Miquel Villalonga

Memoria Civil, núm. 27, Baleares, 6 julio 1986

Antoni Nadal

Miquel Villalonga i Pons va néixer el 27 de setembre de 1899 a Palma. Fou el fill més petit i, a l'igual de la seva familia, va residir uns anys a Maó i La Corunya pels canvis de destinació de son pare, un militar que fou general d'Artilleria. Després tornà a Mallorca, on va afermar la seva afecció a la lectura. Seguint la tradició familiar, però sense gaire il·lusió, intentà de fer-se artiller. Als 17 anys ingressà a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. L'any 1920 fou ascendit a alferez i amb aquest grau s'incorporà al Batalló de Voluntaris de Ceuta. Al cap d'uns anys tornà a Mallorca, malalt de febres, i hi restà destinat. Encara tornà una altra vegada a Ceuta, però per poc temps. L'any 1927 fou ascendit a capità i destinat a Mallorca de bell nou.

Militar retirat i literat

La primavera de 1931 s'acollí a l'anomenada "Llei d'Azaña" i passà a la situació de retirat. El 28 d'octubre de 1931 publicà en "El Dia" el seu primer article. Es el primer d'una sèrie titulada "El problema del ejército" i amb ell inicià una intensa tasca d'articulista que s'aturà fins a la seva mort. Miquel Villalonga signà molts dels seus articles sota el pseudònim "Kim", un nom manllevat a un ca casernari. Durant la Segona República criticà obertament el nou règim i si bé en el començament es va guarnir amb un llenguatge monàrquic i liberal, a partir de 1934 esdevingué l'ideòleg més considerable del feixisme a Mallorca, tot i que mai no va militar a la Falange. Damià Ferrà-Ponç s'ha referit als orígens socials i a la condició militar de Miquel Villalonga com a factors claus que n'expliquen l'aïllament i l'evolució política. L'any 1934, Miquel Villalonga va fundar amb el seu germà Llorenç la revista "Brisas" i hi publicà Miss Giacomini, una novel·la escrita d'anduvi en francès. Miss Giacomini és considerada com una novel·la excel·lent i ha gaudit i gaudeix d'una gran popularitat. El diari "Baleares" en va publicar una traducció catalana a cura de Miquel Arbona que va començar a aparèixer el llegendari 20 de novembre de 1975.

Conspirador

Villalonga conspirà dins els cercles militars i participà activament en la revolta del 19 de juliol de 1936 amb el grau de capità. Això no obstant, no intervingué en el front de Manacor. L'octubre de 1936, la seva formació intel·lectual el portà a dirigir el Gabinet de premsa, ràdio i censura de la Comandància, càrrec mitjançant el qual va fer algunes campanyes anticatalanistes, entre d'altres. El març de 1937 s'incorporà per voluntat pròpia al font de Nord i hi va caure malalt. El 20 de juny d'aquell any fou hospitalitzat a causa d'un reuma articular que li havia engalavernat els genolls. L'octubre següent la malaltia es va agreujar i l'instal·laren a l'Hospital de Burgos. Al cap d'un temps es va traslladar a Mallorca. L'any 1939 fou sotmès a una intervenció quirúrgica a Barcelona, sense èxit. L'1 de gener de 1940 es va recloure a la casa pairal de Bunyola, on fou assistit pel seu ajudant Higinio Blanco.

Crític literari

Els anys de la postguerra els articles polítics varen cedir el pas a la crítica literària. Respecte a la producció de la postguerra, l'esmentat Damià Ferrà-Ponç comenta que, tot i créixer, quantitativament -escriví gairebé un article diari- no implica cap guany qualitatiu: "Existeix l'articulista exigent i irònic, però acuradament limitat a les coordenades culturals del règim". Les seves col·laboracions a la premsa traspassaren l'àmbit illenc. Col·laborà en "El Español" (on manitingué dues seccions i on publicà la novel·la curta El tonto discreto) a "Vértice", publicacions de la premsa del Moviment. Alhora, també publicà algunes narracions a "Baleares", a "Aquí estamos", a "Fantasía" (Absurdity Hotel, Fiesta mayor ...) i a "La Estafeta Literaria" on publicà l'Autobiografía (1946) després d'una penosa recerca editorial. Aleshores, la paràlisi progressiva l'havia afectat fins al punt que hagué d'esser Llorenç qui s'encarregà d'enllestir-la.

Els darrers anys de la vida de Miquel Villalonga varen esser tenyits per la soledat i l'amargura, tot i que gaudí de l'admiració dels joves escriptors falangistes. La derrota de l'Eix començava a produir efecte. Miguel Villalonga va morir el 7 de juny de 1946 a Bunyola. L'any 1983 ha estar reeditada a Madrid l'Autobiografía amb un ressò que permet parlar de la recuperació, si no del descobriment, de Miquel Villalonga com a escriptor