DIARI - 1937

EL MÓN 1936 / ESPANYA: ZONA NACIONAL / ZONA REPUBLICANA

1931 - 1932 - 1933 - 1934 - 1935 - 1936

MALLORCA

Gener

- Celebració de la Festa de la Conquesta. S'hi tornen introduïr actes religiosos a la Seu, processó cívica i desfilada militar.

- Els Consells de guerra omplirán tràgicament tot l'any.

- En el camp esportiu dues de les manifestacions que tenien més popularitat aleshores foren la boxa i el frontó, les competicions de la primera es celebraven al Mercat.

- Inauguració d'una làpida al Camp d'Aviació, dedicada a la memòria d'Arturo Rizzi, (ED, 26-I-37, p. 3)

- Hi hagué quatre morts entre els militars de Son Bonet, quan feu explosió una bomba que estaven manipulant (veure premsa del día 30). Els accidents fortuits foren causa de prou baixes sobretot entre els aviador.

Febrer

-  S'acabà el monument al Port de Pollença per recordança dels dos primers militars morts a Mallorca durant la Guerra, l'Alferez Cerdà Bisquerra i el soldat Marroig Crespí

- Les consignes aparegudes a la premsa aconsellen no parlar als estrangers ni donar-lis gens d'informació, amb l'amenaça de considerar traidors als que no ho hacin.

- Les festes del Carnaval són suprimides, la propaganda suggereix que es doni per a la causa nacional tot el que es tenia previst gastar durant aquest temps de bauxa.

- Amb motiu de la manca de paper es va proposar fer una gran ampliació de la fàbrica situada al mig de s'Albufera. Els anuncis que proposen comprar-ne accions com un bon negoci, surten a la premsa del moment.

- Rera la promulgació del "Decálogo Español del Trabajo", una placa de bronze on estava gravat és situada al Carrer Palau Reial.

- Es duen a terme amb prou celeritat els assaigs de l'obre de teatre "A la sombra del Alcázar", de autor local G. Sureda de Armas. S'estrenà el mes següent, i la representació la feu la companyia Ramis-Morton.

Març

- Es produeix un canvi radical al calendari de festes. Les que es suprimiran foren: Dijous llarder i dimarts de Carnaval. 11 de febrer. 14 d'abril. 1 de maig. Les de nova introducció foren: El cor de Jesús (4 de juny).  Beat Ramón Llull (4 de juliol). Aniversari de l'Alçament militar (19 de juliol). Santa Catalina Tomàs (28 de juliol). La Verge de la Salut (8 de setembre). Sant Miquel (29 setembre). San Francesc -onomàstica del cap d'Estat- (4 d'octubre).

- Al llarg del mes es du a terme l'organització de la defensa aèria passiva i activa. Tenen lloc una sèrie de simulacres de bombardeig.

Abril

Les concentracions de les organitzacions juvenils, tant de la Comunió Tradicionalista (pelayos) com de la Falange (flechas) es succeiren profusament durant aquest periode. D'aquest mes en remarcariem: una celebrada a Sóller, de els pelayos. i dues de la Falange, a Llucmajor i Campos.

Te lloc la exposició de pintura i escultura organitzada pel "Sindicato" de Bellas Artes", englobat dins la "ONS de la FE".

Inauguració oficial de la Via Roma, nom amb que es va rebatiar la Rambla.

Maig

S'inicia una nova subscripció, en aquest cas por Eivissa i Formentera.

Celebració multitudinària a la Seu de las "bodas del 2 de Mayo", en que es casaren de manera col·lectiva un bon grapat de parelles consideradas "adictas a la nueva España" y que reberen un bon nombre de regals recollits per subscripció pública.

Les malalties venèries es veu qie tenien forta incidència en el moment, com ens ho demostra l'aparició sistemàtica d'anuncis de metges especialitzats en curar la blenorràgia (purgacions). Al Maig s'anuncià un film dedicat al tema, amb el suggestiu títol "Por sólo un desliz" i que duia un taxatiu "Solo para Mayores de 18 años".

Reposició al Teatro Principal de l'obra de Sureda de Armas "A la sombra del Alcázar", estrenada al març.

Enterrament multitudinaria de l'aviador italià Ermenegildo Dalle Plane, mort per les ferides rebudes a una lluita aèria quan bombardejava els ports peninsulars.

Juny

Manifestació pro alemanya i italiana per mostrar la protesta pel bombardeig republicà a vaixells d'aquestes nacionalitats recalats al por d'Eivissa.

Els cadàvers d'oficials de la marina italiana morts durant l'atac de l'aviació republicana al vaixell Baletta, foren enviats al seu país d'origen, amb una solemne ceremònia.