Hem començat l’any amb la satisfacció de comprovar que els Reis Mags no tan sols existeixen, sinó que,a més a més, conserven el seu olfacte en perfecte estat a l’hora de triar els regals. No em puc queixar gens dels regals rebuts i estic especialment content perquè entre els presents d’enguany n’hi he trobat un que m’ha fet especial il·lusió:ni més ni menys que l’edició facsímil de "La nostra terra. Revista mensual de literatura, art i ciències" que ha publicat l’editorial El Gall amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics en una edició de luxe, presentada en cinc elegants volums.

Aquesta edició de tots els números de "La nostra terra" és una autèntica joia bibliogràfica i va acompanyada d’un estudi introductori fet per l’ànima d’aquest projecte, en Bartomeu Mestre. Però no és tan sols això, la recuperació de "La nostra
terra" és un acte de justícia i de dignitat col·lectiva, ja que ens permet accedir a una publicació editada per l’Associació per la Cultura de Mallorca, que va néixer el 1928 i va morir (podríem forçar la metàfora i afirmar que assassinada) el juliol del 1936 i que, en el seu moment, va ser un bon instrument per difondre la veu de la Mallorca lliure i culturalment compromesa.

I ja que parlam d’allò que va ser, en el seu moment, un important mitjà de comunicació i de difusió cultural, i aprofitant dels desitjos i propòsits per a aquest 2010 en l’àmbit de la comunicació.

Ja he escrit en altres ocasions que crec que les Illes Balears farien bé d’aprofitar aquest temps de crisi econòmica per reconduir part de la seva aposta econòmica cap al camp de la indústria audiovisual. Per preparació, per clima, per paisatge (no només natural),per equipaments,per capacitat de serveis,per proximitat amb Barcelona..., crec que estam molt ben situats per fer una aposta decidida i valenta per aquesta reconversió audiovisual.

A banda d’això, esperem que el 2010 sigui l’any en què, a la fi, hi hagi una aposta decidida en favor dels mitjans de comunicació fets en la nostra llengua.

En l’àmbit dels mitjans escrits, que l’any que començam es materialitzi,a la fi, la ficció que, encara que repetida mil vegades pels pamflets ultradretans mai no ha estat vera, els diaris en català rebin més ajuts públics. És just i necessari, que diria aquell. En canvi, avui encara (!) les institucions públiques dediquen molt més doblers a promoure la contranormalització de la llengua que a promoure-la.

Números canten i menten barbes. Avui, les institucions públiques dediquen molts més doblers públics als que dia rere dia menteixen,manipulen i criminalitzen el legítim procés de normalització lingüística del català que als que feim feina en positiu i en favor de la llengua de les Balears. En l’àmbit de la ràdio, tres quarts del mateix. Calen més ajudes a les ràdios en català fetes a les Illes Balears i és necessari trobar una ubicació definitiva per a les ràdios en català amenaçades de desaparició total del dial mallorquí, com són ICAT FM, Catalunya Informació i Catalunya Música. És estrambòtic que el dial estigui farcit d’emissions il·legals, alegals... i que les úniques que trobin dificultats siguin les parlades en català.

Pel que fa a les televisions, ja passa d’hora que el Govern de les Illes Balears posi en marxa d’una punyetera vegada el múltiplex que ha de garantir l’arribada de TV3, Canal 3/24, Canal 33, Súper 3 i el Punt 2 valencià. També ha de ser
l’any de la consolidació pressupostària d’IB3 i de Televisió de Mallorca.

I, òbviament, el 2010 ha de ser l’any de l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular, que ha de garantir la lliure circulació de televisions en català en tot el sistema lingüístic català.

Article de Tomeu Martí, publicat al Diari de Balears,el 07/01/2010