Vaixell Jaume I, l'infern dins la bodega

Memoria Civil, núm. 33, Baleares, 17 agosto 1986

Antoni Oliver

El vaixell Jaume I va servir també de presó, durant un període que avarca del 25 de juliol de 1936, fins a mitjans setembre del mateix any. Les condicions de vida eran particularment dures. Qualificades de infernals per persones que hi restaren alguns mesos. Els presos, aproximadament quatre cents, estaven amuntegats, literalment a cadascuna de les dues bodegues, una a proa i una altre a popa. Una escotilla, oberta ademés dels ulls de bou, eren les úniques víes de ventil·lació.

Vaixell Jaume I, quan encara no era presó

El vaixell estava controlat per les autoritats militars. Un oficial, un sergent, dos caporals i deu soldats, s'encarregaven de la vigilància. El menjar, que consistía, igual que a Ca'n Mir, amb llegums, i boniatos, el portaven del quarter de cavallería de Sa Calatrava. Les condicions inhumanes, d'amuntegament, s'agreujaven, debut a que, en els mesos d'estiu, d'intensa calor, les planxes de ferro del vaixell cremaven. Els presos sortien a pasejar a coberta, a migdia sota l'atenta mirada dels soldats. Malgrat les duríssimes condicions de vida, estar en el Jaume I, era una garantia de que no s'entrava a cap saca ni de que seria assasinat cap pres. A diferència que a Ca'n Mir, els reclusos no eren fitxats, ni tampoc recomptats. No deixaven entrar cap tipus de menjar.