Gabriel Alomar

Memoria Civil, núm. 3, Baleares, 19 enero 1986

Mateu Morro

Gabriel Alomar i Villalonga és una de les figures més suggestives i interessants de la nostra història contemporànea. La seva talla intel·lectual, l'actitud critica front a la societat mallorquina i el seu compromís polític els singularitzen de manera destacada dins el panorama dels nostres intel·lectuals. Antoni Serra ha reflectit molt bé la relació d'Alomar amb la societat mallorquina i n'ha indicat les seves nombroses contradiccions. Avui Alomar ens apareix com un home profundament idealista, fermament ancorat a les ideologies republicanes i radical de finals del s. XIX.

El seu socialisme sempre fou filosòfic i abstracte, escassament lligat a la quotidianeïtat de les classes populars. Certament fou un dels primers en lligar el catalanisme amb el socialisme, i aquest és un dels seus mèrits més importants, i també participà en els intents de crear una esquerra catalanista, essent un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya; però les seves referències culturals eren les del liberalisme radical i individualista, del qual se n'havia amarat des de la seva joventut (havia simpatizat amb l'anarquisme.

Aportació al socialisme

Granir Barrera, a Justicia Social el 1931, indicava prou bé quines foren les aportacions d'Alomar al socialisme catalanista: Hi aportà un fons d'humanisme serè que compensa, amb la seva dolcesa, l'aspror massa vegades eixarreïda d'un excessiu cientifisme pseudo-marxista, i una clara consciència de la personalitat nacional de Catalunya.

El món d'Alomar fou fonamentalment ideològic i intel·lectual, i la seva capacitat -i potser la seva voluntat- d'adaptar-se a la realitat mallorquina fou reduïda. El seu discurs era massa teorètic, massa abstracte, massa idealitzat per a fer-se popular entre amplis sectors. Un aspecte d'aquesta actitud és la seva posició front a l'Estatut d'Autonomia de les illes, negant la capacitat de les Balears d'obtenir una autonomia pròpia, com féu en el seu atac a l'article 13 de la Constitució republicana que prohibia la federació de les regions autonòmiques. Posició que potser no era massa escaient aleshores, i que de fet entrava en contradicció amb la lluita dels mallorquinistes (de dreta i d'esquerra) per dur endavant un Estatut.

Aportació a Mallorca

A mesura que les contradiccions socials s'anaren intensificant, i la República entrà a la crisis que havia de conduir a la Guerra Civil, Alomar va anar quedant més marginat. Les dialèctiques de lluita de classes armada, i les revolucions i feixismes, no quadraven massa dins els esquemes d'aquell demòcrata, humanista i laic, que tenia por de les tempestes.

Malgrat tot, el seu prestigi i el seu mestratge intel·lectual fou considerable entre els homes de la 2a. República a Mallorca, des d'Alexandre Jaume a Emili Darder, i contribuí notoriament a la formació d'una actitud progressista i nacionalista a Mallorca