L'INSPECTOR JOAN CAPO I EL SEU CONTEXT EDUCATIU

Joan Capó i Valls de Padrinas (1888-1952), Inspector d'Ensenyament Primari amb una marcada personalitat i un notable nivell professional, omple una extensa època -quasi vint-i-cinc anys- d'intensa activitat relacionada amb l'educació a casa nostra.

Format a l'Escola Superior de Magisteri de Madrid (1911-14), centre del clara inspiració institucionista, fou deixeble i continuador de la tasca del gran pedagog Miquel Porcel i Riera (1869-1933) i rebé de manera sistemàtica la influència dels corrents europeus integrats dins el moviment conegut com a Escola Nova.

La seva presència a la Inspecció d'Ensenyament Primari de les Illes Balears (1915-38) suposà una aportació valuosa, sobretot durant els anys de la seva responsabilitat en Cap (1924-37).

L'any 1918 creà el Museu Pedagògic Provincial, concebut com a centre de vida pedagògica, de reunió i d'intercanvi, des del qual coordinava el moviment de renovació pedagògica que tan intensament promogué. La Diputació Provincial oferí el local (edifici de La Misericòrdia), l'ajut econòmic i el patrocini institucional i deixà la coordinació a una comissió tècnica amb la qual col·laboraven tots els membres de la Inspecció, el professorat de les Escoles Normals, un considerable nombre de mestres i altres professionals qualificats.

Entre moltes altres iniciatives, cal recordar el projectat (però no celebrat) Congrés Nacional d'Educació (1920), la reunió de tots els batles de les Illes Balears d'on sortí una programació de construcció massiva d'escoles segons projectes de Guillem Forteza (1926), el Curset elemental de Psiquiatria Escolar coordinat pel Dr. Joan Ignasi Valentí (1933-34), les publicacions El Magisterio Balear i Boletín Pedagógic, l'organització de les Colònies Escolars, les activitats de formació permanent dels mestres etc. etc.

Joan Capó, a partir del seu liderat personal i professional, desenvolupava i promovia un intensíssima activitat. Per això, a l'hora de valorar les seves actuacions i publicacions resulta inevitable no distinguir diversos ni vells i reconèixer-hi no sempre la mateixa qualitat.

Cal considerar, tot partint de la seva adscripció al corrent institucionista-liberal, que la seva actuació professional té un context històric ben peculiar: la Monarquia constitucional, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, el cop d'Estat del General Franco, la postguerra ... Tenint en compte que ocupà el càrrec d'Inspector en Cap (amb les connotacions polítiques òbvies d'aquesta responsabilitat) des de l'any 1924 fins a l'any 1937, no és dificil reconèixer una considerable i, a vegades excessiva, capacitat d'adaptació.

El rerafons educatiu de la seva tasca era el progressiu, i sovint eufòric, desenvolupament del moviment de l'Escola Nova pertot arreu i la divulgació bibliogràfica dels nous mètodes. Durant la Segona República, la millora del Sistema Educatiu constituí un dels objectius polítics prioritaris: construcció d'escoles, formació del professorat i renovació educativa amb forta projecció social.

Els esdeveniments de l'any 1936 capgiraren el text i el context. La depuració entre el magisteri de les Illes Balears fou tan escandalosament àmplia com immerescuda i, finalment, afectà també l'Inspector Joan Capó. Malgrat el seu càrrec i la seva actitud inicial vers el nou règim, fou portat uns mesos a Can Mir i, després, a Almeria i Castelló.

En sistesi, Joan Capó i Valls de Padrinas va escriure una llarga, interessant i rica pàgina de la història de l'Educació a casa nostra, fins ara irrepetida i que constitueix un punt de referència necessari i una lliçó permanent per al nostre present i peral nostre futur. La consciència social a favor de l'Educació que ell promogué i que creu que les energies esmerçades en aquesta empresa es converteixen, més endavant, en fruits ben madurs al si de la col·lectivitat, pot esser, canviat el context i superades certes contradiccions, el seu llegat més valuós.

L'any 1988 la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, celebrà el centenari del seu naixement i fou col·locada una làpida commemorativa a l'edifici de La Misericòrdia, antiga seu del Museu Pedagògic Provincial.

Jaume Oliver i Jaume

Gran Enciclopèdia de Mallorca

vol. 3  pàg,  134