Julià Adrover

Memoria Civil, núm. 36, Baleares, 7 septiembre 1986

Antoni Nadal

Julià Adrover i Llaneras va néixer el 2 d'abril de 1900 a Felanitx. El 24 de setembre de 1916 va professar l'ordre teatina i el 19 d'abril de 1924 fou ordenat sacerdot. Més tard obtingé el doctorat en Teologia. Estudià a Roma i probablement exercí de secretari dels superiors mallorquins que hi residien (Miquel J. Cerdà, Bartomeu Monserrat i Adrover, etc.) Eren els anys de la consolidació del moviment feixista, els quals feren efecte sobre el pare Adrover. L'estiu de 1936 es trobava a Mallorca i els seus coneixements d'italià li valgueren el nomenament d'intèrpret d'Arconovaldo Bonaccorsi, el comte Rossi. Cal suposar que també li va fer de conseller espiritual.

Julià Adrover a la dreta del "Comte Rossi" pels carrers de Porto Cristo el mes d'agost de 1936

 

El pare Adrover traduïa a l'auditori les arengues del comte Rossi. També facilità la versió castellana de l'al·locució que Pius XII adreçà als bisbes, sacerdots, religiosos i seglars pròfugs d'Espanya que es va publicar -tal volta per primera vegada- en el "Boletin Oficial del Obispado de Mallorca" de 30 de setembre de 1936 i en el "Correo de Mallorca" del mateix dia. Segons Pere Llabrés, la publicació d'aquestes paraules fou un intent de presentar-les com una presa de posició de Pius XII a favor del bàndol "nacional". El pare Adrover fou el postulador de la causa de beatificació de sor Francina-Aina Cirer de Sencelles.

Abando de Mallorca

Bernanos es va referir al pare Adrover en Els gran cementiris sota la lluna, on ressalta que duia calçons, botes i una creu blanca damunt el pit, però contràriament al que diu, sembla que no solia anar armat. Bernanos s'equivoca també, quan assegura que fou afussellat pels militars. Julià Adrover partí en hidro cap a Itàlia el 23 de setembre de 1936, acompanyant el comte Rossi. Des de llavors, el pare Adrover tornà comptades vegades a Mallorca. L'any 1946 visità les missions teatines del Colorado (EEUU) per als castellanoparlants. El viatge finí a l'Argentina per tal d'estendre-hi l'ordre. Aquell mateix any s'obriren noves cases de formació a la diòcesi de la Plata. Durant la postguerra, el pare Adrover ocupà el càrrec de vicari general i posteriorment els de prepòsit general i procurador de l'ordre davant el Vaticà- Morí a Roma el 24 d'agost de 1965, als 65 anys d'edat.