Juan Yagüe Blanco          |  BIOGRAFIES  | TEMA   FEIXISME |  

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891  Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

El 1907 ingressà en l'Acadèmia d’Infanteria, sortint d'ella amb el grau d'oficial el 1910. Destinat a l'Àfrica va ser destinats als Regulars amb base a Larache, prenent part en nombroses operacions i assolí per mèrits de guerra els ascensos a capità i comandant; el 1934 se’l posà al de les tropes expedicionàries d'Àfrica que marxaren a Astúries a dominar la revolta.

Membre de la Falange Española i amic personal de José Antonio Primo de Rivera, el 17 de juliol del 1936, essent tinent coronel, al capdavant de la Segona Bandera del Terç Duc d'Alba de laLegió va participar del cop d'estat militar. Al capdavant de la Legió passà a la Península, fent-se càrrec a Sevilla de les columnes amb què conquerí Huelva i Badajoz, on va mamar afusellar a unes 4.000 persones del bàndol republicà.

Posteriorment va conduir les seves tropes a alliberar l'Alcàsser de Toledo, fet que li suposà fortes desavinences amb Franco, ja que creia que estava perdent temps en un objectiu secundari i l'objectiu principal era avançar sobre Madrid, motiu pel qual serà apartat del comandament.

Posteriorment sera novament posat el capdavant de tropes amb les que participarà de la Batalla de Madrid. Durant aquest període actuà algun temps al front de la Divisió no. 4 i del I Cos d'exèrcit de Madrid, també va intervenir eficaçment en la Batalla de Brunete.

Al crear-ne el Cos d'Exèrcit Marroquí se li confia el comandament, i participà amb ell en la batalla d'Alfambra, trencant després (març de 1938) el front d'Aragó i ocupant Belchite i Casp: creuà l'Ebre per la part de Codo, avançà ràpidament pel pla dels Monegres en direcció al Cinca, ocupà Fraga i, després d'una lluita molt forta, s'apoderà de Lleida. Posteriorment prengué part en la disputada Batalla de l'Ebre, i durant tota la campanya de Catalunya operà per la zona costanera, ocupant Reus, Tarragona i Barcelona.

Va ser ferit tres vegades. Ascendí a general de brigada per mèrits de guerra. Fou una icona de la dictadura franquista la seva entrada amb l'exèrcit vencedor a Barcelona el 22 de febrer de 1939. Tot i això també foren notories les seves desavinences amb Francisco Franco, el qual va arribar a cessar-lo diverses vegades de les seves responsabitats. En el bàndol republicà era conegut amb el sobrenom del "Carnisser de Badajoz", per la seva responsabilitat en l'execució de combatents i militants republicans a aquella ciutat un cop fou conquerida per les seves tropes.

L’11 d'agost de 1939 fou nomenat ministre de l'Aire, càrrec que desenvolupà fins a finals de 1940; el 12 d'abril del mateix 1940 fou ascendit a general de divisió, i l’1 de novembre de 1943 a tinent general, sent nomenat el 18 del mateix mes i any capità general de la Sisena Regió. A més de les medalles del Mèrit Militar, estava en possessió de la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i del Mèrito Agrario.

 

Yagúe, jefe de la rebelión en Africa

Weblinks

 

Col·laboradors de la Viquipèdia. Juan Yagüe Blanco [en línia]. Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 2014 [data de consulta: 25 de juny del 2014]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Juan_Yag%C3%BCe_Blanco&oldid=13688803>.

76 años después de la matanza de Badajoz / PUBLICO 12/08/2012

 

fideus/