Bunyola / Una sitja al carrer

Memoria Civil, núm. 40, Baleares, 5 octubre 1986

Damià Quetgles

 

A Bunyola s'improvisà una bandera republicana el 14 d'abril de 1931. En Pep Rosselló anava al davant d'una manifestació que va recorrer el poble. La Guàrdia Civil per tal d'impedir avalots, aturà els manifestants, els quals ho van entendre com una provocació. I és que llavors, a Bunyola, tot eren carboners i llenyaters i la feina depenia de quatre o cdinc cacis. Els republicans guanyaren les eleccions quan repetiren a darreries de maig, però la política municipal fou acorralada i ationada, talment una sitja, on el foc cova per dedins i la llenya caiguda se'n feu carbó.

 

Joan Nadal, president de la Gestora republicana del 36

 

La proximitat de Ciutat propicià l'activitat econòmica de suministrament de fonts energètiques tradicionals com era el carbó i les feixines. El terme gran de Bunyola donava matèria prima abstament o la gent de poc mñes podia viure. Passat Pasqüa les colles de carboners anaven a fer la barraca. Durant tot l'estiu esbrancaven i talaven arbres, feien feixos de llenya prima de pi i els troncs més gruixuts s'acaramullaven formant la sitja que cremava durant més de vuit dies. Una trentena de carros baixaven les feixines als forns de Ciutat cada día. Més, amb bones, i a llocs especialitzats es distribuia el carbó. Per a subsistir a la muntanya, els comerciants adelantaven subsistències als carboners i per Sant Mateu es liquidava i es tancava el cicle de la sitja. Després veníen els tords. El paranys eren llogats amb espècie a la possessió. Fins que es tronava iniciar el cicle del carbó.

 

Tot estava relacionat amb el carbó. Els revells eren sagrats i els limits del carboner ben marcats. Els cacics col·locaven, segons les influències i servituts als propietaris de la finca, als carboners. Però s'anà establint terra i les possessions passaven a mans de nous rics disposats a explotar agrícolament la finca. La feina es diversificà fins al punt que les dones del poble pogueren anar a treballar a una fàbrica de teixits i un grapat d'homes a l'alambí de ca'n Nadal.

 

El rector i l'amo de Binifoni Nou controlaven la vida local, fins que va irrompre la força dels liberals i llavors la República.

 

La Bunyola republicana

 

La correlació de forces era ben favorable a la dreta caciquil, que guanyà les eleccions de 1931, per allò de la coerció sobre la posibilitat de treball. Però entrà la República i una comissió gestora ecapçalada per l'antic liberal, esdevingut lerrouxista, Vicenç Rosselló Sabater, de s'estany, que fou confirmat en el càrrec a les properes eleccions generals els amos de possessió utilitzaren els vells reclams de captació de vots: la coerció de la feina i l'exhuberància de la festa amb ensaïmada i anisset.

 

Els jornalers s'apuntaven al Centre Obrer de Ca'n Cosme que no participava directament en política però que recolçava l'activitat progressitas dels republicans, que cada vegada es decantaven més per l'opció d'Esquerra Republicana, que obrí local a la Plaça, a Ca'n Perico i que personalitzaven els germans Nadal, de la destileria.

 

Així que, amb la victòria del Front Popular, la moderació de l'ajuntament republoicà bunyolí, fou substituida per una gent més impulsiva i decidida a posar el poble al día. Quatre republicans i tres socialistes (Salvador Castell, Rafael Mayol i Jaume Suau Riera) composaren la Comissió Gestora nomenada pel governador i que presidia el jove Joan Nadal.

 

Per a les forces vives, això era botar les bardisses i començaren tot un seguit de provocacions executades per joves, que poc després ompliren les files de Falange. Pel carrer era fàcil que la discussió o l'escomesa acabàs en brega. A Son Vivot es van tallar un grupat d'ametllers joves i la Guàrdia Civil va molestar a diversos socialistes. Però es va arribar a saber qui eren els autors, que van permanèixer indemnes i l'amo va haver-se de disculpar davant els suposats culpables. Quan es dedicà un carrer a Lluis Sirval, l'endemà va aparèixer tapat d'alquitrà. Per la nit es distribuiren amenaces anònimes ...

 

La gota que feu vessar el tasso

 

El nou ajuntament tenia molts de projectes. El mínim atur obrer de la localitat foyu apaivagat gràcies a una comissió municipal amb propietaris de finques, jornalers i ajuntament. Evidentment hi havia el recolçament de propietaris progressistes com Emili Darder, Bernat Marquès o Llorenç Roses que feren inclinar la balança a favor de solucions.

 

fideus/ 

 

 

 

 

Però les provocacions seguien a nivell de carrer.

 

I el dia que es posà la primera pedra de l'escola de Baix del Puig, mentre l'inspector i altres personalitats estaven reunits a l'ajuntament, els ompliren els cotxes de merda. A les poques hores, la Guàrdia Civil ja tenia el noms dels autors, per desgràcia del batle, qui èticament estava obligat a multar-los.

 

I diem per desgràcia perquè els joves provocadors estàven disposats a anar a la presó abans de pagar la multa, malgrat algú d'esquerres s'oferís per fer efectiu el pagament. Eren sis i van haver de canviar un dia de presó per cada set pessetes de multa. L'estada a presidi va ser una festa. El rector Torrandell organitzava les colectes per dur bons arraços a ca's Maonés als cautius. I el retorn fou una festa tributada als "màrtirs".

 

El cop

 

Per la ràdio es va saber que Goded havia decretat l'estat de guerra. Un grup de devers 40 persones van anar a prendre l'ajuntament. La Guàrdia Civil no tenia ordres estrictes i va defensar la legalitat. Aquell capvespre ajudà al batle Joan Nadal a dispersar el grup. El dimarts la mateixa Guàrdia Civill va obligar a Joan Nadal a transmetre la vara al nou batle nomenat per García Ruiz: en Francesc Cerdà, que havia guanyat les eleccions de 1931, les darreres eleccions monàrquiques. Ben aviat començaren les detencions que no foren nombroses pel desacord entre el nou batle i Joan far, cap de la Falange local. Nou persones forenh traslladades a Ciutatr, La destileria de ca'n Nadal fou assaltada. Algú apunta intencions d'incendi. El caster Pere Jordi, en Macià Mateu, en Joan Verderà ... acompanyaren als germans Nadal a la presó. D'altres havien d'anar a diari a passar revista al local de Falange, on no s'escatimà l'oli de ricí, que proporcionava un apotecari, fervent partidari de la revolta. El mateix apotecari amenaçaria, el dia que es donà la notícia d'un desembarcament republicà pel Port d'es Canonge, de mo0rt colectiva a tots els esquerrabns retenguts a l'ajuntament.

 

I quan el desembarcament al Port de Manacor, hi participaren els milicians bunyolins, que tornàren carregats de roba i que viurés, enmig d'un clamor popular, tan intens que quan el fals desembarcament al Port del Canonge havia organitzat una columna popular amb falçons, forques .

 

Vicenç Rosselló primer batrle republicà de Bunyola

 

Al calor de la victoria

 

A Bunyola no hi va haver cap assassinat, malgrat quan les celebracions de batalles guanyades, algunes dones demanessin l'extermini de rojos. Així mateix, el regidor rafael Mayol fou transportat, quan anà a fer la rutinària revista diària a Falange, a l'estret de Binifori, on el feren resar. La broma havia d'acabar amb un simulacre d'afusellament, però un de l'escamot anà per ell. Gràcies a l'apercebiment d'un altre, qu feu desviar el tret, Rafael Mayol salvà la vida, malgrat quedar amb una orella foredada.

 

A la carretera de Sóller aparegueren molts de cafàvers. I un malferit que arribà a una possessió arrastrant-se, fou curat en primera instància i entregat després als falangistes de María de la Salut, d'on era originari, qui el remataren.

 

Un bunyolí resident a Sóller havia escapat a la persecusió dels falangistes d'allà. Estava amagat al seu domicili de Bunyola. Però en Pere Suau Riera, en Vermell, que era com se'l coneixia, fou delatat i entregat als falangistes sollerics.

 

Un soldat natural de Bunyola, Joan Mateu, va desaparèixer en el front de Manacor i res més s'ha sabut d'ell. Després fou empresonat el capella Antoni Rosselló, mescalt en un assumpte de facilitació de fugida als perseguits, Però tots aquests esdeveniments no feren trontollar l'ànim i el calor de la victòria. A la plaça de Bunyola hi havia un gran mapa de la península y cada avençada de l'exèrcit de Franco era assenyalat amb la corresponent bandereta i celebrat amb suc i desfilades.

 

Quan es va beneir la bandera nacional a la plaça, van ser requerits tots aquells assnyalats com esquerrans, ha avesats a anar pels racons, i els obligaren a besar la bandera, un a un. En Joan "Bacaní" es va negar i li tocà anar a presó.

 

L'eufòria dels primers temps, però, es va anar diluint amb el desencís tradicionals, forçat pel servilisme. Dues joves provocaren l'escàndol al carrer perquè ambdues volien ser la cap de la Secció Femenina. Els familiars dels recptadors d'or no s'amagaven de lluir algunes de les joies entregades. La sitja, amb què s'havia convertit Bunyola, anà apagant-se i s'adonaren que el carbó obtingut no era d'alzina. Eren idees i persones cremades. Era força i carn jove enviada al front, on hi quedaria prop d'una desena de bunyolins.

 

Joan Nadal Bujosa / Entrevista / Vicepresident de les Joventuts, d’E.R. i batle de Bunyola

Memoria Civil, núm. 12, Baleares, 23 marzo 1986

Jaume Pomar

 

Buñola / La Emancipación Buñolense 

EL OBRERO BALEAR

Núm. 467, 25 de febrero de 1911