Orígens i estudis

Nasqué el 28 de desembre de 1856 a la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill del Reverend presbiterià Joseph Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patí dislèxia aconseguí graduar-se el 1879 per entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.

El gener de 1882 Wilson obrí un bufet d'advocats a Atlanta, tot i que aquesta experiència no fou satisfactòria per a ell, tenint en ment una futura carrera política. Així tornà a la universitat per aconseguir un Doctorat en Ciències polítiques. El 1902 fou escollit President de la Universitat de Princetown, càrrec que desenvolupà fins el 1910.

Carrera política

Durant la Guerra civil dels Estats Units Wilson veié un sistema polític decadent, considerant antiquada la Constitució, volent un sistema parlamentari per al seu país en substitució del sistema presidencial.

El 1911 fou escollit Governador de Nova Jersey pel Partit Demòcrata, càrrec que desenvolupà fins el 1913. El 1912 aconseguí guanyar la nominació pel Partit Demòcrata a les eleccions presidencials de 1913, eleccions que guanyà i que el convertí en el 28è President dels Estats Units.

En prendre possessió del seu càrrec un dels primers actes fou la seva assitència al Congrés dels Estats Units d'Amèrica per discutir una llei sobre les duanes. Wilson fou el primer president en un segle en adreçar-se directament al Congrés. Així mateix fou el primer en impulsar el sufragi universal directe per l'elecció dels senadors. El 10 d'octubre de 1913 accionà el botó d'explosió que donà inici a les obres del Canal de Panamà.

La seva presidència fou marcada per l'intervencionisme vers Iberomèrica. Així intervingué el 1914 a Mèxic per fer dimitir el general colpista Huerga; el 1915 a Haití un cop assassinat el president Sam; el 1916 novament a Mèxic per la cerca i captura del bandoler Pancho Villa, intervenció que durà fins el 1917; el 1916 a la República Dominicana per establir l'ordre, fins el 1924.

Realitzà polítiques socials com l'establiment de les 8 hores de treball així com el Servei Nacional de Parcs Nacionals, afavorí la inserció de la minoria jueva a la vida política amb la designació del primer magistrat d'origen jueu. El 1917 instituí el servei militar obligatori, un servei que no havia tingut els EUA des de la Guerra de Secessió dels Estats Units. Aquell mateix any instaurà una de les lleis més ambicioses dels seus mandats, la prohibició de fabricació, transports i venda d'alcohol, iniciant-se així l'anomenada Llei seca.

Inicialment neutral en el conflicte armat de la Primera Guerra Mundial, no realitzà el primer gest de condemna del règim alemany fins l'enfonsament del vaixell britànic RMS Lusitania el 7 de maig de 1915, on moriren 114 nord-americans.

No fou fins el 2 d'abril de 1917 que Wilson demanà al Congrés la intervenció nord-americana al conflicte armat europeu. El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés nord-americà la llista de catorze punts de Wilson, condició necessaria per a l'obtenció de la pau:

• la fi de la diplomàcia secreta,

• la llibertat de navegació i comerç,

• la desaparició de les barreres econòmiques,

• la reducció dels armaments militars,

• reglamentació de les rivalitats colonials,

• l'evacuació de Rússia,

• la restitució de la sobirania a Bèlgica,

• la restitució d'Alsàcia i Lorena a França,

• el reajustament de les fronteres d'Itàlia,

• l'autonomia dels pobles de l'Imperi austrohongarès,

• l'evacuació de Romania, Sèrbia i Montenegro,

• l'autonomia dels pobles de l'imperi Otomà,

• la restitució de la sobirania de Polònia,

• la creació d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions.

Tots aquests punts serviren per establir el Tractat de Versalles de 1919 que significà la fi de la Primera Guerra Mundial.

El 2 d'octubre de 1919 Wilson sofrí un accident vascular cerebral que el deixà immòbil. Aquest atac de feridura l'incapacità per desenvolupar el seu càrrec presidencial, però el seu vicepresident Thomas Riley Marshall no utilitzà el dret vigent per aconseguir el poder, per la qual cosa Wilson fou president fins les eleccions de 1921. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoció de la pau després de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Versalles.

Wilson morí a Washington DC el 3 de febrer de 192

• Woodrow Wilson Awards

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1919

Col·laboradors de la Viquipèdia. Woodrow Wilson [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2010 [data de consulta: 17 de juliol del 2010]. Disponible en <http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Woodrow_Wilson&oldid=5655576>.