Pina, fora les parets del convent

Memoria Civil, núm. 23, Baleares, 8 junio 1986

Damià Quetglas

Son Rivas encobeiex des de sempre llogaret de Pina, Per aquest motiu, la religiositat d'una antiga senoyra de la possessió fou compartida per la gent del llogaret d'Algaida mitjançant el noviciat de les monjes franciscanes. I als anys 40 compartieren el blat entre la població quan a la majoria d'indrets de l'illa era quelcom més que una amenaça.

Antoni Jordà, a l'esquerra, capdevanter dels "esquerrans" de Pina

Però aquest enteniment entre senyors, amos i missatges i demés estaments socials tradicionals es va rompre durant els tres anys de guerra. Era comú que la gent del poble donàs a les monjes part del seus cultius de llegums, frutia i verdura, però aquells anys 30, quan el sentiment religiós de la gent estava polatitzat, el noviciat de Pina era tan ple que difícilment les monges es contentaven amb poca cosa. Fins i tot, hi havia postulants italians, aquell 36, entre el prop de centenar de dones retirades al convent.

Els lligams tradicionals de la gent de Pina amb els senyors i el convent no deixaven lloc a la política. Per això va sorprendre que el president de la mesa electoral no votàs religiosament com feia tot déu. "Votau, votau ... que demà sereu tots republicans" repetia sarcàsticament en Jordà, que l'endemà marxava a picar esquerda a Menorca, on el 14 d'abril veuria sortir el presos polítics de La Mola.

I l'incredulitat de la jornada electoral esdevingué goig i festa, quan tres mesos més tard tornà al poble i la gent li va retre un homenatge i li regalaren l'ensenya republicana.

Els esquerrans

En Jordà era forner de professió, però Pina no donava per aguantar el negoci. Per això treballava a les carreteres. I el treball li permitia relacionar-se amb molta de gent dels pobles veinats. L'amistat que cultivà amb el mestre Jaro Martínez, que quan arribat a Pina només tenia 7 al·lots a escola, el determinà a donar estudis a la seva filla. Na Maria "Jordana" fou tan animosa com el seu pare i aguantava l'organització dels "esquerrans" pineros, que es podien contar amb els dits de quatre mans.

L'ideal d'aquest líder de Pina era la Reforma Agrària, donada la situació de la població i obrer com era per les carreteres simpatitzava amb les tendències més radicals del socialisme. La seva filla, que era la que sabia llegir i escriure, denunciava a travers de NUESTRA PALABRA la pallissa d'un vaquer a un missatge perque un bou s'havia romput una banya o l'ociossitat del nou mestre vengut de Petra. I era tan activa com per fer defensar els encarrègats de llevar els crucifixos a l'escola, que es feia a ca'n Rao, de les ires, les monges i les dones del poble.

La festa de Ruberts

Per la Mare de Déu del Carme, festes de Ruberts, el batle d'aquest llogaret de Sencelles, n'Antoni d'es Pouet, havia promés que hi hauria berbena, cosa impensable a Pina. Així que els més decidits amb en Jordà i familia al cap partiren cap a Ruberts. També hi havia sencellers. I entre la gent no hi faltava algún feixista que no deixava que l'orquesta tocàs cap pasdoble.

La cosa ja estava tensa. I de retorn a mitja ni cap a Pina endevinaren molt de moviment d'automòvils per la carretera. En Jordà s'emsumava que els feixistes en tenian alguna de moguda. El diumenge 19 havien d'anar amb les joventuts socialistes al castell d'Alaró i el camió que havia de partir d'Algaida no passava. Anaren fins allà i s'assebentaren de l'aixecament. L'endemà a Pina ja sortiren per la plaça en Toni de Son Boiet. en Toni "Quefe" i en Pep Pau amb camisa blava i correatges.

La gent de ca'n Seguí, els "Pinetes", els de ca'n Caminant, els "Conill" i el "Jordans" encara anà uns quans dies a treballar, però després feu el mateix que els altres.

Maria Jordà

L'afusssellament de Na Jordana

L'advertència del perill la donà la detenció de la se filla Maria, el dissabte de Sant Jaume. De bon matí un grup de falangistes locals van anar a cercar-la a caseva. La van treure al carrer esperant al mestre i les dones de la secció femenina que estaven reunits. La gent es congrerà entorn a la presonera encanonada i els al·lots es cridaven uns als altres: "Veniu que han de matar a na Jordana". A mig dia va comparèixer el mestre qui la va voler insultar davant el poble, però ella es defensà amb la paraula com sabia. Li va perdonar la vida o no la va matar per no fer fresa.

Anaren a viure fora vila, fins que un dia convencèren la dona d'en Jordà, que havia devallat a Sencelles a cercar queviures, perquè tornessin al poble. Així ho feren. Però la nit del 3 d'agost un escamot de falangistes el se'n van porar a ell i el retrat de Fermín i Galán que presidia la casa. Al cap de 7 mesos al Castell, on estava tancat, van dir que l'havien posat en llibertat.

A Pina hi arribà aquell estiu la dona embaraçada d'en Felip de ca'n Segui, ell s'havia passat als rotjos a Son Servera on estava casat i tenia un forn. Poco a poc tornàren les vidues i els orfes, perquè la guerra es menjava el blat, el diners i les vides.

Només a Pina, el senyor de Son Ribes donava cada mes una quartera per fer pa pels que no en tenien. Es recomençava de bell nou la vella vida, sense disidències i amb moltes més novícies.