´Aún arrastro el temor del día en que presencié el arresto de mi tío´´

M. ELENA VALLÉS. PALMA.

"Escondido tras un árbol, escuché que los amigos personales del tío Emili le decían que huyera, que la guerra estaba a punto de estallar". Josep Darder i Sastre, sobrino de Emili Darder Cànaves, destapa con ésta y otras confesiones el baúl de sus recuerdos infantiles compartidos con el que fuera alcalde de Palma de 1933 a 1936. Moll acaba de publicar el volumen que los compila: Impressions d´un infant d´abans i de l´inici de la Guerra Civil a Mallorca.

Ante los consejos de sus allegados, recuerda Josep Darder, "mi tío siempre se preguntaba por qué tenía que irse. Él no sentía que hubiera hecho nada malo". El capítulo más estremecedor del libro, enmarcado entre 1927 y 1936, es en el que Josep Darder rememora la detención de su tío. "Primero, los Jinetes de Alcalá, que acababan de ser liberados del Castell de Sant Carles, vinieron a mi casa, justo al lado de la de mi tío, pues éramos vecinos. Amenazaron a mi padre pidiéndole por Emili, pues no le habían encontrado en su casa. Mi padre dijo que probablemente estaría en casa de mi otro tío, Tomeu. Le pusieron dos pistolas en la espalda para que les dirigiera hasta allí. Mi madre me dijo que fuera con mi padre, que le acompañara. Enseguida caí en la cuenta de que mi madre pensó que si un niño de ocho años iba con él, no iban a atreverse a hacer determinadas cosas. Me levanté y uno de los Jinetes me puso una pistola en la nuca. Y así fuimos hasta casa de mi tío Tomeu, donde apresaron a Emili. El camino se me hizo larguísimo". Darder terminó cautivo en el Castell de Bellver y, posteriormente, fusilado en el cementerio de Palma.

"Este libro es una deuda que tenía con mi tío. Después de todo aquello, me quedé traumatizado. Aún arrastro el temor de aquel día. Luego estudié Ingeniería y comencé a hacer vida normal", relata. El volumen, prologado por el cura y escritor Jaume Santandreu, comenzó a gestarse en 2000. "Primero lo escribí todo de memoria y después fui consultando libros y documentación. En realidad no son más que unas primeras impresiones espontáneas", explica el sobrino, agradeciendo la colaboración de Susanna Moll, directora de producción de la editorial homónima, en la edición.

En el libro, se recogen asimismo las peripecias típicas de todo niño: sus juegos con la prima Emília, hija del alcalde fusilado; el cine Pathé-baby; el caballito de madera, o los cuentos que relataba su padre sobre El Temple. Las impresiones que Josep Darder tenía sobre su tío también tienen su espacio: "iba muy bien vestido", "era despistado, sencillo, hablaba con todo el mundo, pero siempre con la palabra justa".

En cuanto a los exiliados de la isla, Josep Darder recuerda que la vivencia de su marcha era "muy dura", pero que sucedían tantas cosas y tan rápido, que "había que sobreponerse para continuar". La Guerra Civil les convirtió en "seres miedosos y traumatizados". "He arrastrado este temor durante muchos años y creo sinceramente que todavía no podemos hablar abiertamente de todo aquello. Todavía hay tabúes. Falta una segunda transición", reza.

Diario de Mallorca 27/11/2009

Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca  DE JOSEP DARDER SASTRE Editorial Moll, 2009

La detenció d’Emili Darder

Antoni Marimon

Lamentablement, no disposam a les Illes Balears d'una gran producció memorialística, així que és una bona notícia que Josep Darder Sastre hagi decidit publicar els seus records d'infantesa. Aquest llibre, titulat Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca, se suma a una curta llista de memòries relatives a la Guerra Civil, entre les quals podem esmentar, sense ànim d'exhaustivitat, Memòria de Mallorca, 1936, de Josep Pons Bestard (1990); Crònica d'un presoner mallorquí als camps de concentració (1936-1942), de Gabriel Riera Sorell (1991); Memòries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca, de Heinz Kraschutzki (2004); La Guerra Civil en Menorca, 1936-1939. Relato histórico de un testigo (1994), de Deseado Mercadal Bagur, i Memorias de la guerra y del exilio, de Fernando Bertazioli Riquer (1996).

Així mateix, no podem deixar de recordar les obres d'Alberto Bayo i Georges Bernanos, que s'han reeditat en diverses ocasions i s'han convertit en autèntics clàssics. En aquest cas, bona part de l'interès radica en el fet que Josep Darder Sastre era nebot d'Emili Darder Cànaves i, a més, vivia just al costat del domicili de qui era batle de Palma aquell fatídic juliol del 1936. Així, Josep Darder aporta nombroses dades sobre la família d'Emili Darder, les relacions amb els seus germans Bartomeu i Gabriel -que era el pare de Josep Darder-, i la vida quotidiana de les famílies burgeses dels anys trenta. Entre d'altres aspectes, m'ha cridat l'atenció el fet que Emili Darder compràs a la seva única filla, Emilia, una gravadora i reproductora de pel·lícules en format especial, que es comercialitzava amb el nom de Pathé-Baby, i que evidentment entusiasmava al seu cosí Josep Darder.

En un altre sentit, i com passa en moltes famílies, els ideals republicans i d'esquerres d'Emili Darder no eren seguits pels seus germans Bartomeu i Gabriel, sense que això, de totes maneres, perjudicàs les relacions familiars. Per cert que Bartomeu Darder tenia quatre fills, un dels quals, Emili Darder Hèvia, va partir com a porter de l'Atlètic Balears per participar en l'Olímpiada Popular que s'havia de celebrar a Barcelona, però tot d'una que va poder va passar la frontera francesa i va tornar a Mallorca. Un germà seu, de nom Bartomeu, segons explica Josep Darder, era metge, havia fet pràctiques a Alemanya en temps de Hitler i tenia algunes coneixences entre els enemics de la República, així que es pensava que podria intercedir pel seu oncle Emili si les coses anaven malament.

I tant que hi anaren. Segurament el moment més dramàtic del llibre de memòries de Josep Darder és la detenció d'Emili Darder, ja que els que l'anaven a detenir, dos oficials de cavalleria dels anomenats Jinetes de Alcalá, irromperen a ca seva pistoles en mà cercant el darrer batle republicà de Ciutat. Aquest, molt malalt, s'havia instal·lat a cal seu germà Bartomeu, que era metge i també veïnat, de manera que no el trobaren en el seu domicili. Els energúmens feixistes encanonaren Gabriel Darder i l'obligaren a acompanyar-los a cercar Emili. Aleshores, la mare de Josep Darder l'envià amb son pare, pensant que davant un infant no farien una barbaritat, però fins i tot encanonaren aquell nin de vuit anys.

No puc deixar de destacar el fet que, a més, obligassin son pare a parlar en castellà amb la coneguda i menyspreadora exclamació d'"hable en cristiano". Per cert, que a més d'aquests famosos Jinetes de Alcalá, varen esser nombrosos els castellanoespanyols residents a Mallorca que es destacaren per la seva adhesió incondicional a l'aixecament militar i d'extrema dreta contra la República, si bé és ben cert que també hi havia mallorquins entre els repressors més ferotges, com Mateu Torres Bestard, i alguns militars peninsulars més aviat tebs, com Antonio Álvarez Ossorio. En definitiva, Josep Darder i Sastre ha fet una aportació ben interessant al coneixement de la Guerra Civil i de la figura d'Emili Darder, de lectura agradable i molt apropiada per a un públic no especialitzat.

Diari de Balears

24/11/2009

Els Darder del Temple

Bartomeu Fiol

Un nebot d'Emili Darder, un dels personatges més entranyables de la vida cultural, científica i política de la Mallorca d'abans del Gloriós Engronsament, acaba de publicar un llibre de records que resulta commovedor per a tot fill d'aquesta terra que tengui un mínim de sensibilitat moral i històrica. Es tracta d'Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca, de Josep Darder i Sastre, enginyer industrial jubilat, cap de baixa tensió de Gesa durant moltíssims d'anys, editat per can Moll. A mi m'ha impressionat especialment l'entorn familiar del personatge. Perquè és el cas que "la pinya que formaven els Darder del Temple" -com ens narra l'autor- es caracteritzava per l'estretor dels seus llaços, en bona part determinada pel fet de viure les tres branques en un mateix espai ciutadà, el de l'Almudaina de Gumara, esdevinguda més tard el recinte dels templers.

El besavi Bartomeu Darder, nat a Valldemossa, va muntar un forn al carrer de Vallori de Ciutat i va poder donar la carrera de metge als seus dos fills Tomàs i Josep. Tomàs va comprar, el 1896, l'ampli recinte esmentat, instal·lant-s'hi i instal·lant-hi els seus tres fills, Bartomeu (metge també), Gabriel (manescal) i Emili (metge analista, fundador i president de l'Associació per la Cultura de Mallorca i batlle de Palma, afusellat el 24 de febrer de 1937), amb la particularitat que tots els habitatges donaven a un gran espai verd interior -amb sis fasers espectaculars que l'abundant material fotogràfic inclòs en el llibre ens donen a conèixer- sense cap barrera entre les propietats resultants. Això feia que l'autor, fill de Gabriel, jugués diàriament amb la seva cosina Emilia, filla d'Emili, el batlle assassinat.

L'autor ens parla llargament d'aquests jocs: amb els conills de rata que el seu oncle utilitzava per a les proves del seu laboratori, que crec que hem de considerar com el primer que es va instal·lar a Mallorca, i amb la col·lecció de fòssils, als quals aquest era aficionat; amb les disfresses que es posaven d'amagat; amb la cussa Brinca, de raça russa, que de vegades els acompanyava en les eixides familiars a Can Xarpa, a la carretera vella de Sineu, i a la finca es Racó, a Bunyola; amb les pel·lícules de Charlot, Buster Keaton, Stan Laurel i Oliver Hardy, que veien mitjançant una Pathé-baby, que manejava, agosarada, Emilia... Un altre d'aquests records que m'ha cridat l'atenció és la cremada, el 10 de maig de 1936, de l'església de Santa Fe, al barri de la Calatrava, que llavors era la parròquia a la qual pertanyia el Temple.

L'autor subratlla que el rector va salvar les formes del sagrari portant-les, en primer lloc, al veïnat domicili del batlle de ciutat, sabent que hi estarien segures. Acabaré, perquè no tenc més espai, transcrivint la comprensible queixa de l'autor: "Quan la gent passa per la cantonada dels carrers Antoni Planes i Enric Lladó, ningú no s'assabenta que aquell edifici, blanquejat i amb l'escut de les forces de l'Aire (ara Delegació de Defensa), va ser la casa pairal i el lloc on treballava el batlle que va fer tant per Ciutat.

Diari de Balears

01/12/2009