|
Intel·lectuals extranjers a Mallorca L'Illa de les dues cares Damià Quetgles Memòria Civil, núm. 43, Baleares, 26 d'octubre 1986
L'any 1933 constatam l'edició de tres publicacions periòdiques en llengua extranjera a Mallorca: "Le Jeudi" (francés), "The Herald" (anglès) i "Die Insel" (alemany). Són un indici clar del centre d'atracció turística, que ja era Mallorca i del turisme d'èlit que visitava l'illa o que hi quedava a residir llargues temporades o permanentment. Els edificis de l'època vora mar o a les colònies estiuenques com El Terreno, Son Armadams, La Bonanova ..., en són un altre testimoni. Era el fruit del snobisme cosmopolita, de la moda dels banys a l'aigua de mar, de l'atractiu mediterrani ... Factors culturals tendents a l'evasió d'una probemàtica social arreu d'Europa que cada cop era més tensa, d'una Euroapa cada vegada més totalitària i més reaccionària.
Per això al costat d'artistes i la seva cort de snobs hi trobam un bon grapat de persones que han escollit Mallorca com a lloc de residència per raons "polítiques". La proclamació de la República Espanyola suposà una esperança. Era la República dels "profesors", enfront dels règims "militars". I fou esperança en proporció al que suposà de resistència antifeixista al llarg de la guerra civil, la "batalla d'Espanya" d'una gran guerra que s'ensumava per tot arreu. Per això també participaren els intel·lectuals antifeixistes en la resistència.
Espionatge i antimilitarisme
Ja hem dit que els extranjers convertiren les colònies estiuenques en alegres barris cosmopolites, en els quals s'integraven les capes socio-culturals autòctones corresponents. Va emergir tot un seguit de locals d'esbarjo "europeitzants", cosmopolites. El primer "dancing" de Ciutat, davant el teatre Líric era propietat d'un anglès, una senyora francesa regentava el Lena's Bar centre del "tot Ciutat" d'aleshores ... La política "imperial" del feixisme italià a la Mediterrànea havia activat els serveis d'espionatge i cambrers d'aquests locals conten ara fantàtiques històries d'espies desenvolupades per personatges extranjers parroquians d'aquests locals. Un senyor de Muro recorda la sorpresa que va tenir quan va saber que les dues italianes, que tan havien animat les estiuenques nits de Ca'n Picafort, havien estat expulsades de l'illa per espies. Per ordre del comandant Militar, el general Franco, se les havia vigilat: feien sondejos a la badia d'Alcúdia, tenien mapes ...+
Cala Ratjada fou un altre indret que conegué un desenvolupament turístic important aquests anys. Hi havia una nombrosa colònia d'extranjers. Entre ells, hi havia un tal Karchunsting, que semblava haver-s'hi instal·lat definitivament. Al costat de la central elèctrica hi havia posat una fàbrica de ràfia on treballaven una trentena d'al·lotes de Capdepera. Karchunsting havia estat militar a Alemanya. Havia fet la Primera Guerra Mundial de capità a un vaixell de guerra i havia recorregut el Mediterrani en submarí. La guerra l'havia convertir en un fervorós anti-militarista i, per això, en adversari polític del nazisme.
Aconsellat per aquest "pacifista" va arribar a Cala Ratjada, també, l'any 1932, el cap de redacció del diari "Ullstein", Konrad Liesegang. També havia fet la gran guerra. A l'acabar s'havia casat a Bélgica amb una neta del gran arqueòleg i filòsof Friedlaender. Els seus articles antimilitaristes també el feren fugir del seus pais. El professor especialitzat en geografia d'una enciclopèdia que la cadena jueva "Ullstein" editava el posà en contacte amb Karchunsting i li aconsellà Mallorca. Des d'aquí seguí seguí escrivint, encara que dedicava més temps a la pintura i a la fotografia. Pel fotógraf el coneixien a la contrada.
L'arquitecte jueu alemany Alfred Hel·len s'instal·là a Búger on comprà el Pujol i els seus molins. El juliol de 1936 l'agafà a Cala Ratjada, on recalà a primeries d'agost un vaixell anglès, amb el qual marxà de Mallorca- El fotògraf va tenir amistatsi ànims suficientes per quedar. I Karchunsting fou empresonat per la manifesta oposició a l'estat de coses. Tots els ex-presos de Ca'n Mir el recorden. De Formentera, del camp de concentració fou traslladat a Burgos l'any 40. Sembla que hi havia intencions d'extraditar-lo, cosa que no s'arribà a fer. Acabat el periode carcelari fugi de Mallorca.
Don Vigo
Albert Vigoleis Thelen fou un altre antifeixista que s'instal·là a Mallorca l'any 1931. Enviava artivles a la premsa holandesa sota el seudònim de Leopold Fabricius. El seu tarannà era més aventurer i es relacionà amb molta gent de l'illa. L'any 1953 deixà impresos els seus "records aplicats" de "l'illa de les dues cares", títol d'una novel·la picaresca que tracta a l'epíleg de la repressió a Mallorca. La narració és extremidora. >Para d'un bon grapat de personatges: Robert Graves, a qui va traduir el "Jo, Claudi" a l'alemany, els intel·lectuals jueus Silberstein, Kessler, el comte Keiserling, etc. Tots ells aconseguiren embarcar-se en el vaixell anglès H.M.S. Grenville.
Fugien més que de la guerra, de la persecució jueva que es veíen a sobre. El Consolat alemany tenia les llites fetes. Algú diu que una còpia per a model a seguir amb els xuetes mallorquins és a l'arxiu del bisbat. Antoni Serra, al pròleg d'una història dels jueus mallorquins i els seus descendents cristians de Gabriel Cortès, suggereix que aquest llibre fou escrit per demostrar que el tracte injust a que havien estat sotemesos els xuetes s'havia d'acabar, perquè els xuetes eren més catòlics que els catòlics mateixos. Suggerència apuntalada sobre el coneixement que tenia l'autor -com a falangista que era- de les llistes que tenia preparades Falange, fos per gratitud o per admiració al III Reich. Es para d'altres llistes elaborades en plena guerra mundial. Forma part també aquest fet, de les dues cares que parla Vigoleis? "Don Vigo" no dubta en afirmar, però, que "la històriadel feixisme no es podrà fer memtre perduri la hipocresia de l'església", perquè "qui ha vist la Guerra Santa de Franco, no pot tornar a veure Déu dins una església".
|
|||||||
 |
|||||||
