|
Bray i Bernanos: Mallorca i dues visions de la guerra Antoni Serra Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 d'octubre 1986 Temps enrere, però no tant, -vull dir, devers els anys seixanta-, jo tenia dues dèries com a col·leccionista de llibres de vell: l'una era de comprar biografies o vides exemplars (crec que es diuen així) de santes, beates i monges mallorquines; i l'altra, d'adquirir tot quant llibre relacionat amb la guerra civil a les illes pogués aglapir. Sé perfectament que aquestes dues debilitats bibliogràfiques podrien esser considerades ara, amb la perspectiva del temps passat i mai no recobrat, pròpies d'un cert temperament morbós o malaltís. Tal volta sí, no ho sé segur. Com a plec de descàrrecs podria argüir que en aquell temps hi havia un apassionament ambiental i clandestí d'oposició al règim franquista tan particualr, que podia passar qualsevol fenòmen d'aquests. Tant de bo que la indiferència general i altres herbers no ens facin odiar les crosses que ens ajudaren a passar la joventut. I, anant al tema que ens ocupa, el fet és que ben aviat em varen arribar a mans dos llibres d'autors estrangers que aquell 18 de juliol del 36 vivien a Mallorca. Un d'aquests llibres era "Mallorca salvada", del major anglès Norman Bray -aleshores ja retirat de la vida militar activa-, i l'altre, que m'impressionà moltíssim fins a l'esgarrifança, era una edifició de butxaca francesa de "Les grands cemetières sous la lune", del novelista, dramaturg i periodista Georges Bernanos. Dues visions contraposades D'entrada podíem dir que és curiós que dos estrangers residents a Mallorca ofereixin una visió tan diferent, tan contraposada l'una a l'altra, de la guerra civil a l'illa. Es de suposar que no hi té res a veure el fet de ser de nacionalitat diferent, sinó, com sempre, una sèrie de circumstàncies personal determinants. Repetesc, és curiós observar fins a quin punt ho poden esser de determinants les circumstàncies aquestes. Els dos, Norman Bray i Georges Bernanos va esser alhora testimonis dels mateixos esdeveniments polítics, de les mateixes gestes militars (el desembarcament de Bayo, les lluites al Port de Manacor, a Son Servera i a Son Carrió, etc. ) i, també, de les formes repressives que, lamentablement, començaren a sovintejar fins a fer-se quotidianes. Tots dos, doncs, comptaven amb elements objetius d'anàlisi idèntics, però, això no obstant, les conclusions que en van treure foren diametralment oposades. Escatir totes les raons d'aquesta divergència és pràcticament impossible, però en podríem resumir un parell. No hi ha dubte que Norman Bray era un militar anti-comunista visceral, una mica nostàlgic dels fets bèl·lics i de les gran epopeies imperials. Georges Bernanos, en canvi, era una mica diferent. Deixant de banda el fet que era un "civil", com diuen els militars, afegirem que, tanmateix, no era cap revolucionàri. Ben altrament, l'escriptor, que s'havia fer famós el 1926 amb l'obra "Sous le soleil de Satan", era un catòlic practicant i intransigent i, a més a més, políticament monàrquic. Per això, justament, aquell any de 1936, Bernanos mostrà una simpatia no genjs dissimulada pels falangins i pel "Movimiento", simpatía que, després, en haver constatat els absurds no sempre incruents dels qui es deien "nacionales i catòlicos" a l'illa, va anar diluint-se, fins al punt que es va veure quasi obligat a abandonar Mallorca per por de no perdre-hi la pròpia vida. Dos anys després, el 1938, publicava "Les grans cimetières ... " Exaltació de la guerra Qui llegeixi l'obra del major Norman Bray (d'una sensibilitat molt diferent a la que palesava un compatriota seu, l'esriptor Gerald Brenan ( 1 ), que també va viure la guerra de prop, però des d'Andalusia) ha de tenor forçat la sensació que, o bé tots els mallorquins eren rojos, i, comunistes (és a dir, diabòlics) o que, en tot cas, la nostra terra era farcida de personatges estranys i pro-soviètics, que el major Bray no dubta a qualificar d'espies. Bray escriu que gràcies a la policía "se ha sabido barrer del suelo mallorquín casi completament esos asquerosos individuos". "Mallorca salvada" va esser escrita per Norman Bray el novembre de 1936. La hi traduí al castellà Joaquim Verdaguer (l'autor de "L'art de fumar en pipa") i L'Editorial "La Esperanza" la hi publicà el 1937. I per a més heroicitat de la cultura local, es fa a saber que allò havis estat fet "con papel manufacturado en Mallorca durante el tiempo de la guerra". La ira dels imbècils En l'autor anglès, doncs, allò que prima és l'exaltació a la guerra, a la violència, a la mítica del feixisme, lèxic inclòs (per exemple, al capítol titulat "La Victoria", s'arriba a dir del comte Rossi que era "fanático de Dios, de la Patria y contra el comunismo"), mentre que en Georges Bernanos és la inseguretat, el temor creixent i, sobretot, el decencís, que li fa exclamar allò de "la colère des imbécils remplit le monde". Siigui com sigui, el fet és que allò que succeía a Mallorca ( 2 ) d'ençà del 18 de julñiol de 1936 obligà la colònia estrangera a prendre posicions en un o altre sentit. La Mallorca idíl·lica de la propaganda qualificada -la famosa "calma" rossinyolesca ja només tenia un valoor estrictament literari. Ja no eren els anys dels encontres filosòfics de Keyserling a Formentor. La ira dels imbècils omplia el món, certament. L'illa de Bray i de Bernanos és la Mallorca de la guerra. O, millor dit, d'un dels caires més esgarrifants de la guerra, com és la reraguarda i la repressió. Si més no, en foren testimonis d'excepció. ( 1 ) A "Personal Record 1920-1972" i a "The Face of Spain", bé que marginalment, Brenan recull les experiències de la guerra civil. ( 2 ) "Mallorca sería rescatada para España", segons Norman Bray. Però aquests "salvament" o rescat havia de tenir signes molt particulars, i ara seguim el text de Bernanos: "l'epuration de Majorque a connu trois phases, assez differents, plus una période préparatoire. Au cours de cette dernière, on nota sans doute des exècutions sommaires, opérées à domicile ... "
|
||||||
 |
||||||
