmfasi en la producció de béns de consum més que en la indústria pesada.

 

El 1959, durant un viatge de Richard Nixon a la Unió Soviètica, va participar en el que més tard es coneixeria com el "debat de la cuina". Khrushchev corresponia a la visita aquell setembre, passant tretze dies als Estats Units. La seva nova actitud cap a Occident com a rival en comptes de com una entitat dolenta, alienava la Xina de Mao Zedong. La Unió Soviètica i la República Popular de la Xina, també, es veurien implicades més tard en una "guerra freda" similar provocada per la ruptura Sinosoviètica el 1960.

El 1961, Khrushchev aprovava els plans proposats per Walter Ulbricht, líder de la República Democràtica Alemanya, per construir el Mur de Berlín, i reforçava així la divisió per la Guerra freda entre Alemanya i la resta d'Europa.

 

La personalitat de Khrushchev

 

Khrushchev era vist pels seus enemics polítics a la Unió Soviètica com tosc, amb reputació d'interrompre els que parlaven per tal d'insultar-los. El Politburó el va acusar de "mentalitat de llebre", referint-se a les seves erràtiques polítiques. Regularment humiliava la nomenklatura, l'elit governant soviètica, amb les seves ficades de pota. Una vegada titllà Mao, que estava enfrontat amb Khruschev des de la denúncia de Stalin al Congrés de 1956, de "bota vella". En mandarí, la paraula "bota" s'utilitza regularment per descriure una dona prostituïda o immoral. El líder soviètic també és famós per condemnar el seu homòleg Bulgar, fent uns quants comentaris xenòfobs sobre la gent búlgara.

Les espifiades de Khrushchev eren parcialment el resultat de la seva educació formal limitada. Encara que intel·ligent, com els seus enemics polítics també admetien després que els hagués derrotat, i naturalment sagaç, li faltava el coneixement i comprensió del món més enllà de la seva experiència directa i es demostraria sovint fàcil de manipular per venedors pseudo-científics que sabien com atreure la seva vanitat i prejudicis. Per exemple, era un seguidor de Trofim Lysenko fins i tot després dels anys de Stalin i estava convençut que les crisis agrícoles de la Unió Soviètica es podrien resoldre amb plantacions de blat de moro en igual escala que als Estats Units, sense adonar-se que les diferències de clima i terra ho feien impossible.

 

Khrushchev va interrompre repetidament les ponencies de l'Assemblea General de les Nacions Unides el setembre-octubre de 1960 picant amb els punys a l'escriptori i cridant en rus. El 29 de setembre de 1960, Khrushchev interrompia per dues vegades un discurs del primer ministre britànic Harold Macmillan cridant i picant al seu escriptori. És famós el comentari de l'impertorbable Macmillan fet a Frederick Boland, el president de l'Assemblea (Irlanda), "si el Sr. Khrushchev desitja continuar, puc traduir-lo".

A les Nacions Unides, dues setmanes més tard, en un dels moments més surrealistes en la història de la Guerra freda, el primer ministre agitava la seva sabata i colpejava al seu escriptori. Durant un debat sobre una resolució russa que condemnava el colonialisme, es va enfurismar per una declaració, expressada des de la tribuna de Lorenzo Sumulong. El delegat filipí havia declarat que els soviètics empraven una doble moral, assenyalant la seva dominació d'Europa de l'est com a exemple del mateix tipus de colonialisme que la seva resolució criticava. Khrushchev llavors es va treure la seva sabata dreta, es va posar dret, brandant-la al delegat filipí a l'altre costat de la sala. Khrushchev enfurismat acusava Sumulong d'esser "kholuj i stavlennik imperializma", que és va traduir com "imbecil, serf i un sequaç d'imperialisme". La caòtica escena acabà finalment quan el president de l'Assemblea General, Frederick Boland, trencava la seva maça convocant a l'ordre els representants.

 

Retirada del suport

 

Els rivals de Khrushchev en el partit el deposen a la reunió del Comitè Central del PCUS el 14 d'octubre de 1964. La seva destitució va ser en gran part demanada pel seu comportament erràtic i rondinaire, que era vist com a vergonyant a l'escenari internacional. El Partit Comunista acusà posteriorment Khrushschev de cometre errors polítics, com la mala gestió el 1962 de la crisi dels míssils de Cuba i desorganitzar l'economia soviètica, especialment en el sector agrícola.

 

Després que el fessin fora, Khrushchev va estar set anys sota arrest domiciliari. Moria a casa seva a Moscou l'11 de setembre de 1971 i està enterrat en el cementiri Novodevichy a Moscou.

 

Accions polítiques clau

 

• En el seu Discurs Secret, Khrushchev denuncia Stalin pel seu culte a la personalitat i el seu règim per "la violació de normes leninistes de legalitat", començant el que es coneix com el "desgel de Khrushchev", període de final dels anys 1950 en què la repressió i la censura arribà al seu nivell mínim.

• Dissol el Cominform i es reconcilia amb Josip Broz Tito, i posa fi així al trencament de trencament soviètic-iugoslau conegut com Informbiro.

• Estableix el Pacte de Varsòvia el 1955 en resposta a la formació de l'OTAN.

• Ordena la intervenció militar soviètica de 1956 a Hongria

• Cedeix Crimea a Ucraïna el 1955.

• Proporciona suport a Egipte contra Occident durant la crisi de Suez de 1956.

• Promou la doctrina de "Coexistència pacífica" en la política exterior, acompanyada per l'eslògan "atrapar Occident i avançar-lo" en la política interna.

• Provoca la ruptura sinosoviètica per converses amb els EUA i per negar-se a donar suport al programa nuclear xinès.

• Inicia el programa espacial Soviètic, que llança l'Sputnik i Yuri Gagarin, i entra de cap a la cursa espacial. Participa en negociacions amb el president dels EUA John F. Kennedy per a un programa conjunt per arribar a la lluna, però l'assassinat de Kennedy el 1963 les frustra.

• Anul·la una cimera sobre la crisi per l'incident de l'U-2.

• Trobada amb Richard Nixon a Iowa.

• Inicia el desplegament de míssils nuclears a Cuba, que portarà a la crisi dels míssils de Cuba.

• Aprova la construcció del mur de Berlin el 1961, després que Occident ignorés el seu ultimàtum perquè Berlin occidental fos una "ciutat lliure" neutral i desmilitaritzada.

Accions econòmiques clau

• Segona onada de reclamació de terres verges i abandonades.

• Introducció de sovnarkhozes (Consells d'Economia del Poble), organitzacions regionals, en un intent de combatre la centralització i departmentalisme dels ministeris.

• Reorganització d'agricultura, amb preferència per les sovkhozes (granges estatals), i la introducció intensiva de blat de moro (fet amb què es guanya el sobrenom de kukuruznik, "l'entusiasta del blat de moro").

• Atenció a la crisi de l'habitatge amb la construcció de milions d'apartaments amb una configuració simple, batejata com khrushchovkas.

• Creà un sou mínim el 1956.

• Reconversió del ruble soviètic de 10:1 el 1961.

 

Llegat

 

En el costat positiu, se l'admirava per la seva eficiència i per mantenir una economia que, durant els anys 1950 i 1960, tenia taxes de creixement més altes que la majoria dels països occidentals, contrastats amb l'estancament que començaria amb els seus successors. És també cèlebre per les seves polítiques de liberalització, els resultats de les quals aportarien l'exoneració de sentències polítiques. Amb el programa d'amnistia de Khrushchev, els anteriors presos polítics i els seus parents podrien ara viure una vida normal.

Les seves polítiques també augmentaven la importància del consumidor, Khrushchev abocà més recursos en la producció de béns de consum i habitatge en detriment de la indústria pesada, fet que precipità una apujada ràpida del nivell de vida.

 

Les arts també es beneficien d'aquest ambient de liberalització, i obres com, Un dia en la vida d'Ivan Denisovich d'Aleksandr Solzhenitsyn crearen una actitud de dissentir que s'intensificaria durant el període de Kosygin-Brezhnev.

 

També va permetre a l'Europa de l'Est tenir una major llibertat d'acció en els seus afers domèstics i externs, sense la intervenció de la Unió Soviètica.

 

La seva desestalinització provocà un impacte enorme en els joves comunistes. Khrushchev animava altres líders comunistes liberals a reemplaçar la línia dura estalinista per tot el bloc oriental. Alexander Dubček, que seria el líder de Txecoslovàquia el gener de 1968, accelerà el procés de liberalització al seu propi país amb el seu programa, Primavera de Praga. Mikhail Gorbachev, que es convertiria en el líder de la Unió Soviètica el 1985, estava inspirat d'aquest període i es va fer evident amb les seves polítiques de glasnost i perestroika. Khrushchev es citat a vegades com "l'últim gran reformista" entre els líders soviètics anteriors a Gorbachev. En el costat negatiu, se'l critica per les seves mesures cruels en la Revolució Hongaresa de 1956, malgrat el fet que ell i Zhukov varen estar en contra de la intervenció fins a la declaració de retirada del Pacte de Varsòvia, i també per animar les autoritats d'Alemanya Oriental a aixecar el Mur de Berlín l'agost de 1961. També tenia habilitats diplomàtiques molt pobres, que a Occident li donaren la reputació de ser un camperol mal educat i salvatge, i fou vist al seu propi país com un pallasso irresponsable. També havia reprès persecucions contra l'Església ortodoxa russa, prometent públicament que pel 1980 "us mostraré l'últim sacerdot!".

 

Els seus mètodes d'administració, encara que eficaços, també se sabia que eren erràtics des que amenaçà de dissoldre un gran nombre d'agències de l'era estalinista. Va fer una jugada perillosa el 1962 sobre Cuba, que gairebé provoca una Tercera Guerra Mundial. L'agricultura a penes mantenia el creixement demogràfic, en barrejar-se bones i males collites, i culminant amb un fam canina el 1963 provocada per la climatologia. Tot això feia malbé el seu prestigi després de 1962 i era prou perquè el Comitè Central, la base crítica del suport a Khrushchev, prengués l'acció contra ell. Utilitzarien el seu home de confiança Leonid Brezhnev per donar un cop incruent.

 

A causa dels resultats de les seves polítiques, així com l'actitud cada vegada més regressiva dels seus successors, es tornava més popular després que deixés el poder, cosa que portaria molts dissidents a veure la seva era amb nostàlgia mentre els seus successors començaven a desacreditar o alentir les seves reformes.

 

Altra informació

 

Com que passava molt temps treballant a Ucraïna, Khrushchev donava la impressió de ser ucraïnès. Donava suport a aquesta imatge per fer servir camises nacionals ucraïneses.

A causa de diverses reformes de l'ortografia russa, la lletra ё es sovint reemplaçada per la е. Per això Khrushchev és la transliteració habitual, tot i que és més correcte Khrushchyov.

El fill més gran de Khrushchev, Leonid, va morir el 1943 al Front Oriental de la Segona Guerra Mundial. El seu fill més jove Sergei emigrat als Estats Units, és ara un ciutadà americà i professor a la Brown University i a l'Institut Watson per a Estudis Internacionals. Sovint parla a les audiències americanes per compartir les seves memòries de l'"altre" costat de la Guerra Freda.

 

La primera esposa de Khrushchev, Yefrosinya, moria el 1921 de fam i esgotament després de la Guerra Civil Russa; era la mare de Leonid i una filla, Julia. La seva segona esposa era Nina Petrovna Kukharchuk (morta el 1984), amb qui es casava el 1924; a més a més de Sergei, tenien dues filles, Rada i Lena.

 

Lectures complementàries

 

• William Taubman: Khrushchev: L'home i la seva era - Londres, Free Press, 2004

• Khrushchev Remembers: The Glasnost Tapes - editat per Jerrold L. Schecter, Boston, Little Brown, 1990

• Khrushchev Remembers - editat per Strobe Talbott, 1970

• Khrushchev, Sergei N.:  Nikita Khrushchev i la creación del superpoder, Penn State Press, 2000.

• El caça-nazis. Els fitxers Wiesenthal per Levy, Alan 1993, 2002 barnes and noble books

Part III, Raoul Wallenberg. Capítol 19. p. 202. La desaparició de Wallenberg.

• Khrushchev on Khrushchev, del seu fill Khrushchev, Sergie N. Little, Brown and Company, 1990.

• Rettie, John. "How Khrushchev Leaked his Secret Speech to the World", Hist Workshop J. 2006; 62: 187–193.

Enllaços externs

 

• The Case of Khrushchev's Shoe, by Nina Khrushcheva (Nikita's granddaughter), New Statesman, Oct. 2, 2000.
• Modern History Sourcebook: Nikita S. Khrushchev: The Secret Speech - On the Cult of Personality, 1956
• A "Stalinist" rebuttal of Khrushchev's "Secret Speech" from the CPUSA, 1956
• [1], Film chronicles the plot to expel Nikita Khrushchev from his post as KPSS Secretary General.
• "Tumultuous, prolonged applause ending in ovation. All rise." Khrushchev's "Secret Report" and Poland

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Nikita Khruixtxov [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2007 [data de consulta: 20 de setembre del 2007]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nikita_Khruixtxov&oldid=1349565>