|
Les tropes republicanes a les Pitiüses Memoria Civil, núm. 17, Baleares, 27 abril 1986 Sebastià Serra
LES TROPES REPUBLICANES A LES PITIUSES El dia 7 d'agost del 1936 els destructors Almirante Antequera i Almirante Miranda, i els vaixells de transport Mar Cantábrico i Ciudad de Cádiz arribaren a Formentera. L'expedició havia partit de Barcelona i de València, i estava dirigida pels capitans Uribarri i Bayo. Formaven part de l'expedició, juntament amb els milicians catalans i valencians, i d'altres nacionalitats de l'Estat espanyol, eivissenc i formenterencs antifeixistes que havien pogut fugir d'Eivissa i de Formentera entorn al 18-19 de juliol, o bé alguns eivissencs que es trobaven per diversos motius a València o Barcelona, quan es produí el Cop d'Estat. Entre els republicans i els socialistes eivissencs que arribaren a les Pitiüses amb les expedicions de Bayo i Uribarri cal destacar a Just Tur, Agustí Gutiérrez, Guillem Tuells i Ramón Medina. Els quatre actuaren d'intermediaris i parlamentaren, o ho intentaren, amb les forces franquistes per tal d'evitar tot tipus d'enfrontament armat. Tornant a l'arribada a Formentera del dia 7 d'agost es pot afirmar, després de consultar diverses fonts, que la rendició es produí de manera inmediata, i sense gaire resistència. De fet Just Tur i Agustí Gutierrez, destacats de l'esquerra eivissenca, que havien demanat ajuda a Uribarri a València, davallaren dels vaixells, i amb una lanxa arribaren a Formentera, on parlamentaren fonamentalment amb el tinent Miquel Tuells i aconseguiren la rendició inmediata de l'illa. Les forces militars que hi havia a Formentera, franquistes, eren una secció del regiment de Palma, i un grup de carrabiners i guardies civils. Cal recordar que un dels eivissencs que va arribar des de València, era Guillem Tuells, germà del tinent M. Tuells que es va rendir. La resistència a Formentera fou, segons les diverses fonts, mínimes, a excepció del sargent d'Infanteria Cardona, i del capellà del Pilar. A la relació de morts de Formentera, que dóna el Diario de Ibiza el 13 de setembre de 1937, fruit de tota la problemàtica de la ocupació republicana hi figuren Joan Torres i Torres, capellà del Pilar; Lucas Ramón Cardona, sargent d'Infanteria; i Bartomeu Torres Planells, carter. Les noves autoritats republicanes començaren molt ràpidament a restablir l'entramat institucional de la República a Formentera. El tinent Miquel Tuells va enviar, segons el testimoni del capità Bayo, un telegrama al Comandant Miltiar d'Eivissa Juli Mestre Martí, solicitant la seva rendició. Aquest telegrama va esser enviat per ordre de Bayo i no va esser contestat. Un segon telegrama de solicitud de rendició de les forces militars d'Eivissa va esser enviat directament per Bayo. Aquesta vegada, sí que va esser contestat pel Comandant Militar. El text del telegrama de Bayo deia: Si se entrega, sus vidas serán respetadas. Si quiere usted que hay sangre, la habrá en abundancia. La resposta del Comandant Militar fou: Habrá la sangre que quiera usted que se derrame. El testimoni d'aquest dos telegrames el dóna Josep Massot i Muntaner. Les tropes republicanes intentaren des de Formentera fer arribar una lanxa a Eivissa per parlamentar i aconseguir la rendició. A aquesta lanxa hi anaren entre d'altres, Guillem Tuells i Ramón Medina, membres de formacions republicanes eivissenques. No pogueren desembarcar, atès que les forces miltiars franquistas començaren a disparar. Dies abans s'havien llançat octavetes des d'avions incitant a la revolta contra els militars franquistes. El testimoni del Tinent Coronel Andrés Real, l'any 1943, és el següent: ... intimitación.- El día 31 de Julio, por medio de un avión rojo se intima a la rendición bajo amenaza de ser arrasada la población por la aviación y buques de guerra. Contesta el Comandante Militar ordenando se haga fuego contra el avión y publicando una proclama llena de ardor patriótico rechazando la respuesta.- El Ataque rojo.- el 7 de Agosto una expedición roja compuesta por más de tres mil hombres protegidos por los destructores "Almirante Miranda" y "Almirante Antequera" y seis hidroaviones, asaltan la isla de Formentera. Vuelan los aviones sobre esta ciudad, y por medio de proclamas conceden dos horas para la rendición. Se les contesta con fuego de ametralladora y descargas de fusilería. Las escasas fuerzas son distribuidas entre los puntos de más fácil desembarco. Se desplaza de unos buques de guerra una canoa, conduciendo, seguramente, parlamentarios. No se les recibe y se les obliga a regresar al buque. Comienza seguidamente el bombardeo de la Ciudad por los aviones y buques de guerra, que se sitúan a menos de un quilómetro cañoneando impunemente la Ciudad. El 8 se produce el desembarco rojo, con más de tres mil hombres, protegidos por los aviones y buques de guerra por el sitio conocido por "Pou des Llao" (a unos 23 kms. de la Ciudad), a donde es desplazada la mayor parte de la escasa fuerza con que se cuenta, entablándose combate. El día 9 la Ciudad es sometida de nuevo a bombardeo siendo ocupada por los rojos a pesar de la actuación heróica, abnegada y de acendrado espíritu patriótico de los defensores". Sembla, però, que la resistència no va esser tan grossa com la font militar esmentada indica, i es pot afirmar que després de l'acció directa de vaixells o avions amb un interval per a l'evacuació dels estrangers, i després de diversos desembarcaments els dies 8 i 9 d'agost, es va ocupar Eivissa sense trobar gaire resistència. La guarnició es va rendir i els empresonats dels feixistes i gent que estaba amagada com Rafael Albertí i Maria Teresa León, varen quedar allibertats del feixisme. El testimoni de Guillem Tuells al respecte publicat a Uc el 10 de setembre de 1977 és: Cuando llegamos los republicanos ¡, todo el mundo, al menos en apariencia, nos recibió muy bien. Recuerdo que en las páginas de "Diario de Ibiza" aparte de dársenos la bienvenida se organizaron suscripciones públicas a favor de las tropas republicanas, en las que participaron mucha gente. El testimoni que ens presenta la publicació anarco-sindicalista "Cultura Obrera" que es va publicar per primera vegada a Eivissa el 10 d'agost de 1936 com a continuació de la publicació anarco-sindicalista de les Illes Balears, i que s'havia publicat a Palma durant la República i suspesa arrel del 18 de juliol, és el següent: ... un grupo de camaradas a bordo de la lancha se dirigieron a la costa para parlamentar con los rebeldes y tratar la rendición de los mismos. Pero antes de llegar a tierra, los rebeldes recibieron a los parlamentarios de la paz con nutrido fuego de ametralladora. Ante esta agresión cobarde y criminal, los buques de guerra bombardearon con eficacia el castillo donde se hallaban refugiados los militares fascistas, cesando el bombardeo cuando se supo que en el Castillo había más de un centenar de camaradas nuestros hechos prisioneros por los rebeldes. El sábado por la mañana, las fuerzas liberadoras desembarcaron en "Pozo del León", avanzando sin novedad hasta San Carlos. En este pueblo, el cura del villorrio y su padre hicieron fuego contra los marinos desde la iglesia. Los agresores fueron detenidos y pasados por las armas. Los marinos y los milicianos siguieron avanzando en dirección a Santa Eulalia, pero en las minas fueron atacados por el enemigo con fuego de ametralladora. Se paralizó el ataque hasta la mañana del Domingo, batiendo entonces las milicias a los fascistas, entrando triunfalmente en Santa Eulalia y después en Ibiza. Gracias a los milicianos y a las fuerzas leales nuestro pueblo se ha libertado de las fuerzas fascistas, renaciendo la normalidad en el pueblo". Del llistat de morts, incluint els suicidi d'alguns militars, de que dispossam a partir de la relació que dóna el Diario de Ibiza el 13 de setembre de 1937, destacam 8 oficials de l'exèrcit, tres guardies civils. un capellà i sis persones que no ens consta la seva professió. Entre els afussellats trobam a Juli Mestre Marí, Comandant Militar d'Eivissa. Aquest llistat de 18 morts a Eivissa, comptant els dos suicidis de dos oficials, són els franquistes que resulten morts entre l'arribada a Eivissa de les tropes de Bayo i Uribarri fins el dotzed de setembre de 1936, moment en que després del bombardeigs italians es produí l'abandó d'Eivissa de les forces republicanes i els incidents del Castell, on morí molta més gent. Però aquest aspecte serà tractat, així com la organització i la problemàtica a Eivissa període republicà durant la guerra civil a altres capítols. |
